Crònica de Bernat Desclot/Capítol primer
Com lo bon comte de Barcelona exella mossenyor Guillem Ramon de Muncada.
«Senyor, dix ell, Deu vos saul a vos e a vostra cort. Yo so vengut a vos que sots refugi de exellats, e prech vos, senyor, que hajats merce de mi e quem vullats sostenir en vostra terra, que honrat hom e de alt linatge son; e mon senyor lo comte de Barcelona, per falses lausengers qui m'han acusat ab ell, ham exellat de sa terra e ham tolt tot quant havia. Per que yo us prech, senyor, que vullats que yo us serveixcha axi com vasall deu servir noble senyor».
Quant lo rey entes que aquest era En Guillem de Moncada, senescal, levas del siti en que seya e pres lo per la ma e assech lo prop si.
«Senyor, dix lo rey, ben siats vos vengut, axi com a bon cavaller e de honrat linatge que vos sots. Per ma fel moltes de veguades he desijat que us pogues veher e tenir en ma cort, per lo gran linatge e noblea de cavalleria qui en vos es. E sapiats que res que mester vos sia no us fallira en ma cort».
E d'aqui avant lo rey feu li donar ço que mester hac, que no li falli res que mester li fos en la sua cort. E de aqui avant lexarem a parlar d'En Guillem Ramon de Moncada, senescal, e parlarem del rey d'Arago.