Crònica de Bernat Desclot/Capítol CLXVI
Com en Roger de Lluria, ab la armada del rey d'Arago e de Cecilia, desbarata la armada del rey de França.
alegria, mantinent, per tal quels mariners no anassen de ça ne de lla e nos amagassen, En Ramon Marquet e En Berenguer Mallol, almiralls de aquelles, feren recollir tots los mariners, e armaren les deu galeres de aquelles onze; car la huna hagueren dexar, per tal com era regeament cassada. E axi estaven se sorgides en la plaia les galeres, devant la ciutat de Barcelona. E quant hagueren estat aqui alguns dies, partiren se d'aqui e anaren s'en amunt vers aquella part hon eren les galeres e la armada del rey de França, si per ventura porien guanyar ab ells, axi com d'altres vegades havien fet. E quant foren devant hun lloch qui ha nom Sent Pol del Maresme, qui era assats propr de aquell lloch hon era la armada del rey de França, tiraren les galeres a terra, per ço que les spalmassen. E ells estigueren se aqui, tro que haguessen avinentesa que poguessen fer algun bon ardit.
E quant aquelles galeres del rey de Arago foren en terra, hun falç prior de aquell monestir qui era prop lo port, qui havia nom Sent Pol e era de la orde de Cartuxa, per tal que pogues entrar en gracia del rey de França e del cardenal, trames los a dir per son missatge: que deu galeres del rey d'Arago havia aqui a Sent Pol e que les havien tirades en terra per espalmar; don, si venir hi volien, ques cuytassen yvaç, que les galeres e els homens porien leument haver.
Quant lo rey de França sabe aço, que lo rey de Arago no havia que aquelles deu galeres a nenguna part, feu desarmar tota la sua armada sino vint e cinch galeres, les quals arma de homens triats e lests de tosts los altres; e apparella les axi que aportaven apparellament de quaranta; e feu se venir los almiralls seus, e dix los axi:
«Barons, gran vergonya devets haver tuyt ensemps, car onze galeres de Pere d'Arago, qui eren armades de vils gents e mal arreades, desbarataren l'altre jorn vint e quatre galeres de les nostres; e fogis vosaltres que y erets, e venços vos per aquella vil gent. Per que, haguera gran sospita, si Pere d'Arago fos rich hom, que no haguessets pres son servey. Mas yo creu que no sia flaquea de cor vostre; per que no es mester que axis faça d'uy mes; car devets saber que jo he hagut missatge de hun prior de Sent Pol, que aqui, devant lo seu monestir, son vengudes deu galeres de Pere d'Arago, qui son en
terra per espalmar, e han hi estat be dos jorns. Don vos dich e us man, que ab aquestes vint e cinch galeres anets a aquelles; e, si les sabiets seguir per lo mon, null temps no tornets aci tro que les me amenets preses ab los homens que y son. E no occiats los homens, si guardarvos en podets; car mes valra, que puix los justiciarem a nostra voluntat els retam guardo dels mals quens han fet. E sapiats per cert que, si null temps tornats devant mi menys de les galeres preses, tots quants ne puxa aconseguir de vosaltres los fare penjar en hun pal; car gran vergonya es deu galeres estorcer vint e cinch galeres, arreades axi com aquestes que yo us llivre. -Senyor, dixeren los almiralls, tot ço que vos deyts, deyts veritat; e atorgam vos ho, que gran desaventura es nostra; car axins desbarataren l'altre jorn les galeres de Pere d'Arago. Mas ara, pus axi es, o morrem tots, o, ans que vinguen sis jorns, havrem aci amenades preces aquelles galeres que vos deyts que son a Sent Pol. E d'aço no cal mes parlar, que, o tots hi morrem, o nos les vos aportarem aci».
Ab tant partiren se los almiralls devant lo rey de França e vengueren s'en a la mar, e recolliren se ab tota llur companya en les galeres, e ab gran alegrança partiren se d'aqui.
