Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXXXI

CAPITOL CXXXI

Com lo rey de França ajusta e feu son pertret per terra e per mar, per venir contra lo rey d'Arago e a la sua terra.

Q

uant lo rey de França hac entes quel rey d'Arago havia pres lo castell de Albarazi e puix li havia correguda tota a quis tenia per ell, si fo molt irat e fello, jatsia que be hagues dos anys passats que havia treballat en ajustar gents e viandes per venir ab tot son poder contra la terra del rey d'Arago. E llavors, quant hac hoit aço, cuyta mes lo feyt. E feu fer cent cors de galeres en la riba de hun flum qui es en Prohença, qui ha nom Rosa. E atresi feu fer en altres llochs gran armada riba mar, ço es assaber en Narbona e a Macella, e per tota la ribera, aytant com es la sua marcha ne del rey Carles, tro sus en la ribera de Genova; e feu posar taula en molts llochs de la ribera, per soldegar mariners e tots homens d'armes, de qualque llengua fossen, que volguessen anar en la sua armada. E axi hac en breu temps, per lo gran sou que dava, compliment de homens a tota sa armada, entre Prohençals e Narbonesos, e Massellesos, e Pisans, e altres gents moltes ajustades.

E ell d'altra part aparellas de venir per terra ab lo major poder que de cent anys en ça la corona de França no havia ajustat. E entre cells que hac per força e cells que hac per grat, e cells que hac asoldatas, foren be de set milia homens a cavall, tots de paratge; e soldega be di huyt milia ballesters de peu, e altres homens de peu be cent milia o pus. E era tan gran

lo aparellament, que quaix no es cosa ques dega creure, si hom no u havia vist. E hac fet aportar per los dos anys passats vianda per mar e per terra, tanta quanta poch, de Alamany en ça tro sus a Narbona e a Carcaçona e a Tholosa, e en los logars vehins del rey d'Arago, ço es assaber prop Catalunya. E puix partis de França ab tota aquella multitud de gents, e vench s'en a Tolosa.
Axi que fos al Pastor, fo ajustat ab tota sa gent a Tholosa; que tant era gran la ost que, si tota anas ajustada e partis hun dia de hun loch e volgues anar en hun altre, no poguera anar per res del mon huna legua. E no podien caber en nenguna ciutat, per gran que fos; que sol les besties, entre cavalls endzembles, e altres besties que amenaven, tenien be miga llegua a totes parts lla hon eren atendats. E alli havia Francesos, e Picarts, e Tolsans, e Llombarts, e Bretons, e Flamenchs, e Burgunyons, e Alemanys, e Prohençals, e Anglesos, e Gascons. E quaix de totes gents e lengues de cristians hi ha, homens d'armes hi havia. E a Tholosa foren tots scrits, per manament del rey de França, cells qui anar hi devien. E sajornaren aqui alguns dies tro a les festes de Pasqua.
Ara lexarem aço estar, e parlarem del rey de Arago qui era romas embargat per raho de les demandes que li feyen los richs homens dels llochs e de les viles de Arago.