quals missatgers fo la hu lo bisbe de Valencia, e l'altre hun burzes, molt savi hom d'aquella ciutat mateixa. «Barons, ço dix lo rey, anats al rey de França, e digats de la mia part que molt me maravell de la sua saviesa, per ço com es en covinença, ab mi jurada sobre sagrament de santa Esgleya: que null temps fos guerra entre ell e mi, si donchs no es que abdos, cos a cos, nons desexiem la hu del altre. E digats li devant son consell a Paris: quen val menys sa fe e sa valor; e donchs son apparellat que lo y menare cos a cos, o ab cent per cent, o ab mil per mil, o ab aytants com ell se vulla».
Com lo rey de França no volgue parlar ab los missagers del rey d'Arago.
obre aço los missatgers se apparellaren de anar, e tengueren llur cami vers França; e cavalcaren tant per jornades que vengueren a la ciutat de Paris hon lo rey era, e aqui albergaren en hun rich hostal de hun burzes de la ciutat. E quant lo rey de França sabe que los missatgers del rey d'Arago et de Cecilia eren venguts en la ciutat de Paris e que volien parlar ab ell, fo molt temeros de ço hon ell se tenia per mal mirent e per colpable, e nos volch demostrar a ells. E sobre aço trames missatge als dotze pars de França: que venguessen devant ell. E quant foren venguts, dix los axi:
«Barons, per tal vos hic he feyt ajustar, quem donets consell; que hanch negun temps no fo major mester que ara. Lo rey d'Arago m'ha tramesos sos missatgers, e volen ab mi parlar. E creu que reptar man de part del rey d'Arago; car li he trencades treves, axi com no deig e sens acuydaments; que covinença era entre mi e ell: que null temps no guerrejassem, si donchs nos ab dos, cos a cos, nons acuydavem. Per que no m'en poria yo a ell defendre per nulla bona rayso. -Senyor, dixeren los dotze pars, nos vos donam de consell que no us demostrets als missatgers, nels lexets parlar ab vos; mas nos
