de Barcelona com axi ho havien fet. E puix ells e totes les altres osts anaren s'en vers Banyoles, si no los almugavers e els servents e alguns qui romangueren per baregar la roba que havia lexada la ost de Barcelona e de les altres osts.
E quant foren a Banyoles, tuyt estigueren aqui aquella nit; e al bon mati, partiren s'en e vengueren s'en alguns atendar al pont de Girona. E el rey d'Arago, segons que d'amunt es dit, quan fon a la vila de Junquera, feu manament als homens que y eren: que s'en aportassen tota llur roba al castell de Rocha-Berti, per tal que la haguessen en pus saul lloch; e tuyt feren ho.
Com lo rey En Pere d'Arago s'en vench a Figueres.
uix lo rey d'Arago partis de aqui e vench s'en a Figueres; e troba quels homens de Figueres havien desemparada la vila e que no y havia nengu, sino lo bisbe de Oscha ab sa companya, quel esparava. Lo rey que u viu fon molt despagat, com axi havien desemparada la vila, menys de son manament, e mana que y metessen foch a totes parts. Mas lo bisbe de Oscha e el comte de Pallars, e els altres richs homens de la terra qui eren ab ell, lo pregaren que no u faes per res; e axi romas que no u feu.
E tantost lo rey trames missatge al comte de Ampuries qui era a Castello, e quel prega que vingues a Figueres a parlar ab ell. El comte, quant ho hac oyt quel rey era a Figueres, vench mantinent devant ell. E lo rey ajusta son consell, e devant molts dix al comte aquestes paraules:
«En comte, hu sots dels millors e dels majors homens de ma terra, per noblesa e per riquesa de terra e de gents; e atressi vos e vostre linatge sots estat aytant fins e aytant leals per tot temps vers mi e mos entessessors com neguns altres fossen james a llur senyor; e creu, si a Deu plau, que si us sereu d'aci avant. Ara es esdevengut aquest fet, ço es: quels
