Crònica de Bernat Desclot/Taula
Págs. | |
Los cronistas catalans | 5 |
Prólech | 25 |
Cap. I.—Com lo bon comte de Barcelona exella mossenyor Guillem Ramon de Muncada. | 26 |
Cap. II.—Com lo rey d'Arago assetja Fraga e y mori. | 27 |
Cap. III.—Com lo bon comte de Barcelona pres huna filla del rey d'Arago per muller, a la qual era romas lo regne. | 30 |
Cap. IV.—En qual manera lo rey En Pere de Arago engenra son fill, lo rey En Jaume que prech lo regne de Mallorques. | 32 |
Cap. V.—Com Miramoli, serray molt poderos, feu paisatge en Spanya, e com los tres reys de Spanya li ixeren al encontre, e desbarataren tots los Serrayns, e prengueren certes ciutats e viles; e fon a XVI de joliol 1212. | 36 |
Cap. VI.—En qual manera mori lo rey En Pere d'Arago, aquell que fon a la batalla de Ubeda. | 42 |
Cap. VII.—Com lo comte de Barcelona ana en Alamanya sol ab hun caballer per companyo, per scusar la emperadriu de Alemanya. | 44 |
Cap. VIII.—Com lo companyo del comte, que havia amenat en Alamanya, li fogi; e com lo bon comte de Barcelona entra en lo camp. | 49 |
Cap. IX.—Com lo comte de Barcelona guanya la batalla e com s'en torna a Barcelona. | 51 |
Cap. X.—Com la emperadriu de Alamanya ana cercar lo bon comte de Barcelona, e com l'emperador li dona lo comtat de Prohença. | 53 |
Cap. XI.—De la coronacio del Infant En Jaume, fill del rey En Pere de Moref. | 55 |
Cap. XII.—De les fayçons del rey En Jaume qui pres Mallorques e Valencia e tots los regnes. | 55 |
Cap. XIII.—Quant lo rey En Jaume assetja Paniscola. | 56 |
Cap. XIV.—Com lo rey d'Arago En Jaume tench parlament en Barcelona per lo passatge, per pendre la ylla de Mallorques. | 57 |
Cap. XV.—Com respos l'arquebisbe de Tarragona. | 59 |
Cap. XVI.—Com parla lo bisbe de Barcelona. | 59 |
Cap. XVII.—Com parla lo bisbe de Girona. | 60 |
Cap. XVIII.—Com respos l'artiacha de Barcelona. | 60 |
Cap. XIX.—Com respos lo sagrista de Barcelona. | 61 |
Cap. XX.—Com parla lo sagrista de Girona. | 61 |
Cap. XXI.—Com respongueren los prelats e los clergues. | 62 |
Cap. XXII.—Com respongueren los Templers. | 62 |
Cap. XXIII.—Com parla lo comte en Nuno. | 63 |
Cap. XXIV.—De ço que dix lo comte d'Ampuries. | 63 |
Cap. XXV.—Com respos lo prous vescomte En Guillem de Moncada. | 64 |
Cap. XXVI.—Com respos En Guillem Ramon de Moncada. | 64 |
Cap. XXVII.—Com parla En Pere Berenguer o Ramon Berenguer. | 65 |
Cap. XXVIII.—Com parla En Bernat de Senta-Eugenia. | 65 |
Cap. XXIX.—Com los barons del comtat de Barcelona han feta lur resposta. E torna a parlar hun poch del comte de Barcelona. | 66 |
Cap. XXX.—Com lo rey En Jaume de Arago mana fer galeres e lenys e altres vexells per passar a Mallorques. | 67 |
Cap. XXXI.—Com lo rey de Arago En Jaume se parti de Leyda e ana s'en en Arago. | 70 |
Cap. XXXII.—Dels companyons que mena ab si lo comte En Nuno. | 70 |
Cap. XXXIII.—Dels companyons que mena ab si En Guillem de Moncada. | 71 |
Cap. XXXIV.—Com lo rey En Jaume de Arago se recolli ab tota sa ost per passar a Mallorques. | 71 |
Cap. XXXV.—Com la ost del rey d'Arago pres terra en la ylla de Mallorques a hun lloch al qual dien Senta-Ponça. | 72 |
Cap. XXXVI.—Com la ost del rey d'Arago se mescla ab la ost del rey serray, e com mori En Guillem de Moncada. | 75 |
Cap. XXXVII.—Com lo rey d'Arago desbarata lo rey serrayn e assetja la ciutat de Mallorques. | 78 |
Cap. XXXVIII.—Com lo rey serray de Mallorques entra en ciutat celadament. | 80 |
Cap. XXXIX.—Com lo rey d'Arago sabe quel rey serray era tornat en la ciutat, e com se acunsa hun rich Moro de les muntanyes ab lo rey d'Arago. | 81 |
