senyor, no devallets per res, que la regna del cavall es trencada per colp de spa, a mon semblant». E lo rey qui u oy torna s'en als seus; e devalla hun cavaller, per nom En Tomas de Vernet, e nua li la regna. Mas, per ço com la regna era nova e grosa, nos poch tenir, que sempre fo desnuada. E axi lo rey hac se a devallar, e nua les ell mateix; e puix gint e suau, ab sos cavallers qui ab ell eren romasos, partis de aquens e puja s'en sus alt en la serra a l'altra companya qui lla sus esperaven.
E els Francesos estigueren, que no gosaren anar avant ne atras, car havien paor de aguayt, tro que veren quel rey ab sa companya los fo luny prop de huna milla. E llavors vingueren al camp hon la batalla era estada, e llevaren cells quis volgueren; e tornaren s'en ab gran goig, jatsia que llevada la honor que hagueren de llevar lo camp, haguessen pres a vint veguades sens comparacio mes mal que fet no havien, segons que d'amunt es dit. El rey d'Arago aquell dia anas dinar a hun lloch que ha nom Santa Pau; mas hanch no vehes tant alegre hom ne tant joyos, ne tant estatger com lo rey fo aquell dia.
Ara lexa a parlar lo llibre del rey d'Arago, e parlara de la ost del rey de França e d'En Ramon Folch e dels altres qui eren en lo stabliment de Gerona.
De la gran pestilencia de les mosques que Deus trames sobre los Francesos.
iu lo comte que, quant los Francesos hagueren estat hun llonch temps e tengueren assetiada la ciutat de Gerona, e l'en de mig hagueren gran mal pres los Francesos en aquella ost e prenien tot dia, per raho de les mescles e dels assaigs e de les esdemeses quels feyen los frontales quel rey d'Arago havia posats a Besalu, a Estalrich e en los altres llochs de frontera, e per les requestes quels feyen tot dia cells qui eren en stabliment en la ciutat de Gerona, Nostre Senyor de
