vees, no n'i ha nengu, per dur cor que hagues, que no ploras de pietat, quant les dones de paratge e les altres e les donzelles, venien a peu totes ploroses e llasses, e havien a anar mal llur grat; e cells qui la nit passada ixqueren de Peralada eren richs e riques de mil marchs d'argent e lavors no havien cinch sols valents, salvant ço que portaven a la esquena. E quant aquestes gents totes foren partides de Peralada e vengueren vers Girona, los cavallers, ço es assaber N'Amfos fill del rey d'Arago, e el comte de Pallars e els altres richs homens e cavallers e gens d'armes vengueren s'en a Castello d'Ampuries al rey d'Arago que y era; e comtaren li com havien desemparada la vila de Peralada, per defalliment de vianda que no y havia. E el rey fon molt despagat en son cor; mas non feu sol aparer, car no y podia als fer. E entretant fon arreat lo diner, e menja lo rey e tots los altres.
E les novelles vengueren al rey de França, quel rey de Arago era a Castello de Ampuries ab tots los richs homens de Catalunya; e el rey de França hac ne gran goig, car ell e el rey de Mallorques havien ja parlat ab alguns homens de Castello; que, si lo rey de Arago se aventurava de estar aqui sol dos jorns, quel trayssen ell e tots cells qui eren ab ell, els livrassen al rey de França. Mas Deu, qui no vol sino dretura, no volch que llurs parlaments ne llurs tracions venguessen a acabament.
Com lo rey En Pere de Arago tench consells ab los homens de Castello.
uant lo rey d'Arago e tots los richs-homens, segons que d'amunt es dit, hagueren menjat, tench consell ab sos cavallers; e dix al comte de Ampuries: que faes ajustar los homens de Castello en hun llogar, que ell volia parlar ab ells. El comte trames sos missatges: que venguessen tuyt. E vengueren los demes de la vila, e ajustaren se a la sgleya major, e el rey parla los e dix los axi:
