Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXXI
Com En Roger de Lluria, almirall del rey En Pere d'Arago e de Cecilia preyca a les sus gents de la sua armada.
«Barons, nostre senyor lo rey d'Arago e de Cecilia nos no sabem pas si es en Arago o en Catalunya o en Navarra; mas, hon que ell sia, nos som aci per ell. E sabets be que hanch la sua senyera no fo vencuda ne torna atras; que aquesta gracia li ha feta Deu, per ço car molts treballs ha sofferts per crexer la fe de Jesus Crist. E yo dich vos aço, per tal que siats be apparellats, que, ans que sien dotze jorns passats, havrem haguda
huna gran batalla; mas, am la ajuda de Deu, nos la vencrem. Per que, cascu estigua ab ferm cor e no s'esperda per res, que hanch nuls homens no guanyaren tant com nos farem. E devets saber que a Napols ha trenta galeres armades quel princep ha fetes fer armar. E deven ne venir de Prohença trenta en les quals deve venir lo rey Carles. E el comu de Pisa deve li llivrar deu galeres armades e apparellades. E axi seran per totes setanta cors de galeres. E yo veig be les nostres galeres tan be apparellades de tan noble gent que, per cent galeres d'altres gents nos no devem girar, ans, en tot lloch hon nos les sapiam, les devem requerir».
A aquestes paraules si cridaren totes les gents de les galeres e dixeren a altes veus: «Anem! anem! anem! que ab la ajuda de Deu, tots son nostres!».