Crònica de Bernat Desclot/Capítol CLX

Capítol CLX
Crònica de Bernat Desclot

CAPITOL CLX

De la gran pestilencia de les mosques que Deus trames sobre los Francesos.

D

iu lo comte que, quant los Francesos hagueren estat hun llonch temps e tengueren assetiada la ciutat de Gerona, e l'en de mig hagueren gran mal pres los Francesos en aquella ost e prenien tot dia, per raho de les mescles e dels assaigs e de les esdemeses quels feyen los frontales quel rey d'Arago havia posats a Besalu, a Estalrich e en los altres llochs de frontera, e per les requestes quels feyen tot dia cells qui eren en stabliment en la ciutat de Gerona, Nostre Senyor de

altra part, que tota vegada mante los homils e poneix los ergullosos, trames en aquella ost d'amunt dita pestilencia e malaties, e fam, e totes males ventures; car primerament los trames pestilencia de mosques, que y hac tantes, que en tot lo romanent del mon no foren hanch tantes vistes ensemps. E eren mosques be tan grans com huna ungla; e entraven per les narils als cavalls e d'avall per la boca, sens que no y valien mantes ne tanques de cuyro; ne per negun giny que ells fahesen nols ho podien vedar. E mantinent que elles eren entrades per la hu dels llochs d'amunt dits, no y havia tan fort ne tan poderos cavall que tantost no caygues a terra mort fret. Axi que moriren en aquella ost per les mosques tres o quatre milia cavalls de preu e be vint milia de altres besties sens tot si; que hanch la plaga que Deus trames en Egipte al rey Faraho no poch esser major que aquesta.
En apres Deus dona sobre les gents de aquella ost diverses malalties e mortaldats, axi quel terç de aquelles gents tan grans, especialment dels comtes e dels barons, moriren de diverses malalties que Deus los donava, que no y bastava hom a sepellir, tants n'i morien tots dies. Per que, si vergonya nols fos, s'en foren tornats los Francesos volenters en llurs terres; e no u hagueren volgut commençar per nulla res d'est mon; mas, pus feyt s'era, hagueren se a estar axi, tro que Deus los dona sentencia definitiva; que mori lo rey de França, e los altres foren desbaratats e ahontats, segons que oyrets.
Mas lexarem aço estar e parlarem de altres affers.