Crònica de Bernat Desclot/Capítol LVI
| ← Capítol LV | Capítol LVI Crònica de Bernat Desclot |
Capítol LVII → |
Com lo rey Manfre tench consell ab sos barons.
«Barons, dix lo rey, lo comte Carles ve sobre ma terra, e vostra que es; e axi hi havets bona part com yo. Per que volria, si vosaltres ho volets m'hi consellats: o que stablissem
lo pont de Xipre e les altres entrades de cavallers e de servents, per tal que no poguessen entrar en nostra terra los nostres enemichs, ne fer negun dapnatge; e cascu de vosaltres se apparellas ab son poder, al pus tost que puxats; e siam aparellats breument per anar contra nostres enemichs e defensar nostra terra».
Respos lo comte Galvay: «Senyor, ço que vos havets dit es molt bo: que tuyt nos aparellem e siam cascuns ajustats per anar contra nostres enemichs; mas gran volpeatge sera e gran minua, si nos vedam l'entrar al comte Carles en nostra terra; e semblaria que nos no haguessem poder de combatre ab ell».
E cascu dels altres barons, que ja havien parlada la traicio, donaren aquell consell mateix; e digueren que mes valria quels lexassen entrar.
E cascu fos demanit per lo rey ab quants cavallers seria. E cascu feu resposta molt gran e bella. E quant vench als ops que foren ajustats, no n'i hac negu que tos ab lo terç de aquells que havien dits, ans ne falliren dels comtes e dels barons qui s'escusaven per falses scusacions, axi com aquells que havien en cor de trair lur senyor e livrar a mort.