Crònica de Bernat Desclot/Capítol V

CAPITOL V

Com Miramoli, serray molt poderos, feu paisatge en Spanya, e com los tres reys de Spanya li ixeren al encontre, e desbarataren tots los Serrayns, e prengueren certes ciutats e viles; e fon a XVI de joliol 1212.

D

iu lo comte que, en la ciutat de Marochs havia hun Serray que havia nom Miramoli, qui era senyor molt poderos de tresor e de gents, e destranya molts grans terres, ço es assaber de Tripol de Barberia tro a Tunis e tro a Alger, e de Alger tro a Cepta, e de Cepta tro a Marochs, e tota la terra de Fes tro a la terra de Goliamesça, e de Goliamesça tro a la ciutat d'Orguena, e tota la terra de Guinea, la qual es de mig jorn. E encara hirexia de Spanya: Sibilia e Cordova, e Gaent e Ubeda, e tot lo regisme de Granada e de Murcia tro a Valencia. Aquest Miramoli sarray hac son consell ab sos savis homens, e dix los que ell havia en cor de passar en la terra de Spanya ab son poder, e que gitas tots los crestians de Spanya, que molt li semblava, segons lo gran poder que ell havia, a conquerir tota la crestiandat. E sos savis e sos cavallers atorgaren li ço que ell deya; e dixeren li, que molt be havia dit, e bon acort havia pres; que mes gent stavan en lo quart de la sua terra, que no feya en tota la crestiandat. Ab tant, aquest Miramoli se aparella que passas en Spanya; e trames sos missatgers per totes ses terres a totes les gents que armes sabessen portar: que venguessen e que passasen en Spanya ab ell, que ell volia gitar tots los crestians de Spanya e que conquerria tota Roma.

Quant les gens de les terres de Affrica e de Orguena e de Tunis e de tota la Barberia e de Spanya hagueren oides aquesles novelles de voluntat de llur senyor, fo a ells semblant que ya fos tot guanyat. E apparellaren se de passar en la terra de Spanya. E Miramoli vench en la terra de Spanya. E de Tanger passa la mar streta, e anassen a Sibilia; e aqui stech quatre anys, que no foren ajustats ne pogueren esser aparellades ses gents. E Miramoli trames sos missatgers al rey de Castella e als tres reys de Spanya: que s'aparellassen de dessemparar la terra, e sino que manava batalla a ells e a tots cells que la creu adorassen.
Quant lo rey de Castella els altres reys hagueren entes aquestes novelles, ajustaren se tots e hagueren llur consell, e trameteren llurs missatgers al apostoli e al rey de França e al rey de Anchlaterra, e per tota la crestiandat, com sabessen: que Miramoli de Marochs era passat en Spanya ab totes ses gents que null hom no podia saber lo nombre, e que havia manada batalla a tots los crestians del mon, e que li llivrassen la terra.
Quant lo apostoli hac vistes e enteses les cartes quels missatgers li hagueren aportades, trames sos cardenals e sos legats per tota la crestiandat, que fessen assaber a les gents aquell fet, e quels fessen absolre de llurs peccats, per tal que y anassen.
Quant Miramoli hac ajustades totes ses gents, e foren aparellades, commençaren a exir de Sibilia e de Cordova e de totes les encontrades hon eren albergats; que tantes gents eren que tenien lurs albergades quatre jornades entorn de Sibilia. E anaren s'en a poques jornades vers Castella tro al entrant dels ports de Muradal; e aqui ells se atendaren tro que totes les gents foren ajustades.
Quant lo rey de Castella sabe que Miramoli venia ab ses osts, trames sos missatgers al rey de Arago En Pere e al rey de Navarra: quels Serrayns venien e que eren ja prop del entrant dels ports de Muradal e de sa terra, e aixi que s'aparellassen de venir al pus tost que poguessen.
Quant lo rey En Pere de Arago e lo rey de Navarra tengueren aquestes novelles, aytantost trameteren lurs missatgers als cavallers e als homens de peu qui eren ja aparellats, que venguessen al pus tost que poguessen. Si que en pocha hora foren tots ajustats cascu dels reys ab ses gents; e partiren de llurs terres; e cavalcaren tro que vingueren lla hon lo rey de Castella era ab ses gents. E aixi tots ensemps anaren vers los ports de Muradal hon los Serrayns devien entrar. Mas empero hanch tant nos cuytaren los tres reys de Spanya quels Serrayns no haguessen passats los ports de Muradal. E los tres reys de Spanya atendaren se a huna legua prop la ost dels Serrayns e stabliren lurs batalles en aquesta manera, que cascu dels tres reys volien haver la davantera; mas acordaren se entre ells que, per honrament, car los Serrayns eren venguts en la terra del rey de Castella, e com la batalla se feya en sa terra, fon ordenat que ell hagues la davantera, e lo rey de Navarra la segona schala, e lo rey d'Arago En Pere fos en la reguarda ab la cavalleria de Catalunya e de Arago.
E de aço fo molt agreujat lo rey de Arago En Pere, com no hac la davantera. E lendema devia esser la batalla, quels Serrayns eren aparellats de combatre aquell jorn ab los crestians; que volien se cuytar, per tal que, abans que fossen creguts de gents e de socos, los haguessen vencuts e desbaratats. Mas a Deu no plach.
Quant lo rey d'Arago En Pere viu quel covenia esser en la reguarda, pensas en si mateix com ho poria fer que hagues la davantera e que no hagues la reguarda. E feu se venir hun honrat cavaller de Arago, e dix li tot lo que havia en cor de fer.

