Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXXXIX
| ← Capítol CXXXVIII | Capítol CXXXIX Crònica de Bernat Desclot |
Capítol CXL → |
Com lo noble rey En Pere d'Arago ab fort pocha companya, s'en puja al coll de Panisars.
Narbona que hac de altra part trames en preso a la ciutat de Girona, si fo en gran treball de passar huna guerra, qui era llavors gran e soberga entrel comte de Ampuries e En Dalmau de Rocaberti. El rey feu sobre aço tot son efforç com la pogues adobar; e adoba los; e avench los ab dos quant hi hac be treballat. E puix ell entes per cert quel rey de França e el cardenal, ab aquell poder que d'amunt es dit, eren ja en Rosello per entrar en Catalunya. E tots dies los ardits els missatgers venien al rey d'Arago: quel rey de França ab ses osts se acostava poch a poch vers sa terra fortment. E el rey de Arago en aquella saho no era be aparellat de esperar tan gran poder com aquell era, per mar e per terra, car ell no havia encara ajustats ab si huytanta cavallers per nulla res del mon, ne servents, sino los maynaders, ne havia encara asoldadats ne aplegats nenguns cavallers de sa terra ne d'altre lloch, ne ne havia armades galeres ne negun altre vexell sobre mar, ne aparellat bescuyt ne altre arnes de qual pogues armar; que ans s'en entrameti menys, ne s'en era entrames tro aci, que si hagues a guerreiar ab un sotil cavaller de sa terra. Pero, quant veu que axi era, e que, si no y acorria en breu, que tot era perdut, trames lletres a les osts de Gerona e de tota sa vegueria, e de Barcelona, e de Lleyda, e de Taragona, e de Tortosa, e de Valencia, e de tota Catalunya, generalment a tots los homens de les sgleyes, del Temple, del Espital, e dels altres ordens de cavallers, e d'altra part a tots los richs-homens de Catalunya: que, mantinent, vistes les presents, pensasen de atendre ab llurs armes al pus tost que poguessen, a cavall e a peu, lla hon lo rey fos, per deffendre la terra als Francesos, qui eren ja en aço que devien passar ja les munts qui partien Catalunya e Rosello.
E puix, quant les lletres els missatgers del rey d'Arago foren venguts per tota la terra, maravellaren se molt d'aquest ardit e de la saviesa del rey d'Arago, qui tant havia tengut de aço a fer que per força se havia a fer. Empero arearen se tota la gent de la terra al mils que pogueren, per complir lo manament del rey; mas ell los havia tant trigat de fer saber, e aytanbe tan breu temps asignat de seguir lo seu manament, que ab la pobrea e ab la carestia qui era llavors en Catalunya, les gents nos pogueren tan be arear, ne aparellar tants, ne en tal
manera, ne tantost, com mester fora; ans del lloch e de la vila hon se pensava hom que deguessen exir deu milia homens de peu, non exien bonament mil. Mas no y podien als ter, per les rahons d'amunt dites. E aquelles elexes no y foren al temps quel rey havia manat que y fossen, jatsia que tuyt hi haguessen fet llur effort. Per que, al rey de Arago cuyda tornar a gran dapnatge, e a tota sa terra, si Deu no li'n valgues e la sua certea, per ço car, lo dia quel rey de França hac ordenat que lendema mati entras en la terra de Catalunya, lo rey d'Arago era llavors en huna sua poblacio qui es en Ampurla, qui ha nom Figueres; e nos cuydava quel rey se fos encara tan prop ajustat a sa terra. E aquel dia ell, sabe per les espies que ell havia en les osts del rey de França, quel rey de França havia fet e ordenat per lendema mati, passas hun coll qui ha nom Panisars per entrar en Catalunya. E lo rey, com aço hac entes, maravella s'en molt, e stech entre si e molt pensivol, no per reguart ne per temor que ell hagues, mas temes que les gents de les sues terres nos donassen espahordiment e esmay, quant sabessen quel rey de França fos passat deça los munts, menys de colps. Per que, lo rey fo en molts pensaments; e no sabe si fes manament per la terra: que tuyt lexassen los llochs plans e que alçassen en los castells o en les forces, o ell se ixques a carrera als Francesos. Empero, quant hac sabut aço e pensat, hague bon cor e enfortit; e pensas que si a fi venia, mas valia que moris estant rey, que si sos enemichs se honrassen d'ell a la llongua en nulla res.
