Crònica de Bernat Desclot/Capítol C
Quant lo rey En Pere d'Arago e lo rey Carles se acordaren de fer batalla ells ab dos a Bordeu.
El rey Carles estech hun poch en pensant, e dix: «Vullats que yo ho haga dit o no, yo dich: que ell es entrat en la Cecilia malvadament e no deguda, e axi com no deu». Adonch respongueren los missatgers del rey d'Arago e dixeren: «Senyor, nos vos responem aquestes paraules, per manament del rey d'Arago e de Cecilia nostre senyor, e dehim: que tot hom que digua quel rey sia entrat en Cecilia malvadament e no deguda, ho diu com a falç e deslleal. E diu que us ho menara cos per cos. E donar vos ha avantatge d'armes, aytals com vos vullats».
De aquesta resposta fo molt irat Carles; e sos barons dixeren li que nos iresques e no y respongues, menys de consell. Sobre aço llevaren lo de aqui e meseren lo en huna cambra. E aqui tench consell ab sos barons. E puix torna en son seny, e respos: que ell no combatria sol a sol ab ell, mas ab cent cavallers per altres cent. «Donch, digueren los missatgers del rey d'Arago, vinguen los vostres missatgers ab nos, tals que fermen la missatgeria devant lo nostre rey. -Certes! dix lo rey Carles, yol altrey».
Adonchs aparella sos missatgers, cavallers honrats, e trames los al rey d'Arago a Mecina; els missatgers del rey d'Arago s'en tornaren ab ells. E vengueren devant lo rey, e saludaren
lo molt altament. E lo rey acollils molt gint de fet e de paraula; e dixeren al rey les paraules que eren estades parlades entrel rey Carles e sos missatgers: «Senyor rey, nostre senyor rey Carles vos diu: que us ho menara cent cavallers per altres cent; e si aço volets fer, ell n'es apparellat. E d'aqui avant diu vos: que vos no sots entrat en la terra de Cecilia axi com devets. -Certes, dix lo rey d'Arago, ell dira ço ques volra, e nos farem ço quens sia honor. Mas yo lo y combatre cos a cos: que yo no he fet res contra fe e llealtat. E d'aqui avant yo li trametre mos missatgers ab certes paraules».
Los missatgers se apparellaren, e lo rey dix los ço que havia en volentat. E puix anaren s'en en Regols tots los missatgers ensemps, e vengueren devant lo rey Carles, e digueren li que havien parlat ab lo rey d'Arago. «Senyor, lo rey d'Arago diu, ques combatra ab vos cos a cos e que us donara avantatge de armes. -Certes, dix lo rey Carles, non fare res; que si ell sabia que yo ho preses, ja ell no m'ho diria». Adonchs dixeren los missatgers: Diu vos lo rey d'Arago: que puix no li'n volets combatre cos a cos, pendra rey o fill de rey. -Certes, dix lo rey Carles, nol altrey pas. -Donch, digueren los missatgers, pus en altra guisa nos pot fer, ell pren vos ab cent cavallers. -Yo, ço dix lo rey Carles, ho atorch en aquesta manera: que, de la sua part haga sis cavallers fels jurats, e yo sis; e axi com aquells juraran ne devisaran lo fet de la batalla, que axi sia feyt; e que ells cerquen lloch cominal hon se faça la batalla; e tot ço que ells feran, que nos ho tendrem, que no y pugam contradir; encara que juren de cascuna de les parts quaranta homens, cavallers dels millors que nos hagam, que la batalla no puga romanir».
