Crònica de Bernat Desclot/Capítol II
Com lo rey d'Arago assetja Fraga e y mori.
«Barons, dix lo rey, per tal vos he fets ajustar e us vull dir paraules que seran a honor de Deu e a profit de mi e de vos altres; quel meu profit e la mia honor es vostra, e el meu dan es vostre; e lo vostre profit e la vostra honor es mia, e el vostre dan es meu. Be sabets que totes aquestes encontrades entorn de nostra terra son de Serrayns, e fan nos cascun jorn gran dan, e majorment aquells de la ribera de Sincha entro a Tortosa. Ara, per tal com yo he nobla cavalleria e bones gents d'armes e leals a lur senyor, ab consell e ab voluntat de vos altres, volria quens aparellassem de guerrejar contra ells, e quens vengassem del dan quens fan cascun dia».
Sobre aço se assech en son siti. E levas lo bisbe de Saragosa e dix:
«Senyor rey, ço que vos havets dir son obres de Deu, e no y deu ni y pot hom millorar. Per que tot hom se deu forçar de persona e de haver que us ajut. E yo us proffir valença de cent cavallers e de dos milia homens a peu a ma messio».
Quant aquest bisbe hac parlat, llevaren se de altres bisbes e abats e d'altres clergues, e proferiren li valença de tot quant ells poguessen bastar. E puix levas hun honrat hom de Arago, e parla, e dix:
«Senyor, ço que vos havets dit es gran profit e gran honor vostra, e hanch en nengun temps no oym res hon pus alegres fossem. Per que yo us dich, per tots los cavallers e per los richs homens de Arago que m'han dat lur poder que us ho digua, que prenats ells e lur haver en ojuda e en valença de fer ço que honor sia de vos e de vostre regne. E pensats de menar lo fet avant, que nos farem ço que vos manarets.
-Barons, dix lo rey, vos altres me havets respost axi com a bons vasalls e leals. Don yo so molt pagat de vos altres. Mas, volria me aconsellasets en qual lloch commençarem de tenir nostre setge».
Dix hun cavaller: «Senyor, lo lloch hon vos haveu pres mes de dan, ço es de la vila de Fraga, hon ha grans gents e bons guerrers. E si nos podem haver aquella villa primerament, havrem despuix tota l'altra encontrada.
-Certes, dix lo rey, aqueix consell tinch yo per bo».
Dixeren tots los altres barons: «E nos per bo! mas manats, senyor, de enantar lo fet abans que ells no sien apercebuts».
Esdevench se que en Arago havia hun cavaller qui era fort mal factor, e robava camins, e feya grans mals als reys. E lo rey perseguil tant tro quel pres, e tolch li tota sa terra, e tench lo gran temps en preso, e puix lexal anar per prechs de honrats homens quil demanaren al rey; mas no li rete res de ço que li havia tolt. E quant lo rey hac hagut son consell per anar a Fraga, aquest cavaller se pensa que aras podia vengar del rey; e pres son cavall e ses armes, e exis de la terra e anassen a Fraga a parlar ab lo rey Serray senyor de la vila:
«Senyor, dix ell al rey serray, yo so vengut a tu axi com a hom quel rey d'Arago ha tolt tot quant havia; e vull esser ton cavaller e ton soldader. E sapies per veritat quel rey d'Arago ajusta ses osts per venir a Fraga e per fer guerra ab vos altres. E si tut vols tenir a mon consell, tu desbarataras lo rey e tota sa ost.
-Amich, dix lo rey serray, be sies tu vengut. Yot fare tant de be que be valra ço quel rey d'Arago t'ha tolt. E digues me en qual guisa me conselles que façam nostres afers.
-Senyor, dix ell, tu trametras per les encontrades totes; e met en la vila dels millors homens d'armes que trops, a peu e a cavall, aytant com puxes; e fes assaber per tota la terra, que, a dia sabut, aquells sapien que lo rey d'Arago ha assetjada Fraga, e quant veuran lo senyal que tuls faras en la torre major, que pensan de ferir en la ost ardidament. E axi com ells se combatran ab ells de fora, nos exirem ab tot nostre poder de la vila; de la qual cosa ells nos pensaran en res. E ferixquen en ells; e aixi desbaratarlos hem, els vencrem».
Tot axi com aquest malvat cavaller ho dix, axi fon ordenat. Lo rey d'Arago hac ajustades ses osts e assetja la vila de Fraga. E quant vench un jorn, tots los Serrayns de la encontrada foren ajustats; e foren molt grans gents, tantes que null hom no podia saber lo nombre; e van ferir en la ost del rey d'Arago; e lo rey d'Arago armat, ab tota sa gent exi fora les tendes, per combatre ab los Serrayns. E mentre la batalla era molt gran, quels Serrayns se començaven ja de vencer, aquells de la vila començaren de exir, que foren grans gents e be armats; e feriren en la ost; els altres Serrayns cobraren vigor e tornaren vers los crestians, si quel rey d'Arago se perde, que nol trobaren mort ne viu.
Aquest rey de Arago no havia infant negu, mas havia hu germa en una abadia, e dixeren a aquell son germa: que lo rey era mort, e pus no havien senyor, que volien haver ell per senyor e per rey. E dix los: que molt de temps havia stat fora del segle per servir Deu, e que dura cosa li semblava de dexar la orde.
«Senyor, digueren los barons de Arago, aço es cosa de la qual vos no us podets scusar; que nos havem perdut nostre rey, e gran res de gents, e som romasos sens hereu e sens govern, per que la terra sta en gran perill.
-Barons, dix lo monge, si fare, ab huna cosa: que, sempre
que yo haga hagut hun fill o huna filla de qualque muller, que sempre me puxa tornar en l'orde».
E aço li atorgaren los barons de la terra; e tragueren lo de la abadia, e levaren lo rey, e donaren li per muller huna dona qui era filla del rey de Lleo. E de aquesta dona hac una filla. E a poch de temps que la filla fo nada, la regina mori; e puix lo rey desempara lo regisme e tornasen en la abadia hon solia star.
E a poch de temps com en la abadia tornat fo, mori. E axi tota los terra romas sens rey gran temps.
E fo aventura que En Guillem Ramon de Moncada, senescal, scapa ab pochs d'altres cavallers de la dita batalla dels Serrayns, per tal com eren be encavalcats; e tornaren en Arago; e aqui stigueren gran temps, fin que la filla del rey fon de edat de casarla.