Ab tant, apella totes ses maynades e sos scuders qui eren aqui ab ell, e ab los homens de aquella vila partis de alli maniment e vench s'en avant vers los murs, en hun lloch que ha nom la Junqueres, qui no es luny media legua del coll de Panisars. E com foren aqui, feu acivadar los cavalls; e entretant feu estendre aquella pocha gent que y havia, per la muntanya e puig feu los manament que fessen moltes fogueres a totes parts. E fo fet axi com ell hac dit e manat; e feren ne en doscents llochs fogueres tan grans que semblaven que totes les osts de Spanya hi fossen, tan grans fochs e llums hi havia. E apres, lo rey d'Arago feu fer huna alimara vers la Junquera, axi com havia empres. E les gents de la terra qui veren aço, estigueren se aquella nit en llurs llochs axi com se staven. Mas
lo bon mati pensaren tuyt de attendre vers lo coll de Panisars a totes parts. Axi que, en breu de dies, hac grans gents e grans companyes ab lo rey d'Arago al coll de Panisars. E foren hi tots de Gerones, e de Ampurla, e de Campredon, e de tota aquella terra. E apres de pochs dies vench la ost de Barcelona per mar e per terra. E aytants com foren, eren molt ricament aparellats de bell arnes. E axi, poch a poch, les gents de Catalunya se replegaren totes, o la major partida, al coll de Panisars ab lo rey; e majorment homens a peu; per ço com los cavallers nos podien arear tan yvaç; quel rey nols havia fet acorriment encara de nenguna res que areassen. E per ço que les osts de Catalunya exissen e venguessen aydar pus yvaç e pus coratjosament lo rey d'Arago feu manament a son fill N'Amfos, qui era llavors en la ciutat de Barcelona: que fes manament per ses lletres a tots los llogars de Catalunya, pochs e grans, que fes repiquar les campanes e els senys de nit e de dia, per tal que tots cells que u oyssen e fossen de edat de portar armes, atenguessen al rey, e nos poguesen escusar de aço, segons qu'es scrit en lo Usatge de Barcelona, que diu que: «Si princep de Catalunya, comte de Barcelona, per algun cas sera assetiat per sos enemichs, o ell sos enemichs tendra assetiats, e oyra hom que algun princep vingua a combatre ell sobre sa terra, e aquell princep comte de Barcelona havra mester ajuda, e sobre aço havra amonestats los homens de sa terra per lletres, o per missatgers, o per aquells senyals que son acostumats, ço es assaber per faro o per alimares, tots los homens, sis vol cavallers o servents, qui haguen edat de poder combatre, tantost com aço havran vist o entes, al pus y vaç que ells puxen, vinguen a ell socorrer; e si null hom hi fallia en la ajuda, la qual en aço fer li poria, si terres te per aquell princep, tots temps ho deu perdre; e qui no terres te, deu li esmenar lo desonor o el defalliment que li havra fet, axi com ha promes ab son propi sagrament; per tal que null hom no deu fallir a son senyor ne a princep, e a tan gran obs e a tan gran necesitat».
E quant N'Amfos, fill del rey d'Arago, hac oyt lo manament de son pare, feu fer, axi com d'amunt es dit e son pare lo rey d'Arago En Pere li havia manat. Per que les gents de la terra feren tot llur poder e llur effort de arear se al pus tost que pogueren. E cells qui poder ne havien, vengueren al coll
de Panisars per ajudar a llur senyor lo rey de Arago. E el rey d'Arago En Pere ordena ses osts per diversos logars. E posa la ost de Lleyda tota primera vers la part hon devien venir los Francesos, be gran miga legua luny de totes les altres osts, per ço que conexia e sabia que los homens de Lleyda eren pus esperts e pus abreujats, a peu o a cavall, que neguns dels altres homens de viles ne de ciutats que ell hagues, que cavallers no fossen; e atressi com ells hi havien mes homens a cavall e mes cavallers armats, que quaix les millors tres osts que y fossen de ciutats no n'i havia.
Ara lexa a parlar lo llibre del rey d'Arago e de ses osts, e parla del rey de França.