En aquesta saho les trenta galeres de la armada de Cecilia eren vengudes a Barcelona; mas no havien sabuderia de aço aquelles del rey de França. E aço fa, hun dia de diumenge, a vespre, que en Roger de Lluria, almirall de les trenta galeres del rey d'Arago se parti de Barcelona ab aquelles galeres a ora de prim son; e feren ho a saber a aquelles deu galeres qui eren a Sent Pol. E axi hagueren gran goig e ajustaren se totes; e foren per nombre quaranta cos de galeres; e, entre lenys armats e barques armadas e sageties, foren be altres quaranta, axi eren be huytanta veles. E aquella nit golfejaren, e prengueren tanta de mar que, al jorn, foren tant passats avant que aquelles vint e cinch, quel rey de França havia armades, foren romasses entre ells e la ciutat de Barcelona. E quant vench al jorn mateix, gran mati, quatre galeres vengueren de Cecilia a Barcelona, ultra les trenta qui ja eren vengudes. E era l'almirall de aquelles quatre galeres hun cavaller de Catalunya del linatge de Montholiu. E quant lo almirall de aquestes quatre galeres vehe e sabe que tota la armada era partida de
Barcelona lo vespre passat, hanch no lexa exir nengu dels mariners en terra, mas ell solament, qui parla ab lo rey algunes paraules. E puix recollis mantinent e torna s'en en la sua galera. E hac bon vent; e feu fer vela a aquelles quatre galeres e partis aytantost de Barcelona. E seguiren les algunes barques e lenys que havien armats servents a Barcelona. E axi foren entre totes dotze veles. E quant s'en foren partits no hagueren nengune sabuderia certa de la armada major, quina via havien feyta; per que anaren s'en a veles e a rems costerejant la ribera, entro que foren hora de vespres sonades. E quant se foren reconeguts, ells ixqueren a huna punta de hun cap de huna montanya, e veren aquelles vint e cinch galeres del rey de França que venien en ça, que cuydaven trobar a Sent Pol les deu galeres del rey d'Arago. E aquells de les galeres del rey de França, qui veren aquestes dotze veles devant si, cuydaren se que fossen les deu galeres. Per que ells anaven ab gran goig; e ab grans crits e ab gran gatzara ixqueren los al cami. E aquestes del rey d'Arago quils veren venir no u tengueren en festa, e donaren a rems e a veles tots justats, e meseren mans a fogir. E ells fogien; e les vint e cinch galeres del rey de França los encalsaven. E dura tant l'encalç quel sol fo colgat e la nit fo venguda. E llavors los almiralls del rey de França hagueren llur acord, e devinaren entre si en leix ço que despuix les esdevench. E per la nit quels ho tolch, lexaren se del encalç.
E les quatre galeres de Cecilia anaren tant avant tro ques atrobaren ab la armada del rey d'Arago e de Cecilia; e aqui hagueren gran goig. E mantinent parlaren ab En Roger de Lluria qui era almirall sobre tots; e dixeren li com vint e cinch galeres del rey de França los havien encalsats, e eren alli prop. E En Roger qui u hac oyt, hac gran goig, e no vehe la ora que y fos. E feu tots los homens armar per donar batalla. E partiren les galeres de aqui totes, axi que, a hora de prim son passat, foren ben prop de aquelles vint e cinch galeres del rey de França. E En Roger trames huna barcha armada per missatge, e feu assaber aquelles vint e cinch galeres del rey de França que s'apparellassen de la batalla. Mas aquelles del rey de França que u oyren tengueren se per perduts e per morts, e apparellaren se molt flacament.
