Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXXIV

CAPITOL CXXIV

Quant la armada del rey d'Arago passa d'avant Napols, e aço fo en lo mes de juny, en l'any 1284.

Q

uant vench lendema mati, que hagueren hagut aquest consell e tuyt lo tingueren per bo, partiren de aqui; e passaren devant Napols. E l'armada nols exi, que les gents nos volien recollir ne entrar en les galeres; e deyen que, si lo princep no y entrava ab sos cavallers, que ja no y entrarien.

E les galeres del rey d'Arago e de Cecilia, qui veren que la armada de Napols nols exia, meseren se en mar e feren la via de Cecilia. E quant foren intra mar, l'almirall demana de consell als comits e als nauxers de les galeres e a l'altra gent. «Barons, dix l'almirall, nos havem entes que de Prohença venen trenta galeres, e de Pisa deu; e axi son quaranta galeres; e a Napols trenta. Axi son per totes setanta galeres. Axi, vull saber de vosaltres sins esperarem aci tant tro que sien ajustades e quens combatam ab totes ensemps, o sins combatrem primerament ab aquestes de Napols, sins ixen; e creu que si faran, puix los havem requerit. -Senyor, dixeren tuyt, mes nos val primerament combatre ab aquestes trenta galeres; que, ab la ajuda de Deu, havrem les per nient; e puix combatrem nos ab les quaranta galeres quant que vinguen. E axi havrem mes de avantage que si ab totes ensemps nos combatiem».
Aquest consell tingueren tuyt per bo. Sobre aço tota la armada gira, e feren la via de huna ylla que ha nom Niseta, qui es luny de Napols cinch milles vers Baya. E fo mija nit com hi foren. Mas enans que y fossen, encontraren dues galeres de Gayetans quel princep havia fetes armar a Gayeta, e anaven a Napols. E les galeres del rey d'Arago e de Cecilia preseren les que nols pogueren escapar; e compartiren los homens per totes les galeres dels Catalans, e armaren les dos galeres de llurs gents; e axi foren trenta sis cors de galeres be armades e d'altres lenys sotils. Sobre aco l'almirall feu venir huna barcha armada, de la qual era comit En Johan Albert, Catala; e feu li manament que s'en anas a Napols e que escusis quantes galeres hi havia, e que feyen.
Ab tant la barcha armada se parti de aqui, e feu la via de Napols; e acostas tant a la ciutat, que veya tot lo que feyen; e puix giraren e tornaren s'en a Niseta hon era la llur armada. Mas aytantost com els hagueren girat, hun leny armat ixque de Napols quils hac vist; e mes los en encalç; mas sempre se torna, que hac paor que no y hagues aguayt. E la barcha armada ana s'en a Niseta. E quant fo lla, troba l'almirall que hac ja feta desaferrar tota la armada. «Senyor, ço dix lo comit de la barcha, a Napols ha vint e huyt galeres, e armen les a gran pressa e a gran maravella, e ha molta gent armada que entren en les galeres; que tota la ribera de Napols resplendeix axi com si era jorn, de les grans llums, e dels elms febrits que y son, e dels homens armats ques recullen en les galeres».
E quant lo comit de la barcha hac dit aço, l'almirall se parti de aqui ab tota sa armada; e feren la via de Castellamar, qui es de lla Napols vers llevant, tot cubertament; que no volch fer la via de Napols, per tal quel sol nols donas en la cara. Aço fo, en lo mes de juny, en lo any de Nostre Senyor 1284.