«Vos, dix lo rey, darets civada ab jorn als vostres cavalls, e farets armar trecents cavallers e docents ballesters a cavall, e yo llivrarvos he bons adalils que saben be la terra els passos. Cavalcarets tant tota la nit tro siats pro de les tendes de Miramoli que sta en la reguarda, e aqui metets vos en aguayt, en tal manera que la ost dels Serrayns no us vegen. E quant vendra dema, que ab dos les osts seran mesclades e ajustades, e la nostra davantera ferra en la ost dels Serrayns, yo us fare hun senyal en aquell puig, e vos altres sempre exits del aguayt ab vostres senyeres esteses, e anats ferir en la reguarda molt ardidament. Els Serrayns pensar s'an que nos hagam esvaida la lur ost e que siam passats ultra tro a la reguarda; e desbaratar s'an, e fugiran. Mas guardat vos que de aquest fet no parlets ab null hom vivent, tro que siats en lo aguayt».
Tot axi com lo rey ho hac manat, si fo fet. Lo cavaller s'en ana a sa tenda, e feu manament a cavallers triats, que lo rey li havia dit que donassen ab jorn civada a lurs cavalls, e que s'aparellassen e se armassen. Quant los cavalls hagueren menjada la civada, los scuders armaren los cavalls els ensellaren; els cavallers els ballesters foren armats e aparellats. Muntaren als cavalls, e cavalcaren tant de bell pas tota la nit ab los adalils que sabien los camins els passos, que al mati foren de tras hun puig assats prop de les tendes de Miramoli. E quant vench al mati, los Serrayns se aparellaren de la batalla; e foren tantes gens a cavall e a peu, que null hom no podia saber lo nombre, que los plans e les muntanyes n'eren totes cubertes. Si de veure era gran feredat.
La primera squadra dels Serrayns era de deu rengues de Serrayns negres, grans e forts e be armats ab lances grans e ferros lluents. Els Serrayns tenien los aristols fermats en terra, e los feres devant; e aquests eren xixanta milia per nombre.
E apres de aquests scales de Serrayns negres, havia tres scales de camells, encadenats la hu ab l'altre ab cadenes de ferre. E dintre los camells encadenats, havia e staven ballesters e cavallers, e tota l'altra gent, partida per batalles.
Quant la ost dels crestians fo armada e aparellada, e cascu d'ells se fon comfessat e penedit de sos peccats, els bisbes els prelats de santa sgleya los hagueren absolts de tots lurs peccats, e totes les batalles foren stablides, cavalcaren tant tro que foren ajustats a la ost dels Serrayns. E lo rey de Castella, que havia la davantera, ponyi son cavall ab la sua gent e esvahi la ost dels Serrayns. Mas no poch entrar avall per raho de les lances qui eren tant speces, quels Serrayns negres a peu tenien fermades en terra, e per los camells que eren encadenats. E quant veu lo rey e tota l'altre gent que no ho podien svair ne anar avant, hagueren aytal consell: que girassen lurs cavalls, que fessen semblant de fugir atras; e los Serrayns començarien se a desrenguar, e obririen les scales dels camells encadenats; e puix girarien sobre ells, e axi svahir los hen.
Tot axi com ho hagueren dit ho feren; que giraren los caps als cavalls e speronaren atras en semblança de fugir. Els Serrayns se desrengaren e obriren les scales dels camells; e aytantost la ost dels crestians giraren sobre ells; e començaren de ferir en los Serrayns si fortment quels cavalls eren afaynats de passar sobre los Serrayns morts.