Cap. XL.—Quant lo rey feya combatre fort la ciutat, e com lo rey serray feu metre los catius crestians al mur, perque no tirassen, e com començaren a fer caves. | 83 |
Cap. XLI.—Com lo rey serray de Mallorques comença de fer parlar al Rey, e plach li al Rey. | 86 |
Cap. XLII.—Com lo Rey d'Arago feu fer un castel de fusta per combatre la ciutat. | 87 |
Cap. XLIII.—Com lo comte de Ampuries feu cavar lo mur a la part de ponent. | 88 |
Cap. XLIV.—Com se aparellaren tots per entrar e per pendre la ciutat de Mallorques. | 88 |
Cap. XVL.—Com hun rich hom serray de la Vila de Mallorques vench á convidar lo comte en Nuno. | 90 |
Cap. XLVI.—Quan lo Rey En Jaume d'Arago feu un cavaller novell que havia nom en Caroç. | 92 |
Cap. XLVII.—Com lo Rey en Jaume d'Arago pres la ciutat de Mallorques e fou en l'any de Nostre Senyor 1228, a trente hu de dehembre. | 93 |
Cap. XLVIII.—Com lo rey En Jaume de Arago se parti de Mallorques e torna en Catalunya. | 95 |
Cap. XLIX.—Com lo rey En Jaume de Arago pres la ciutat de Valencia ab tot lo regne, e fo a 18 del mes de setembre, any 1238. | 96 |
Cap. L.—De la guerra que fo entre lo rey de Arago é lo rey N'Amfos, son gendre. | 104 |
Cap. LI.—Com l'infant En Pere de Arago pres per muller la filla del rey Manfre de Cecilia. | 106 |
Cap. LII.—Com lo apostoli feu donacio al comte Carles del regne de Cecilia. | 108 |
Cap. LIII.—Com lo comte Carles se aparella per anar á la terra del rey Manfre. | 108 |
Cap. LIV.—Com lo comte Carles trames a N'Anrich de Castella en Tunis que li prestas los seus tresors, e com los hi presta. | 108 |
Cap. LV.—Com lo comte Carles ab tota sa ost s'en vench al pont de Xipre. | 109 |
Cap. LVI.—Com lo rey Manfre tench consell ab sos barons. | 109 |
Cap. LVII.—Com lo rey Manfre e lo comte Carles estaven cascuns aparellats per fer la batalla. | 110 |
Cap. LVIII.—Com lo rey Manfre fou vencut e desbaratat per lo comte Carles. | 111 |
Cap. LIX.—Com Corali nebot del emperador e del rey Manfre, vench sobre lo rey Carles. | 112 |
Cap. LX.—Quant N'Anrich de Castella desafia lo rey Carles e s'en ana a Roma. | 112 |
Cap. LXI.—Aparellament de la gran batalla que fon entre Corali, nebot del rey Manfre, e Carles. | 114 |
Cap. LXII.—De la gran batalla que fon entre Corali, nebot del rey Manfre, e lo rey Carles. | 115 |
Cap. LXIII.—De la preso de Corali e de sos companyons e de la sentencia qu'eu en Napols, de mort a tots. | 116 |
Cap. LXIV.—De la gran nomenada per totes parts del mon de aquest rey Carles. | 119 |
Cap. LXV.—Com lo rey En Jaume de Arago, ab lo infant En Pere son fill prengueren Murcia ab tot lo regno, e fo en l'any 1266. | 120 |
Cap. LXVI.—Com lo rey de Castella ana a parlar ab lo apostoli. | 122 |
Cap. LXVII.—En qual manera los Serrayns paliers del regne de Valencia se alsaren contra lo rey de Arago e fon migant juny, any 1276. | 124 |
Cap. LXVIII.—Quant en Ferrand Sanches germa del infant En Pere guerrejava ab ell e ab son pare. | 126 |
Cap. LXIX.—Quant l'infant En Pere assetja hun castell de'n Ferran Sanches son germa bort. | 127 |
Cap. LXX.—Quant l'infant En Pere feu negar En Ferran Sanches son germa bort. | 128 |
Cap. LXXI.—Com lo comte de Ampuries se vench a metre en poder del infant En Pere. | 130 |
Cap. LXXII.—Com l'infant En Pere perdona al comte d'Ampuries d'avant los barons e tot lo poble. | 131 |
Cap. LXXIII.—Com lo rey En Jaume de Arago mori, e fo lo darrer dia de agost, en lo any de Nostre Senyor 1276. | 134 |
Cap. LXXIV.—Quant lo rey En Pere pres la vila de Muntesa e cobra tot lo regne. | 135 |
