a cauall, e puix tornaren s'en a llurs tendes alegres e pagats.
Ab tant los dos comtes ab llurs companyes foren tornats a la ost ab gran guany. Axi aquella nuyt reposaren alegrament e en pau. E havien ho ops be, que molt havien aquell jorn treballat.
Quant lo rey feya combatre fort la ciutat, e com lo rey serray feu metre los catius crestians al mur, perque no tirassen, e com començaren a fer caves.
uant vench lendema, lo rey feu tirar los ginys els trabuchs als murs e en la vila. E los serrahins faheren en la ciutat dos trabuchs, e tiraven a la ost. E quant los crestians ho veren, giraren lurs trabuquets devers aquella part hon los trabuchs dels Serrayns eren, e tiraren tant tro que tots los hagueren specegats.
Quant los Serrayns veren los trabuquets trencats els murs enderochats, tengueren se per morts, e prengueren tots los crestians catius que eren en la ciutat; e la nuyt qui vench apres, tot nuus penjaren los en creu per los murs hon los trabuchs tiraven, per tal que no y tirassen. E quant vench al mati, que cels de la ost ho veren, foren molt irats; e acostaren se al vall, e parlaren ab ells, e digueren los que haguessen bona fe en Deu, que per ells no lexarien de tirar en la ciutat, e no seria bo que per ells la perdessen. Sobre aço lo rey hac son concell ab tots los barons de la ost, e dixeren li: que per ells no se stiguessen que no fahessen combatre la vila ne tirar los trabuquets; que si morien, lurs animes n'irien ab Deu salves, els Serrahins que son falsos e menys crehents ne seran morts e destroits.
Ab tant lo rey feu manament que hom combates la ciutat molt abrivadament, els trabuquets que tirassen molt fort e pus sovent que no solien. E axi combateren la ciutat e tiraren en aquell lloch hon solien tirar, ço es lla hon havien posats los
