Crònica de Bernat Desclot/Capítol LXXXVI

CAPITOL LXXXVI

De la resposta que feu lo apostoli als missatgers del rey En Pere d'Arago.

Q

uant lo apostoli hac aydes les cartes, e hac enteses les paraules quels missatgers los hagueren dites de part del rey En Pere d'Arago, si respos axi. Ço dix lo apostoli: «No creu pas que rey de tant poch poder sia passat en Barberia, ne gents haver emparat tan gran fet; que lo rey d'Anchlaterra, e el rey d'Alamanya, e el rey Carles, e molts comtes hi foren anats que no y pogueren res fer. Per que yo ara no li trametria consell ne socos de cavallers; quel tresor qu'es ajustat per la decima no es ajustat per despendre en Barberia ni en altre lloch, sino en la santa terra de ultra mar. E pus en lo començament no m'ho feu assaber, ara no havra ma ajuda».

Quant los missatgers enteseren les paraules del apostoli e li hagueren respost ço que fo semblant, partiren se devant ell e anaren a llur ostal; e puix parlaren ab los cardenals e ab los prelats qui en la cort del apostoli eren, e digueren los en qual guisa lo apostoli los havia respost. E ells digueren los: que s'en anassen, que ab ell no podien res acabar, per ço com era Frances e de la partida de Carles: «E es gelos de aço que es gran dret que esdevenga. Per que digats al senyor rey: que pens de fer ço que millor li sia semblant que li sia honor e profit, e Deus ajudarli ha; e nos tema de res».
Aquestes paraules entengueren los missatgers, que los cardenals havien dites per lo fet que entenia de fer. E recolliren se en llurs galeres, e tornaren s'en a Alcoyll; e feren la resposta al rey quel apostoli los havia feta. E digueren li ço quels cardenals els prelats los havien dit. Ara lexarem a parlar del rey e de sa ost e parlarem de les gents de Cecilia.