poch, mas que mantinent feu ensellar; e cavalca tot lo dia; e la nit seguent, axi que a ora de matines tocades, fo en Barcelona en son palau; e reposas aqui tro lendema mati, que era disapte. E al mati, el cavalca riba mar, per veure les galeres qui eren vengudes. E les galeres foren totes trenta la huna prop l'altra, de llats arrengades. E eren mils aparellades que galeres que hanch fossen, car trobarets les totes pintades a senyal del rey d'Arago e de Cecilia, e escuts que y havia tants, de popa a proa a dues parts, que no y podien mes caber; e entre dos scuts hi havia huna ballesta; puix estaven les bandories els penells per l'orla de les galeres, de popa tro sus en la proa a totes parts; e bells draps de preset vermell e de seda qui estuven esteses sobre los castells en la popa de les galeres, que quaix no poria esser dit, tant clarament e tant noble eren apparellades.
E quant lo rey les vehe, hac ne gran goig; e no fo maravella. E tots los Cecilians qui eren venguts en les galeres de Cecilia atressi havien gran goig de la sua vista. E lo rey trames aytantost missatge a En Ramon Folch, com li feya assaber de la armada de Cecilia que era venguda, e atresi, pus axi era, que faes aquell pleyt que pogues ab los Francesos; que, si bes perdien ara Gerona, que ells la cobrarien en breu, ab la ajuda de Deu. E puix lo rey ordena tot aquell dia ab En Roger de Lluria quin ardit porien fer per mar.
Don lexarem parlar dels fets e dels ardits de la terra, e parlarem de la armada del rey d'Arago e de Cecilia, e de la armada del rey de França, e de les batalles que foren sobre mar.
Com en Roger de Lluria, ab la armada del rey d'Arago e de Cecilia, desbarata la armada del rey de França.
iu lo comte que, quant les onze galeres del rey d'Arago hagueren desbaratades e vencudes aquelles vint e quatre galeres del rey de França, segons que d'amunt es dit, e foren tornades en la ciutat de Barcelona ab gran goig e ab gran
