entraren en les sgleyes de la vila e robaren les, e trencaren les creus e les ymatges dels sants que y eren, e gitaren ho tot a perdicio; e gitaren les reliquies dels sants que y eren. E prenien los infants petits, e batien ne les parets, e puix jahien e forçaven les fembres vidues e poncelles e les altres, que no y guardaven reverencia de sgleya ne de altar; ans jahien ab elles aqui e leix. E puir com hi havien jagut tant com volien, occien les e nafraven les malament; que no y valia merce clamar ne cridar nulla res; que hanch tan gran legea, ne tan gran crueltat no fo feta per gens de nenguna ley de crestians, ne juheus, ne pagans; que major crueltat fo que aquella del rey Erodes, com feu occiure los ignocens en la ciutat de Betlem.
E quant la vila d'Euna fon presa, e els Francesos hagueren morts tots los homens e les fembres qui eren en la vila, enderocaren totes les cases e els alberchs de aquella vila, que hanch no y romas quaix pedra sobre altra; descobriren les sgleyes e meteren hi foch, e cremaren tota la vila, que legea era qui la veya; e puix lexaren la estar. E partiren se de aqui tots ensemps ab gran goig e alegre. Mas sol aquest peccat los deguera destroyr tots, com sis feu; aquest ab d'altres e puix ne feren, e compraren ho be. E puix vingueren les novelles al rey d'Arago que la ciutat d'Euna era presa. E ell fo molt despagat, no per la perdua del lloch, mas per les gents qui s'erien perdudes; mas ell sabia be que be u havien comprat, tants e de bons n'i havia morts dels Francesos.
Quant lo rey En Pere d'Arago ana a Coplliure per haver lo castell de Coplliure.
entre quel rey d'Arago estava en estes paraules, vengueren li missatgers de hun castell ben fort, qui es riba mar e es del rey de Mallorques, sus al entrant de Rosello vers aquella part de Catalunya; e lo castell aquell ha nom Coplliure. E dixeren li aquells missatgers, de part de tots los homens de Coplliure; que si ell anava ab companya a cavall e a peu,
