rey Carles, vengueren s'en a la Catuna, e aqui albergaren se. E nols era semblant que negunes gents del rey d'Arago los pogues fer dan ne venir de sobre, per ço com la mar era en mig entre ells e Mecina.
Com lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia ab tota sa ost prengue Regols e occiren gran res de los Francesos.
iu lo comte, quel rey d'Arago e les sues gents saberen que aquelles gents eren vengudes a la Catuna e que staven aqui en stablida. Sobre aço los almugavers vengueren al rey e dixeren li: «Senyor, pregam vos quens lexets passar en la Calabria tro a mil e dos milia almugavers, e quens façats passar ab galeres; e veurem si hi porem res guanyar sobre los nostres enemichs qui son de lla; que nos no som usats de estar en viles ne en ciutats, que no som çabaters ne texidors, ne homens que sapiam res fer, sino de fet d'armes entre nostres enemichs. -Barons, dix lo rey, anats en nom de Deu, e yo fer vos he anar deu galeres qui us hi passaran e estaran alli tant tro siats retornats, per tal com de lla no havets negun retorn. -Senyor, dixeren los almugavers, gran merces».
Quant vench l'altre jorn, lo rey feu apparellar deu galeres, e feu hi muntar dos milia almugavers; e sus a la alba del jorn preseren terra a la Catuna, e devallaren aqui. Quant les guaytes de la vila los sentiren, meseren mans a cridar a altes veus: «Armes cavallers francesos! Que les gents del rey d'Arago son ab nos!». E cascu s'e lleva a armar axi com poch, e d'altres qui fogien sens armes. E los almugavers entraren en la vila, e occiren hi be cinch cents cavallers, sens l'altra gent, e prengueren tot llur haver e llur tresor, e recolliren ho en les galeres, e meseren molt cavalls en les tarides que y eren, e puix occiren tots los altres que no pogueren menar ne recollir.
Quant lo princep qui era en Regols sabe que les gents del rey de Arago havien ferit a la Catuna, correch ab tota sa cavalleria