Cap. LXXV.—Com lo rey En Pere de Arago pres tots los barons de Catalunya en Balaguer, e fo en lo mes de joliol, any 1280. | 137 |
Cap. LXXVI.—Com lo rey En Pere de Arago hac vistes ab lo rey de França e ab lo rey de Castella. | 143 |
Cap. LXXVII.—Dels missatgers qu'hun Serray qui stava en Constantina pres Alcoll trames al rey En Pere de Arago. | 146 |
Cap. LXXVIII.—De la resposta quel rey En Pere de Arago trames al Serray de Alcoll. | 147 |
Cap. LXXIX.—Com lo rey En Pere de Arago acorda de anar a Constantina, e recolli ab totes ses gents per passar a Alcoll. | 148 |
Cap. LXXX.—Com lo rey En Pere de Arago ab sa ost pres terra en Alcoll, terra de Serrayns. | 150 |
Cap. LXXXI.—Com les gents del regne de Cecilia occiren tots los Francesos qui staven en Cecilia per Carles, e fon a 14 de maig, 1282. | 152 |
Cap. LXXXII.—Com lo rey Carles ab totes ses osts passa en Cecilia. | 154 |
Cap. LXXXIII.—Dels ardiments que feyen les gents del rey En Pere de Arago estant a Alcoyll. | 154 |
Cap. LXXXIV.—Com lo rey En Pere d'Arago tench consell ab sos barons. | 157 |
Cap. LXXXV.—Com lo rey En Pere d'Arago, stant en la villa de Alcoyll de Barberia, trames sos missatgers al apostoli. | 158 |
Cap. LXXXVI.—De la resposta que feu lo apostoli als missatgers del rey En Pere d'Arago. | 159 |
Cap. LXXXVII.—Com les gents del regne de Cecilia tingueren son consell per lo fet de Carles. | 160 |
Cap. LXXXVIII.—Com los grans homens e totes les gents del regne de Cecilia trameteren llurs missatgers al rey En Pere d'Arago en Alcoyll. | 161 |
Cap. LXXXIX.—De hun gran ardiment que feu lo noble en Arnau Roger, comte de Pallars. | 164 |
Cap. XC.—Com lo rey En Pere de Arago ab tota sa ost s'en vench en Cecilia. | 166 |
Cap. XCI.—Quant lo rey En Pere de Arago s'en vench a Palerm per tenir consell. | 168 |
Cap. XCII.—Quant lo rey En Pere d'Arago trames sos missatgers al rey Carles. | 170 |
Cap. XCIII.—De ço quel rey Carles dix e feu dir als missatgers del rey En Pere d'Arago. | 172 |
Cap. XCIV.—Com lo rey Carles e tota sa ost s'en passaren a Regols. | 174 |
Cap. XCV.—Com lo rey En Pere de Arago s'en vench a Mecina. | 174 |
Cap. XCVI.—De la gran honor que tota la gent de Mecina feren al rey En Pere de Arago. | 176 |
Cap. XCVII.—Com lo rey Carles dona comiat a gran res de sa gent. | 177 |
Cap. XCVIII.—Com quatorze galeres del rey de Arago desbarataren quaranta galeres del rey Carles, e'n prengueren vint e dos. | 177 |
Cap. XCIX.—Com lo rey Carles trames missatgers al rey En Pere d'Arago e quel reptassen de part sua. | 182 |
Cap. C.—Quant lo rey En Pere d'Arago e lo rey |
les se acordaren de fer batalla ells ab dos a Bordeu. | 183 | |
Cap. CI.—Com lo apostoli trames en ajuda del rey Carles cinch cents cavallers francesos. | 186 | |
Cap. CII.—Com lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia ab tota sa ost prengue Regols e occiren gran res de los Francesos. | 187 | |
Cap. CIII.—Com hun almogaver, que prengueren les gents del princep de la Morea, se combate ab hun cavaller frances el vence, e com madona la reyna, muller del rey En Pere d'Arago s'en vench en Cecilia. | 192 | |
Cap. CIV.—Com lo rey En Pere d'Arago se parti de Cecilia e s'en ana a Bordeu per fer la batalla ab lo rey Carles, e com entra en lo camp.. | 194 | |
Cap. CV.—Com lo rey En Pere d'Arago parti de Bordeus e s'en torna a son regne. | 202 | |
Cap. CVI.—Com lo rey Felip de França trames deu milia homens a cavall e molta gent a peu a correr en Arago. | 205 | |
Cap. CVII.—Com lo rey En Pere d'Arago apparella sos missatgers per enviar al rey de França. | 207 | |
