CAPITOL XLII
Com lo Rey d'Arago feu fer un castel de fusta per combatre la ciutat.
E
n aquesta saho lo rey feu fer hun castell de fusta molt gran e alt, el comte En Nuno hun altre castell dels dos trabuquets del rey e d'En Nuno, que hagueren fetes moltes scales molt grans per muntar als murs. E els castells foren cuberts de cladises e d'altres guarniments. E mentre que staven axi, ques aparellaven de tirar los castells prop del vall, los Serrayns de la ciutat hagueren fet hun trabuquet; e tirava en la ost dretament vers hun giny que havia nom Arnaldes e era molt bo; si que li trenca la cuxa. El rey feu manament que hi faes tirar lo trabuquet de Masella tro que N'Arnaldes fos adobat. E sobre aço tota la gent ana al trabuquet quel tirassen lla hon N'Arnaldes stava. Trigaren hi tres jorns, que hanch nol pogueren moure, per los fangues que y eren molt grans, que no feya sino ploure nit e jorn, que era gran pietat dels cavallers e dels cavalls qui lo fret e la pluja havien a soferir dia e nit a les guaytes e a les batalles. E quant lo rey veu quel trabuquet de Masella no y podia hom amenar, feu desfer lo castell que havia fet del seu trebuquet, e feu dreçar lo seu trabuquet, e mes mans a tirar; e tira tant al trabuquet dels Serrayns tro quel hac tot specegat.
Ab tant N'Arnaldes fo adobat; e dreçaren lo; e tira als murs e en la ciutat, e lla hon volien. E puxes, apres de aço, totes les gents de la ost commençaren a fer huna cava molt grans apres de la cava del comte de Ampuries; si que, per la cava del comte, caygueren be vint braces del mur major. Aço fo la vespra de sent Andreu. E veren lo mur caygut, prengueren les armes e corregueren lla hon lo mur era caygut, e volgueren s'en entrar; si que la batalla fo molt gran aqui. E foren s'en entrats, sino quel rey serray vench aqui ab tot lo poder de la ciutat; encara mes, quels Serrayns hagueren fet
hun mur a la nit, dins aquell, que era de pedra e de calç, molt gran, de tres braces en alt, e hagueren hi fet cadafals de fusta e ballesteries. E axi aquell jorn no pogueren pendre la ciutat.
