anar. Mas no m'i stare gayre, que tost tornare de ça ab bon recapte.
-Senyor, digueren los Genovesos, anats en bona ventura. Nos guardarem be la ciutat».
Ab tant lo comte se recolli ab sos cavallers e ab sa gent; e feren vela; e anaren tant que prengueren terra entr'el cap de Lobregat e el castell de Fels. E devallaren en terra, e ells e llurs cavalls. E quant los Serrayns que tenien assetiada la ciutat de Barcelona saberen quel comte havia presa terra e que venie, llevaren llurs tendes e començaren de anar vers Martorell. E lo comte sabe quels Serrayns s'en anaven cuytats, tant que fo abans a Martorell; quels Serrayns, qui eren sens nombre, nos pogueren guardar de la ost del comte quils era d'avant, ne les gents de la ciutat quils donavan de tras. E axi moriren n'i tants aquella hora, que l'aygua de Lobregat n'era tota vermella fins a la mar. E puix lo comte vench s'en a la ciutat de Barcelona, e ordena sos fets, e tornarsen. Aparellava de anar a Mallorques, missatge li vench de Mallorques: quels Genovesos havien desemparada la terra de Mallorques e quels Serrayns la havien cobrada. Per que lo comte ne fon molt irat; mas no y poch als fer.
Com lo rey En Jaume de Arago mana fer galeres e lenys e altres vexells per passar a Mallorques.
iu lo comte que, quant los barons de Catalunya hagueren feta resposta al rey: que iria cascu ab llur poder a Mallorques, lo rey ne fo molt pagat e alegre, e si los dix:
«Barons, molt son alegre e pagat de la bona resposta que feta m'havets: e conech be que de gran cor hi venits; e fa us ho fer gran amor e gran lealtat que m'havets. E yo amenare docents cavallers de Arago, molt bons e valents e gint arreats de bons cavalls e de riques armes, e cinch cents donzells que seran bons a cavall e valents, e homes a peu tants com mester
