costumes del rey Guillem. E de aqui avant, fe de nos la tua volentat». Lo rey se lleva e dix: «Ço que vosaltres me pregats es laugera cosa de fer; que major volentat n'he yo que vosaltres; que us atorch totes les costumes del rey Guillem; e de aço fervoshe bones cartes ab mon sagell penden». E tuyt feren li gracies del atorgament quels havia feyt. E llevaren se los barons tots, e els cavallers de Cecilia, els richs-homens de les ciutats e de les viles, e feren li homenatge; e puix tota la terra. Ab tant les taules foren meses, e lo rey ana a menjar ab sos cavallers. E lo parlament se parti.
Quant lo rey En Pere d'Arago trames sos missatgers al rey Carles.
iu lo comte que, quant lo rey hac ordenats tots sos fetsen la ciutat de Palerm e tots los cavallers els almugavers foren venguts de Trapena, lo rey se apparella de anar vers la ciutat de Mecina; e hac trames ses cartes per tot lo regne de Cecilia a totes gents a peu e a cavall, que fossen ajustats tots ab ses armes en la vila de Randas. Mas ja enans de aço, havia tramesos sos missatgers a Carles, dos cavallers honrats homens, qui havien nom En Pere de Queralt e En Ruiç Eximenes de Lluna, e En Guillem Aymerich, jucie de la ciutat de Barcelona, los quals portaren huna carta quel rey los dona que portassen a Carles, e altra carta de crehença. E portaven llurs guarniments, e menaven llurs scuders quils aportaven llurs armes e amenaven llurs cavalls. E cavalcaren tant per jornades que vengueren a dues llegues prop de la ost de Carles. Mas, ja enans de aço, dos jorns abans, havien tramesos dos frares de penitencia a Carles, que ell sabes que missatgers del rey d'Arago venien a ell e quels asseguras. E havien haguda resposta: que venguessen asseguradament. E quant ells foren a dues llegues prop de la ost de Carles, e foren a huna devallada de huna montanya, si veren llains al pla tro a xixanta cavallers armats en llurs cavalls, que Carles hi havia