Cap. CVIII.—Com los missatgers del rey En Pere d'Arago anaren al rey de França. | 208 | |
Cap. CIX.—Com lo rey de França no volgue parlar ab los missatgers del rey d'Arago. | 209 | |
Cap. CX.—Com lo rey Carles feu armar vint galeres a Macella e madona la reyna de Arago vint a Mecina. | 211 | |
Cap. CXI.—Com les galeres dels Prohençals vengueren a Malta. | 213 | |
Cap. CXII.—Com les galeres dels Catalans vengueren al port de Malta. | 213 | |
Cap. CXIII.—Com les galeres del rey d'Arago desbarataren e prengueren les galeres del rey Carles. | 215 | |
Cap. CXIV.—Com En Roger de Lluria s'en torna ab les sues galeres e ab aquelles que hac preses, a Mecina. | 217 | |
Cap. CXV.—Com torna a parlar lo libre del princep fill del rey Carles. | 218 |
Cap. CXVI.—Com les galeres del rey d'Arago e de Cecilia feren gran mal en Calabria e en lo principat e per tota la ribera tro a Napols. | 219 | |
Cap. CXVII.—Com lo rey de Arago En Pere assetja la ciutat de Albarazi ab tota sa ost. | 220 | |
Cap. CXVIII.—Com lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia pres la ciutat de Albarazi e la forni be, que negu no li pogues noure. | 222 | |
Cap. CXIX.—Com madona la reyna d'Arago e de Cecilia feu armar vint e quatre galeres e d'altres lenys a Mecina. | 226 | |
Cap. CXX.—Quant madona la reyna feu armar trente quatre galeres e d'altres lenys a Mecina. | 227 | |
Cap. CXXI.—Com En Roger de Lluria, almirall del rey En Pere d'Arago e de Cecilia preyca a les sus gents de la sua armada. | 228 | |
Cap. CXXII.—Com lo princep, fill del rey Carles, feu armar a Napols vint e huyt galeres e d'altres lenys. | 229 | |
Cap. CXXIII.—Com l'almirall del rey d'Arago hac consell ab sa gent qual via fahesen. | 230 | |
Cap. CXXIV.—Quant la armada del rey d'Arago passa d'avant Napols, e aço fo en lo mes de juny, en l'any 1284. | 230 | |
Cap. CXXV.—Com lo princep ab sos cavallers muntaren en les sues galeres e feren la via de les galeres del rey d'Arago. | 232 | |
Cap. CXXVI.—Com l'almirall del rey d'Arago feu fer una escala de vint galeres, e les altres feu metre en reguarda. | 233 | |
Cap. CXXVII.—Com En Roger de Lluria, almirall del rey d'Arago, pres lo princep, fill del rey Carles, e desbarata totes ses galeres. | 233 | |
Cap. CXXVIII.—Com lo princep, fill del rey Carles, feu retre al almirall del rey d'Arago la germana de la reyna de Arago que ell tenia presa. | 235 | |
Cap. CXXIX.—Quant l'almirall del rey d'Arago s'en torna a Mecina ab lo guany que havia fet. | 236 | |
Cap. CXXX.—Com lo rey En Pere de Arago e de Cecilia ana ab ses osts en Tudela de Navarra. | 237 |
Cap. CXXXI.—Com lo rey de França ajusta e feu son pertret per terra e per mar, per venir contra lo rey d'Arago en la sua terra. | 239 | |
Cap. CXXXII.—Com lo rey En Pere de Arago tench parlament a Saragoça ab los homens d'Arago. | 240 | |
Cap. CXXXIII.—Com lo rey En Pere feu roceguar e penjar a'n Berenguer Oller de Barcelona ab set de sos companys. | 241 | |
Cap. CXXXIV.—Com lo rey En Pere d'Arago ana sobre son frare, lo rey de Mallorques. | 244 | |
Cap. CXXXV.—Com les gents de la vila de Perpinya se llevaren contra lo rey d'Arago. | 252 | |
Cap. CXXXVI.—Com lo rey En Jaume de Mallorques trames sos missatjers al rey de França contra son frare lo rey d'Arago. | 257 | |
Cap. CXXXVII.—Com lo rey de França vench ab tot son poder sobre lo rey d'Arago e sa terra, ço es en Catalunya. | 263 | |
Cap. CXXXVIII.—Com lo rey de França se atenda en la orta de Perpinya. | 266 | |