Ab tant les galeres del rey d'Arago van tocar les trompes e los tabals, e cridaren a grans crits: «Arago! Arago!». E els de les galeres del rey de França qui u oyren, cridaren atressi: «Arago! Arago!» per tal que nols poguessen conexer, ne quals eren hunes galeres, ne quals eren les altres. Els Cecilians que u oyren cridaren: «Cecilia! Cecilia!». E els Prohençals qui eren en les galeres del rey de França cridaren atressi: «Cecilia! Cecilia!» axi que, quant foren tots mesclats, no podien bonament conexer quals eren del rey d'Arago ne quals eren del rey de França. E En Roger qui veu aço feu encendre en les galeres qui eren del rey de Arago hun faro en la popa de cascuna galera. E els Prohençals qui eren en les galeres del rey de França feren atressi. E En Roger de Lluria qui viu que no y podien pendre altre consell: «Via! ço dix ell, puix axi es, guart se cascu com mils puxa que no faça mal als seus; e via a ells, en nom de Deus!».
Ab tant ana ell ferir ab la sua galera; e feri de tal virtut com la proha en lo llats de huna galera de Prohençals, quel primer colp se vuyda d'armes tota la banda de aquella, tal llats li feu pendre; axi que no y romas de aquella part, sobre sallent, ne ballester, ne galiot, levat cinch o sis, que tots ne anaren en la mar. E totes les altres galeres atressi, quant En Roger hac ferit, feriren poderosament e mesclaren se totes. E nols calia sino ferir e tallar; car, tant eren espaordits los Prohençals que eren en les galeres del rey de França, que nols deya lo cor de deffendre; mas los huns se gitaven en mar, los altres cayen de ça e de lla tots nafrats e morts.
E quant aquesta mescla hac durat huna peça, dotze galeres de aquelles vint e cinch, totes desarmades de homens, al mils que pogueren bateren de rems e amblaren se de la batalla, axi que, per raho de la nit, nols poch hom veure; e tengueren llur via; e fogiren se, que hanch no gosaren aturar del port de Aygues Mortes en ça. E les tretze galeres que romangueren de les vint e cinch foren preses e aturades, ab los homens que y eren e ab llurs almiralls e honrats homens que y havia.
E mantinent En Roger de Lluria, qui veu e conech que dotze galeres s'eren amblades de la batalla, volch les seguir de pres; mas puix hac de consell que no u fes, per tal com era nit, ne aytant poch les pogueren trobar; e axi romas, que nols
segui. Mas aytantost reconech los homens que tenia presos en les galeres, e tria ne a huna part cinquanta dels millors que y eren, almiralls e cavallers e homens de gran rehemcio, e posals a part; e puix tria los homens nafrats a altra part, qui eren be cinch cents xixanta; e no y troba pus homens en totes aquelles tretze galeres, car tots eren morts los altres, que be atrobaven que havien morts e perduts en aquella batalla de cinch milia o pus dels Prohençals e dels Francesos. E puix aytantost En Roger de Lluria feu mudar tot l'arnes e la roba de les galeres sues en aquelles tretze que havia preses, e arma les, per tal com eren pus noves e pus sanceres que les sues; e puix trames aquelles desarmades a la ciutat de Barcelona. E vengueren aqui ab gran goig e ab gran alegria. Mas quant foren apres de Barcelona, al sorgider de les naus, al cap de la plaja, llevas gran vent e gran fortuna en mar, axi que per hun poch nos perderen aquelles tretze galeres e tots cells qui les amenaven. E hanch no gosaren sorgir en la platja, sino tres o quatre que si aturaren; mas les hunes sorgiren al cap de Llobregat, e les altres al port de Salou; mas foren totes salves, a la merce de Deu, que hanch mal no prengueren. El rey d'Arago qui era llavors en la ciutat de Barcelona, e tots los de la ciutat, quant saberen les novelles, hagueren molt gran goig; e no fo maravella. E al bon mati feu pendre aquells trecents homens naffrats que havia presos en les galeres, e traguels en terra, e feu los infilar en huna corda, e puix ligals a huna popa de huna galera, e feu los rastrar dins en mar a vista de tot hom que veure u volgues. E moriren tots aqui. E puix pres tots aquells docents xixanta homens que romanien que no eren naffrats; e feu los traure a tots los ulls, e enfilals en huna corda; e hac hun hom de aquells en leix, a qui no trasch sino la hun ull, per tal que menas los altres. E tots enfilats la hu devant l'altre, trames los per presentalles al rey de França; e los cinquanta que romanien, tench los per prisoners, per tal com eren bons homens e honrats. E aquells docents xixanta que eren tots cechs vengueren al rey de França e presentaren se a ell. E quant lo rey de França e el cardenaal los veren e hagueren entes que tota llur armada era desbaratada, per hun poch no perderen lo seny. E el rey de França donas tant de mal saber que sempre fon malalt, e hanch pus nos lleva tro que fo mort, segons que avant oyrets.
