De les quals coses fo molt pagat lo rey de França d'En Ramon Folch, e tench lo molt per prous, e agrail ho y molt; puix trames hi tro a deu servents, menys d'armes, qui, ab voluntat d'En Ramon Folch, levaren los cavallers d'amunt dits.
E puix los ardits e les mescles se feyen tot dia entre cells de llahins e cells deffora, los quals tants foren que longa cosa seria de retrer. E per tal lexarem a parlar huna peça del setge de Geroni, e parlarem de les galeres e de la altra armada del rey d'Arago e del rey de França, primerament dels frontalers quel rey d'Arago establi entorn Gerona.
Dels ardiments que feyen los cavallers de Catalunya quis posaren en frontera e corrien tot dia a fer mal a la ost del rey de França.
iu lo compte, que, quant lo rey d'Arago s'en fo vengut a la ciutat de Barcelona, e hac desemparat tot Ampurla e tot Girones, levats los castells e les forces d'amunt dites, e puix hac estat hun temps aqui, hac entes quels Francesos tenien assetiada la ciutat de Gerona; e trames missatgers, dos o tres vegades, en Arago, per los quals feya assaber a homens de viles e de ciutats, e a richs homens e barons de Arago ço quels Francesos havien fet contra ell e sa terra; per quels pregava, com a bons vasalls, que li vinguessen ajudar tots ensemps, que ab sa bona ajuda, ell se cuydava venjar de sos enemichs e car vendre a ells ço que fet li havien. Mas los Aragonesos, aquella saho, e be havia hun any passat, que no eren be ab lo rey per algunes franquees que li demanaven, segons que d'amunt es dit en aquest libre mateix; per que hanch negun molliment ni negu no y volch venir, sino tan solament don Pedro, frare del rey d'Arago, ab sos cavallers. E el rey qui viu que no li acorrien be ses gents, ne era be ajudat per aquells, no gens per flaquea de cor, mas per no poder, car los seus ajudar no li volien, gita aquest fet a no cura, e pensava y menys que si guerreias ab un sotil cavaller de sa terra; mas