Quant aquestes paraules foren otorgades entre el rey Carles e los missatgers del rey d'Arago, lo rey trames sos missatgers a Mecina ab aquells del rey d'Arago ensemps. E vengueren devant lo rey d'Arago ensemps, e digueren li lo fet com era empres e otorgat, de la batalla entre ell e lo rey Carles, e axi, si ell ho atorga ni u volia. «Senyors, dix ell, tot ço quels meus misssatgers hagen empres ne fet ab lo rey Carles, yo us atorch per be fet». Sobre les cartes e les convinences se faeren, es fermaren, es juraren de atendre e de complir per ma de quaranta cavallers millors de cascuna part. Los quals cavallers
foren aytals, com yo ho entes, de Catalunya e de Arago:
En Rois Eximen de Lluna; -En Guillem de Castellnou; -En Pere de Queralt; -En Eximen d'Arteda; -Rol de Manuel; -Renau de Limotges, jutje; -Arnau Roger, comte de Pallars; -N'Armengol, comte d'Urgell; -Pere Fernandes, germa del rey En Jaume; -Pere, fill del rey; -Llop de Lluna; -Ponç de Ribelles; -Sanç d'Entillo; -Pere Arnau de Botonat; -Alaymy de Lenti, del regne de Cecilia, mestre justiciari; -Aldori de Vintimilla, comte de Iscla; -Fraderich de Mosca, comte de Albaregal; -Rotlan de Piol; -Galter de Caletagiron; -Bernard Roger de Eril; -Roger de Lluria; -Lope Ferrandes de Atrosillo; -Berenguer de Monpao; -Pere Garces d'Arenos; -Bertran de Bellpuig; -Guillem de Besora; -Garces de Resur; -Eximen Llop de Boil; -Ramon de Molina; -Simon Desllor; -Leyalci Ivaço de Gavalur;-Gil de Monvaga; -Guillem Arnau de Juber; -Berenguer de Foga; -Galceran de Vilafranca; -Ramon de Cortada; -Jaume de Oblites; -Guerau Docent; -Esteva Novis; -Blasco de Alago, gendre del rey.
Dels quals de aquets cavallers n'i hach sis fels de la part del rey d'Arago e altres sis de la part del rey Carles. Los quals sis de la part del rey d'Arago foren, per ordenar la batalla, e el fet, aquests: En Guillem de Castellnou; -En Rois Eximen de Lluna; -En Pere de Queralt; -Eximen d'Arteda; -En Rol de Manuel; -Renau de Limotges, de Mecina. -Aquests sis cavallers fels e jurats, ab altres sis de la part del rey Carles, ordenaren tot lo fet de la batalla en aquesta manera que ara oirets.
Primerament ordenaren: que la batalla ques fes a Bordeu, qui es del rey d'Anglaterra, axi quel rey d'Anglaterra o son procurador hi sia en tal guisa apparellat que puxa assegurar la batalla e tots cells qui hi seran.
Encara, los dos reys hi sien lo primer jorn de juny; e aquell qui hi fallis que no y fos aquell jorn, que fos tengut per falç e per deslleal, e que no fos tengut per rey null temps, ne aportas senyera ne senyal, ne cavalcas ab companyo.
Encara, que nengu no y fes nenguna res per que la batalla romangues; e si ho fes que fos aytal com ja havets oit.
Encara, que negun dels reys no dega venir ab grans companyes
de cavallers ni de gents, sino ab cent cavallers qui devien fer la batalla, e ab pochs mes. E cell qui u faria, que sia aytal com d'amunt es dit.
E encara, que si negun cavaller ne altre hom estant en Bordeu començava batalla ne mescla, que fos aytal com d'amunt es dit.
E si tant sera quel rey d'Anglaterra no fosse a Bordeu, ne son procurador, en tal guisa apparellat de guardar la batalla que negu no fos poderos de fer tort ne sobres al altre, que cascuns s'en puxen tornar saul e segur.
E aço juraren abdosos los reys ab quaranta cavallers de cascuna part, ab carta feta de compromes, partida per A. B. C. Quant tot aço fo fet e ordenat, lo rey Carles, qui era a Regols qui es en la Calabria, devant Mecina, ordena e stabli la terra al millor que poch. Mas be conexia la volentat de les gents de Pulla e del principat, que nol amaven nel preaven res. E jaqui son fill, lo princep de la Morea ab tota sa cavalleria a Regol, que estigues aqui en establida, quel rey d'Arago ne ses gents no poguessen passar en la Calabria. E puix lo rey Carles apparellas de anar a Bordeu, e tench son cami vers Napols e vers Roma.
Ara lexa a parlar lo llibre aci del rey Carles e torna a parlar del rey d'Arago e de ses gents.