E En Roger de Lluria, quant totes aquestes coses foren fetes, vench s'en ab les galeres e ab l'altra armada costerejant la ribera, e correch tro sus al Guerau de Narbona, per veher si trobaria les dotze galeres qui s'eren amblades de la batalla; e puix hac sabuderia que al port de Aygues-Mortes eren. E quant no les troba aqui, no s'i volch pus destorbar. E torna s'en al port de Cadaques qui es del comte de Ampuries; mas tenias tot en aquella saho per lo rey de França. E mantinent, quant lo veren cells de Cadaques e saberen que tota la armada del rey de França era desbaratada, reteren li lo castell de Cadaques hon ha gran força; e pres en lo port huna nau que atroba de Prohençals, e d'altres lenys molt, carregats de viandes e de armes; e retengueren se de la vianda aytanta com mester los fo; e el sobre pus, ab aquella nau e ab los altres vexells, trames ho a la ciutat de Barcelona. E puix quant En Roger tench la vila e el castell de Cadaques, romas se aqui dins lo port.
El comte de Foix e En Ramon Roger vengueren assegurats a parlar ab ell, per manament del rey de França e per demanar treves hun temps; e demanaren les a En Roger de Lluria. E En Roger de Lluria respos los: que null temps no havria treves ab Francesos ne ab Prohençals, aytant com viu fos, encara quel rey d'Arago les hi hagues. E el comte de Foix qui u oy fo yrat e fello e dix axi:
«En Roger, fort sots mal e esquiu, que no atorgariets vos treves a tan gran senyor com es lo rey de França. E guardats vos que no us en penidats. Si tot vos havets hagut gran astre hun temps sobre mar, nol havrets tots temps; que, ans que vingua hun any, fara fer lo rey de França trecents cos de galeres; e puix veurem lo vostre enfortiment hon sera. Que be sabem que En Pere de Arago no les poria armar ab tot son poder. -Senyor, ço dix En Roger, saul la vostra honor, yo no son pas mal ne esquiu; mas dich vos encara ço que ja us he dit: que no vull haver treves ab lo rey de França. E quant deyts que gran astre he hagut sobre mar hun temps, yo u agraesch a Deu quil m'ha donat. E he sperança quel me dara encara, a defendre lo dret de mon senyor lo rey d'Arago e de Cecilia. E car vendre lo tort que pren, no degudament. E nom fets reguart, quant deyts quel rey de França l'altre any
armara trecents cos de galeres. Yo creu be que ell les pora armar aquexes, e mes encara. E yo, a honor de mon senyor lo rey d'Arago e de Cecilia, si el rey de França n'arma trecents, yo n'armare cent, sens pus. E quant aquelles cent haga armades, pens ne de armar lo rey de França trecents o deu milia sis vol, que nom tem ques gos am mi atrobar en nenguna part; ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera ne leny; mas no creu que negun peix se gos alçar sobre mar, sino porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia».
E el comte de Foix, quant hac oyda la resposta d'En Roger de Lluria, pres se a sonriure. E puix quant hagueren parlat huna peça de llurs affers, partis d'ell lo comte de Foix, e ana s'en al rey de França qui jaya malalt a Castello d'Ampuries. E En Roger romas a Cadaques.
Ara lexarem a parlar de la armada e de les batalles de la mar, e parlarem del rey de França e de la ciutat de Gerona e dels altres affers ques feyen per terra.