Cap. CXXXIX.—Com lo noble rey En Pere d'Arago ab fort poca companya, s'en puja al coll de Panissars. | 270 | |
Cap. CXL.—Com lo rey de França ab tota sa ost s'en tornen al pla del Rosello. | 274 | |
Cap. CXLI.—Com los Francesos prengueren la ciutat de Euna per força d'armes, e mataren totes les gents de la ciutat. | 279 | |
Cap. CXLII.—Quant lo rey En Pere d'Arago ana en Coplliure per haver lo castell de Coplliure. | 281 | |
Cap. CXLIII.—De hun gran ardit que feu N'Uguet compte d'Ampurias contra los francesos. | 284 | |
Cap. CXLIV.—Dels missatgers quel rey de França e el cardenal trameteren al rey En Pere d'Arago. | 287 | |
Cap. CXLV.—Com les gents de la ost del rey de França s'en tornen molts en llurs terres. | 288 | |
Cap. CXLVI.—Com los francesos entran en Catalunya per un mal pas qu'es sobre la vila de Peralada. | 289 | |
Cap. CXLVII.—Com lo rey En Pere d'Arago ab totes ses osts se lleva del coll de Panisars e trames alguns dels seus al pont de Girona. | 292 |
Cap. CXLVIII.—Com lo rey En Pere d'Arago s'en vench a Figueres. | 295 | |
Cap. CXLIX.—Com lo rey En Pere de Arago tench consell ab sos barons e cavallers en la vila de Peralda. | 298 | |
Cap. CL.—Com les gents e els cavallers del rey d'Arago desempararen la vila de Peralda. | 300 | |
Cap. CLI.—Com lo rey En Pere de Arago tench consell ab los homens de Castello. | 303 | |
Cap. CLII.—Com lo rey En Pere d'Arago ab sa cavaleria se eixi de Castello e vengueren s'en á Girona. | 305 | |
Cap. CLIII.—En qual manera lo rey En Pere d'Arago feu establir la ciutat de Girona, e com la acomana a'n Ramon Folch. | 308 | |
Cap. CLIV.—Com les galeres del rey de França vengueren a Blanes qui es a quatre legues prop de Barcelona, e com los Francesos prengueren lo castel de Lerz. | 313 | |
Cap. CLV.—Com lo cardenal mes en possesio de la terra de Catalunya a Carlot, fill del rey de França. | 314 | |
Cap. CLVI.—Com lo rey de França ab tota sa ost s'en vench attendar apres Gerona. | 315 | |
Cap. CLVII.—Dels ardiments que feyen los cavallers de Catalunya quis posaren en frontera e corrien tot dia a fer mal a la ost del rey de França. | 320 | |
Cap. CLVIII.—Com onze galeres del rey d'Arago desbarataren vint e quatre galeres del rey de França. | 327 | |
Cap. CLIX.—Com lo rey d'Arago ab tota sa cavalleria passa davant la ost dels Francesos; aço fo lo san jorn de santa Maria d'Agost, en lo any de Nostre Senyor 1285. | 329 | |
Cap. CLX.—De la gran pestilencia de les mosques que trames sobre los Francesos. | 338 | |
Cap. CLXI.—Com lo rey de Fransa feu fer una gran cava per enderocar lo mur de la ciutat de Gerona. | 339 | |
Cap. CLXII.—Dels guasts quel rey de França feu fer á la ciutat de Gerona. | 340 |
Cap. CLXIII.—Dels castells e dels cadafals quel rey de França feu fer per pendre la ciutat de Gerona. | 341 | |
Cap. CLXIV.—Com lo rey de França fou fer scalas de moltes maneres per scalar los murs de la ciutat de Gerona. | 342 | |
Cap. CLXV.—Com lo rey de França feu fer parlar pleyt a En Ramon Folch, e com En Roger de Lluria, ab la armada qui era en Cecilia, vench en Barcelona. | 343 | |
Cap. CLXVI.—Com en Roger de Lluria, ab la armada del rey d'Arago e de Cecilia, desbarata la armada del rey de França. | 346 | |
Cap. CLXVII.—Com lo rey de França mori, e lo Francesos ixqueren de la terra de Catalunya, e s'en tornaren ab gran dan que y prengueren, que tots hi moriren o gran res. | 353 | |
Cap. CLXVIII.—En qual manera lo noble rey En Pere de Arago cobra Gerona e tota la sua terra; e en qual manera mori; e del gran dol que fon fet per totes les sues terres e per totes les sues gents. | 362 |