huna gran batalla; mas, am la ajuda de Deu, nos la vencrem. Per que, cascu estigua ab ferm cor e no s'esperda per res, que hanch nuls homens no guanyaren tant com nos farem. E devets saber que a Napols ha trenta galeres armades quel princep ha fetes fer armar. E deven ne venir de Prohença trenta en les quals deve venir lo rey Carles. E el comu de Pisa deve li llivrar deu galeres armades e apparellades. E axi seran per totes setanta cors de galeres. E yo veig be les nostres galeres tan be apparellades de tan noble gent que, per cent galeres d'altres gents nos no devem girar, ans, en tot lloch hon nos les sapiam, les devem requerir».
A aquestes paraules si cridaren totes les gents de les galeres e dixeren a altes veus: «Anem! anem! anem! que ab la ajuda de Deu, tots son nostres!».
Com lo princep, fill del rey Carles, feu armar a Napols vint e huyt galeres e d'altres lenys.
b tant tota la armada se parti de aquell lloch; e costejaren tota la Calabria, tro a hun cap qui es prop de Salern. E lo princep llavors era en la ciutat de Napols, e hac sabudes novelles, que la armada del rey d'Arago e de Cecilia venia vers Napols e que era en les encontrades del principat. E sobre aço trameseren hi hun leny armat, de hun Genoves que havia nom Navare, per saber si era veritat e per saber quantes galeres eren. Mas les galeres, quant hagueren passat lo cap de Salern, anaren tant justades quel lleny no les poch be escosir; e no li fo semblant que fossen pus de vint galeres e d'altres lenys sotils. E poix les galeres tornaren s'en a Napols; el senyor del leny armat ana devant lo princep; e el princep demana li novelles de la armada del rey d'Arago, si la havia vista ne quantes galeres eren. El Genoves dix li: «Nos havem vista la armada prop lo cap de Salern; e son tro a vint galeres, e altres lenys sotils tro a deu. E vos, senyor, dix lo
