lo aparellament, que quaix no es cosa ques dega creure, si hom no u havia vist. E hac fet aportar per los dos anys passats vianda per mar e per terra, tanta quanta poch, de Alamany en ça tro sus a Narbona e a Carcaçona e a Tholosa, e en los logars vehins del rey d'Arago, ço es assaber prop Catalunya. E puix partis de França ab tota aquella multitud de gents, e vench s'en a Tolosa.
Axi que fos al Pastor, fo ajustat ab tota sa gent a Tholosa; que tant era gran la ost que, si tota anas ajustada e partis hun dia de hun loch e volgues anar en hun altre, no poguera anar per res del mon huna legua. E no podien caber en nenguna ciutat, per gran que fos; que sol les besties, entre cavalls endzembles, e altres besties que amenaven, tenien be miga llegua a totes parts lla hon eren atendats. E alli havia Francesos, e Picarts, e Tolsans, e Llombarts, e Bretons, e Flamenchs, e Burgunyons, e Alemanys, e Prohençals, e Anglesos, e Gascons. E quaix de totes gents e lengues de cristians hi ha, homens d'armes hi havia. E a Tholosa foren tots scrits, per manament del rey de França, cells qui anar hi devien. E sajornaren aqui alguns dies tro a les festes de Pasqua.
Ara lexarem aço estar, e parlarem del rey de Arago qui era romas embargat per raho de les demandes que li feyen los richs homens dels llochs e de les viles de Arago.
Com lo rey En Pere de Arago tench parlament a Saragoça ab los homens de Arago.
uant lo rey d'Arago hac estat llonch temps en la dita ciutat de Saragossa, si que ja era pres de la festa de Rams, e veya que nos podia avenir en negun cas ab los Aragonesos, apella hun dia tots los richs homens de Arago e ciutadans de Saragosa dins en son palau, e dix los:
«Barons, llonch temps son estat en esta terra ab vosaltres, per tal quem pogues avenir ab vosaltres de les demandes quem fets; e nos pot fer a mon semblant: e no roman per mi, a mon
