Crònica de Bernat Desclot/Capítol XXXVI

← Capítol XXXV

Capítol XXXVI Crònica de Bernat Desclot

Capítol XXXVII →

CAPITOL XXXVI

Com la ost del rey d'Arago se mescla ab la ost del rey serray, e com mori En Guillem de Moncada.

Q

uant les tarides e les naus e les galeres e los lenys plans foren partits, lo diumenge en la nit, de la Palomera, ab lo rey e ab molts d'altres barons, les naus e los lenys romangueren tro al alba que no faeren vela per anar lla hon lo rey fos; mas ells nos pensaven ne sabien que a Senta-Ponça haguessen presa terra. E faheren la via de la Poraça, qui es bon port e a dos legues prop de la vila. E quant foren prop del port, ells veren huna barqueta a rems, e calaren les veles, e sperarem la per saber novelles del rey hon era. Quant la barcha fon venguda, contals novelles del rey qui era a Senta-Ponça, e com havien haguda batalla ab los Serrayns, ells havien vencuts e desbaratuts e morts. Quant aquells de les naus hagueren entes ço quels homens de la barcha hagueren dit, foren molt desconfortats com no eren ab lo rey ne com no eren stats a la batalla. Ab tant meteren les veles e entraren s'en el port de la Poraça; e aqui ormegaren se. E axi la ost fo partida en dos partides, per que fon gran dan e gran dapnatge a tota la ost.

 Ab tant lo vespre fon vengut, e estigueren axi tro al dimarts mati, que cascuns se staven en les naus, cavallers e servents, qui staven molt coriosos com axi eren departits del rey. E mentre staven axi, ells veren venir de vers orient lo rey serray ab tota sa ost, molt honradament e aparellat de batalla. E foren molt grans gents. E devant anaven corredors qui descobrien los valls els torrens que no y hagues aguayts. E quant foren ajustats devant lo port de la Poraça, preseren lo recost

de la montanya, e aqui aturaren se, aparellats de la batalla.
 Ara lexem a parlar de aquests e parlem del rey que era a Senta-Ponça.
 Quant vench lo dimarts, de mati, lo rey se feu venir devant tots sos barons els cavallers, e dix los:

 «Tots deveu esser molt alegres e deveu fer moltes gracies a Deu de la honor que feta nos ha, e que, mal grat dels Serrayns, havem presa terra els havem vencuts e desbaratats. Per que, ara nos aparellem e anem nos en; e cascu pens de confessar e de penitenciar e treballarse per Nostre Senyor, que ell soferi molt gran treball per nos tro a la mort».
 Aquest consell han tengut tuyt per bo; e anaren oir les misses e confessaren e combregaren, e puix anaren s'en dinar molt tost. E quant foren dinats, armaren se ells e llurs cavalls, e plegaren llurs tendes e l'arnes, e carregaren llurs adzembles, puix muntaren a cavall. E el rey dona la davantera a'n Guillem de Moncada. E quant En Guillem de Moncada hac aguda la davantera quel rey li hac donada, ajusta sos cavallers e sos burons e sos parents, e tots aquells que sos tenguts eren, e dix los:

 «Barons, tots sots mos parents e mos tenguts, e bons cavallers e prous; e molt vos es gran honor que nos siam en les primeres ferides; per que tots devets esser molt alegres e coratjosos de combatre contra los enemichs de Jesu-Crist. E null hom nos parteixcha de la mia senyera».
 Quant En Guillem de Moncada hac parlat tots foren molt alegres e scalfats en la amor de Deu, e coratjosos de morir per ell, si mester los fos.
 Ab tant tots foren muntats a cavall e armats, e ab les adzembles carregades, els servents aparellats de anar, mogueren se tots d'aqui per anar de vers la ciutat. En Guillem de Moncada fo en la davantera ab tota sa campanya, e la cavalleria del Temple qui fo ab ell. El rey e En Nuno foren en la reguarda ab tots los altres barons. Els servents foren tots primers; e anaren tant avant que foren en un trescoll. Els servents que anaren primers veren la ost dels Serrayns, qui era part lo trescoll apres d'ells. E per la gran multitut de gent qui veren, a cavall a peu, e qui axils fo prop, tornaren atras, e digueren a'n Guillem de Moncada, quels Serrayns eren de tras lo coll grans gents.
 Ab tant anaren avant; e quant foren, encontraren se ab la ost dels Serrayns e anaren ferir en ells; si que la batalla fo molt gran e fort. E En Guillem de Moncada veu hun puig devant si, e conech que si los crestians podian pendre aquell, que tot llur fet seria guanyat, els Serrayns serien perduts; e si los Serrayns lo prenien, quels crestians havrien perduda la batalla. Ab tant partis de la sua senyera ab huna partida de sos cavallers, e ana ferir entrels Serrayns, si quels esvahi, e mal grat d'ells munta se per huna carrera amunt sus al puig.
 E quant fo al puig, e los Serrayns veren quel puig havien pres, foren molt irats; e partiren se de llur ost ben dotze milia, e muntaren s'en vers lo puig hon En Guillem de Moncada era. E quant En Guillem de Moncada los veu venir, dix a sos cavallers:

 «Barons, anats los ferir, e yo romandre aci ab sols hun cavaller; que, si lo puig podem retenir, la batalla havrem guanyada».
 Ab tant los cavallers punyren vers los Serrayns, e anaren ferir en ells, si quels svairen e passaren ultra. Mas tanta era la gran pressa dels Serrayns que no pogueren tornar al puig a'n Guillem Ramon de Moncada; els Serrayns muntaren al puig; e En Guillem Ramon de Moncada quels veu venir volch los escapar, per ço com no era mes de ab hun cavaller. Mas no poch devallar a cavall, que la muntanya eras arrocada; e torna atras; e volch pendre altra carrera, mas los Serrayns lo soptaven tan fort de totes parts que nos poch deffendre. E pres hun colp en la cama ab cantera, quel peu li caech en terra; e puix occiren li lo cavall, e caech de tot en terra, e aqui mori.
 El cavaller que aqui era, mentre quels Serrayns se combatien ab En Guillem de Moncada, defenças als mils que poch; e puix, quant viu que son senyor fo mort, scapa dels Serrayns; e malament nafrat al cap e en la cara torna s'en als crestians.
 Al tant En Ramon de Moncada segui la senyera, e ana avant firent e tallant e donant de grans colps; el cavall encepega, e caech en la pressa qui era molt gran, e aqui mori.