Quant la bandera quel rey d'Arago havia feta estar al puig d'amunt dit veu que les osts eren ensemps ajustades e que la batalla era gran, feu senyal als cavallers del aguayt del rey d'Arago que havia tramesos, que deguessen ferir en la reguarda. E aytantost aquells ixiren del aguayt ab llurs senyeres esteses, e anaren ferir en la reguarda de la ost dels Serrayns, hon era Miramoli. E feriren tant poderosament, que tota la squena de la reguarda hon era Miramoli romperen e amenaren a mal.
Quant Miramoli e los altres Serrayns veren aço, cuydaren que aquells cavallers haguessen esvaida tota la ost, e que fossen passats per mig, e que llurs gents fossen desbaratades. E Miramoli comença de togir ab totes ses gents, e los crestians donaren al dos, encalsant e matant, tro a Ubeda, huna richa ciutat hon se recolliren los trenta milia. Mas Miramoli fogi, que nol pogueren aconseguir, car era be encavalcat. E los crestians asetiaren la ciutat e prengueren la per força; e moriren hi xixanta hun milia Serrayns, menys les fembres e les infants. E aço fo a 16 dies ans del mes de joliol, y en l'any de Nostre Senyor 1212.
Puix anaren avant, e conqueriren de Serrayns: Calatrava, Alcors, Pedra-bona, Tholosa, Bonas, Alforat, Vilques, Malagon, e Pocerna, e Alcaras. Totes aquestes viles e ciutats guanyaren aquella saho de Serrayns, e poblaren les de crestians.
Quant lo rey de Castella e el rey de Navarra e tota la gent hagueren vist lo portament del fet de armes, e la prohea el ardiment del rey Pere d'Arago, e saberen lo fet dels trecents cavallers e dels docents ballesters a cavall que havia tramesos en la reguarda dels Serrayns, digueren e atorgaren que, per Deu e per aquell eren stats vencuts los Serrayns, e havien guanyada la batalla. Per que, lo rey d'Arago hac lo preu de la batalla e del fet de armes e de cavalleria de aquella batalla.
Quant hagueren desbaratats los Serrayns e conquestes moltes ciutats, viles e castells, lo rey de Arago e los altres reys de Spanya s'en tornaren cascuns en sa terra. E axi com lo rey d'Arago s'en tornava en Arago, ell troba cavallers Francesos e Anglesos e Alemanys, e moltes d'altres gents que venien a la batalla; mas molt se foren tardats. E vengueren devant lo rey, e demanaren li del fet dels Serrayns com era ni com no. E ell respos los: que nols calia mes avant anar, quels Serrayns eren stats desconfits e morts per los reys de Spanya. «Mas yo, dix lo rey de Arago, no y son stat, que ja era stada feta la batalla abans que yo fos alla. -Senyor, digueren los Francesos els honrats homens de Anglaterra et de Alamanya, nos non sabem res, mas nos vem venir vostres cavalls nafrats e vostres scuts romputs, e vostres elms rots e speçats, e los cavallers els servents nafrats e esmayats. Per que, par be que en alguns ops siats stats».
A aquestes paraules lo rey nols respos res, sino aytant quels dix, si havien res mester d'ell ne de sa terra, que pensasen de pendre. Ab tant feren li gracies e preneren comiat, e tornaren s'en cascuns en sa terra, e tengueren se per mal contents com no eren stats a la batalla.
