Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/65

Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPITOL XIX

Com respos lo sagrista de Barcelona.



A

pres respos lo sagrista e dix:

 «Senyor En rey, tant es gran la honor e el profit a nos e a tota crestiandat de aquest fet que havets començat, que tuyt hi devem metre el cor, e el cors e el haver e tot ço que hagam. E yo promet vos valença de mi ab quinze cavallers qui seran molt be aparellats; e donarlos he bon sou, o fer los he llur ops tro de ça siam tornats; e menar molts servents qui seran bons a batallar, e ballesters e altra companya per servir cavallers».

CAPITOL XX

Com parla lo sagrista de Girona.



A

b tant llevas lo sagrista de Girona e dix:

 «Senyor rey, ço que vos havets començat vos es lleugera cosa de fer e de aportar a bona fi, per ço com es obra qui a Deu plau; e totes nostres gents ne son molt alegres e de gran volentat. E promet vos yo, que y ire ab deu cavallers bons e be aparellats, e donarlos he bon sou, e prou pa, e prou vi, e prou carn e civada; e amenare molts servents, que seran bons en terra e en mar, e scuders, e altra companya bona per servir mi e mos cavallers e tots los altres».
 Ara calla lo sagrista, que no vol pus dir, e vol oir dels altres que diran.