Crònica de Bernat Desclot/Capítol XCI

CAPITOL XCI

Quant lo rey En Pere de Arago s'en vench a Palerm per tenir consell.

Q

uant lo rey hac stat cinch jorns en la vila de Trapena, e hac demanat noves de Carles hon era ni hon no, e sabe que Carles era en torn de la ciutat de Mecina e que la tenia assetiada per mar e per terra, feu manament a'n Ramon Marquet: que fes muntar en les tarides e en les galeres tots los mariners de les naus ab tots los mariners, que menassen tarides carregades de pa e de vi e de carn, e que s'en anassen a Palerm.

 Tot axi com lo rey ho hac manat fo fet. El rey cavalca ab sa gent tant per jornades que vench en la ciutat de Palerm. E les galeres foren aytantost aqui, e les gents de la ciutat feren molt gran festa de la venguda del rey, e ells reberen ab gran honor lo rey, el meseren en lo palau. Quant lo rey fo albergat en son palau, els cavallers els almugavers foren albergats per

la ciutat; no gens que tota la cavalleria del rey vengues, nels almugavers venguessen tots ensemps aquell jorn ab ell, ans trigaren a venir pus de quatre jorns, per ço com grans gents no poden axi ajustar; e majorment, puix eren en terra de llurs amichs, e terra abundosa de totes viandes, cascu se reposava molt volenters, per ço car molt havien treballat. E per ço com los cavallers venien ab llurs fessets vestits e suats e negres de guarniment, e ells qui eren ennegrits del sol quils havien colorats, e llurs vestidures qui eren ronyoses, e los almugavers tots suats e malvestits e negres, per raho del sol quils havia tochats, les gents de Palerm menysprearen los; e fo semblant en llur cor que ja per ells no fossen dellivrats de les mans de Carles, qui era ab gran poder per mar e per terra.
 Quant vench a cap de tres jorns, lo rey tench parlament ab totes les gents de Palerm e de les viles e dels castells de Cecilia, que de cascun lluch ni havia dels millors. E dix los:

 «Barons, vos sabets que yo era anat en Barberia sobre Serrayns, a honor de Deu e de tota crestiandat a mantenir; e era en la vila de Alcoyll qui es en la Barberia; e los vostres missatgers vengueren a nos de la vostra part e de tota universitat del regne de Cecilia qui era mia e de mos fills, e que vos altres me dariets aytants cavalls com yo hagues mester, em bastariets d'aur e d'argent a deffendre a vosaltres de Carles, e quem llivrariets tot ço qui fos de Carles. E vull saber de vos altres aci si u atorgats ne si es veritat».
 Ab tant lo rey se calla per oyr que respondrien, e assech se en son siti. E hun cavaller de Cecilia, qui era bo e de molts dies, se lleva; e havia licencia de tots los altres que degue parlar. E dix:

 «Amon! senyor lo rey, les tues paraules son molt bones e verdaderes. E certan n'es, axi com vos ho avets dit, ho atorga tota la comonitat del regne».
 A aquesta paraula respongueren tots a huna veu: que atorgaven tot ço que aquell deya ni diria, e que eren aparellats de seguir tota llur volentat. Puix parla aquell cavaller qui primerament havia parlat, e dix:  «Amon! senyor lo rey, de una cosa te volem pregar: que tots los homens de Cecilia, per ço que tots temps te siam membrants de la tua honor e de la tua gracia, e que james nos puxa departir, ço es quels atorchs les bones costumes del rey Guillem. E de aqui avant, fe de nos la tua volentat». Lo rey se lleva e dix:  «Ço que vosaltres me pregats es laugera cosa de fer; que major volentat n'he yo que vosaltres; que us atorch totes les costumes del rey Guillem; e de aço fervoshe bones cartes ab mon sagell penden». E tuyt feren li gracies del atorgament quels havia feyt. E llevaren se los barons tots, e els cavallers de Cecilia, els richs-homens de les ciutats e de les viles, e feren li homenatge; e puix tota la terra. Ab tant les taules foren meses, e lo rey ana a menjar ab sos cavallers. E lo parlament se parti.