E puix apres, lo rey don Ferrando de Castella qui fo lo terç rey de Castella (apres cell de la batalla d'Ubeda, qui havia nom N'Amfos, qui fo avi del rey don Ferrando, per raho de sa filla dona Berenguera, qui fo muller del rey de Leo) e pare del rey don Ferrando de Castella, conques de grans terres, Cordova, Jahent e Sibilia, e pobla les de crestians.
El rey N'Amfos qui fo fill del rey don Ferrando e de la reyna dona Johana, conques de Serrayns una ciutat que es prop de Sibilia, que ha nom Nebla, e pobla la de crestians. Aquest rey N'Amfos hac per muller la filla del rey d'Arago En Jaume, aquell que conques lo regne de Mallorques e de Valencia, e conques al rey de Castella son germa lo regne de Murcia ab tota la encontrada.
Aquest rey de Castella fo lo pus llarch hom de donar que hanch fos null temps, que no fon hanch null hom que demanar li degues quen anas fatigar. Per que la sua terra ne valia molt menys, e les gents no podien soferir les greuges nels dans qu'ell los feya, axi com de molts mals furs que metia en la terra, ço es de monedes sovint a cambiar e a fer; e quen prenia aço que havien, forçadament e sens raho. Per que los barons de Castella e de Leo e de tota la terra lo deposaren de la senyoria, que no li romas res, sino Sibilia e Murcia. E llevaren son fill En Sancho rey e senyor; e dixerin li que, si ell no ho volia pendre, ells llivrarien lo regne a altre. E sobre aço ell pres lo regne, per tal com son pare lo rey N'Amfos era desmemoriat e volia destroir la terra.
Quant En Sancho veu la volentat de les gents, trames sos missatgers a la ciutat de Sibilia al rey son pare, que li diguessen de la sua part, molt homilment soplicant e pregant, ques dexas del enteniment que havia contra les gents sues, que nols destrois nils metes malvades costumes dessus, que ells eren molt agreujats dels mals furs e de les males costumes quels havia meses dessus, e que no ho podien soferir; per que no volgues que la terra se perdes a sos obs ne a sos fills.
Quant lo rey N'Amfos hac entes les paraules dels missatgers que son fill En Sancho li hac trameses, fo molt irat, e dix: que ell compliria sa volentat de ço que volgues fer, e si null hom li parlava, ne fill ne altre, d'uy mes, que ell ne faria tal justicia que hanch no fo feta.
Quant los missatgers hagueren aço entes quel rey los havia dit, hagueren gran pahor d'ell, e digueren li:

«Senyor, nos vos dehim, de part de tots los barons de Castella, que d'uy mes no us entrametes del fet del regne, ne us treballets de res, mas que us stigats en Sibilia e que vivats honradament, axi com rey e senyor que us tenen, ab que mal ne dan no façats a ells ne a l'altra terra. E volen que vostre fill, En Sancho, sia governador e capdellador de la terra. E si no u vol pendre, livraran la terra a altre».
Sobre aço los missatgers se partiren del rey, e lo rey romas tot fello; e mes en la terra de Sibilia lo senyor de Mallorques be a vint milia homens a cavall; e guerreja ab son fill En Sancho e ab tota Castella; e destroi molts crestians de Castella e de Cordova. E a la fi lo rey de Malorcha e lo rey de Granada veren que tota la terra era en guerra e en discordia, no volgueren l'amistat del hu ne del altre, e guerrejaren ab lo rey e ab tota la terra de Castella; e faheren hi gran mal.