Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXX

CAPITOL CXX

Quant madona la reyna feu armar trente quatre galeres e d'altres lenys a Mecina.

Q

uant les gents de les huyt galeres e de les dues tarides, e els almugavers qui ab ells eren, hagueren vencuda la batalla a la Scalea, e hagueren descaregat lo forment, tornaren s'en alegrament a Mecina. E madona la reyna feu armar be richament trenta quatre galeres, e d'altres lenys sotils gran res. E quant vench lo darer divendres de maig, totes les galeres foren apparellades, e les gents recollides e armades molt ricament. E madona la reyna trames missatge a'n Roger de Lluria, cavaller qui era almirall e de sa casa, e a tots los comits e als nauchers, que venguessen devant ella. E aytantost devallaren en terra; e madona la reyna dix al almirall tot en plorant:

«Amich Roger, be sabs tu que yo t'he nodrit petit infant, e mon senyor lo rey d'Arago axi mateix t'ha nodrit e fet gran be, e t'ha molt amat, e t'ha fet molt gran honrament, que t'ha fet almirall de la sua armada, per ço com ha gran fe en tu e sab que ets valent e leal e prous. E ara es mester que u sies mills; que yo e mos infants e tota ma companya estam en fe de Deu e de tu».
Quant madona la reyna hac dit aço, l'almirall se agenolla a sos peus e besa li les mans, e puix mes li les sues mans entre les sues, e feu li homenatge, e dix li: «Madona, no temats

de res; que hanch lo senyal del rey d'Arago no fo vencut ne torna atras, ans ha vencut e vencra tos temps sos enemichs. E yo he fe en Deu, que u fare en guisa que mon senyor lo rey e vos ne serets pagats».
Ab tant los comits e los nauchers feren homenatge a madona la reyna, e preseren comiat d'ella molt tenrament e plorent. E madona la reyna acomanals a Deu, plorant, e a Nostra Dona Santa Maria. E l'almirall recollis, e tots los altres ab ell. E quant foren recollits, bateren de rems e partiren de Mecina. E aqui totes les galeres donaren de popa en terra; e l'almirall mana a totes les galeres, ço es les gents de les galeres, ques armassen e que fessen mostra, per veure com eren apparellats.
Quant totes les gents de les galeres foren armades e apparellades, molt les feya bell veher, que hanch no foren altres tambe armades, ne hanch no fo vist tan bell arnes, ne de belles cuyraces de samits e de draps d'aur, e de capells de ferre febrits, e de bells escuts, e de bones ballestes, e de bones llances, els ferres febrits, e helms, que cascun valia miga dobla d'aur.