ab raho sa terra, que nol occis ne li fes mal; mas, tot axi com ell havia trobada merce entre les gents qui no eren de sa lig, que ell la hagues a Corali qui era crestia de sa lig. Mas Deu poderos qui veu totes coses e a qui no plau crueltat ne desmesura, ans li plau merce e caritat, e fa dels baix alts e dels alts baix, no sofer aytals desmesures. E axi Carles regna molt cruelment sobre la gent de Pulla e del regne de Cecilia; si que les gents lo havien molt en yra.
De la gran nomenada per totes parts del mon de aquest rey Carles.
quest rey Carles hac tan gran nomenada per tot lo mon, que totes les gents lo temien el duptaven. E hac hi hun fill de la primera muller qui fo filla del comte de Prohença. El princeps de la Morea dona li sa filla per muller ab tota Morea. E per aquella terra de la Morea, cuyda guanyar lo rey Carles Romania. E axi lo fill fo princep de la Morea. E Carles destroi los crestians grechs. Mas Deus, a qui no plach orgull ne mal, trames hi consell; per que no poch venir a fi son pensament. E si havia fet gran aparellament de naus e de tarides e de galeres e d'altres arnes per passar en Romania; lo qual arnes perde molt vilment, axi com a Deu plats, segons que oirets avant en aquest libre. Atresi descretava e havia desposehit de son regne hun rey que havia en Jherusalem, qui era rey de Egipte e l'havia possehit dotze anys e guanyat de Serrayns; e hagueren presa Acra e tota la encontrada, si ell no fos qui y stava e y despenia tot son tresor en cavallers e en servents per defensar la terra als Serrayns que y venien cascun any ab gratis osts. Si quel ne tench despeceyt be cinch anys, que Carles trames en Acre, ab ajuda del Temple, hun cavaller de Pulla qui havia nom Roger de Sent Severi qui tenia la terra per Carles. El rey de Xipre stava en Xipre; si que la terra de Acre e de Suria vench a gran comfusio, que hanch per Carles no y vench negun be ni null profit;
