Crònica de Bernat Desclot/Capítol CLVIII

CAPITOL CLVIII

Com onze galeres del rey d'Arago desbarataren vint e quatre galeres del rey de França.

Q

uant los almiralls del rey d'Arago hagueren aço entes, e saberen aço per cert, hagueren gran goig e gran alegria; e no se trigaren gayre, mas que bateren de rems, e sus, a ora de vespres, hun poch abans, foren lla hon aquelles vint e quatre galeres eren. E sempre que les veren, cridaren los ques aparellasen de la batalla. E l'almirall de les vint e quatre galeres, qui veu que aquestes onze demanavan batalla, e que non venien pus, hagueren gran goig e tengueren les per llurs. E meteren se en escala ab les vint e quatre galeres. E les onze galeres del rey d'Arago totes ensemps feriren en mig lloch de aquelles, lla hon veren estar l'estandart major en la galera del almirall; e feriren de tal virtut que d'altra les passaren totes, e partiren les en tres parts, mal llur grat; axi que les set galeres de aquelles vint e quatre romangueren en mig de les onze galeres del rey d'Arago. E aqui los Catalans de les galeres del rey d'Arago, ab sos coltells al puny, saltaren en aquelles set galeres; e axi com a homens folls que no guardaven nulla res, ans sols nos guardaren ne duptaren nulla cosa, mas que ferien ab llurs coltells de ça e de lla, e d'amunt e d'avall, á tots parts, de popa a proha; axi que alguns per morts e altres per nafres mortals cuydaren aquelles set galeres, que no y romangueren entre tots lo cos, docents homens; e preseren los, e puix lexaren se anar a les altres; e primerament a aquelles qui eren de la banda de mig jorn, les quals eren armades de homens de Narbona. E hagueren ab ells gran batalla. Mas a la longa los Narbonesos no pogueren soferir la batalla, enans se reteren tots. E los altres de Masella, qui estaven de la banda vers llevant, que veren aço, bateren de rems e fugiren al mils que pogueren vers la armada major del rey de França; e totes les altres romangueren desbaratades e preses.

E eren per comte aquelles que preseren e retengueren set; mas, si be les altres s'en anaren, be havien perduda la mitat de la gent e del arnes. E En Ramon Marquet e En Berenger Mallol, almiralls de les galeres del rey d'Arago, quant hagueren preses les set galeres d'amunt dites, reconegueren aquelles qui eren preses, e trobarenhi entre altres, que y era romas pres l'almirall major de aquelles vint e quatre galeres del rey de França. Era cavaller, per nom En Guillem de Lodeva. E preseren ell e los altres que los fo vigares e fossen de reemsio, e meseren los en huna galera. E puix triaren de aquelles set galeres les cinch; e les dues que romanien meseren hi los mariners e els galiots que havien presos; e puix ab ells ensemps meseren les a fons; e ells vengueren s'en, ab les llurs onze e ab les cinch que hagueren guanyades, vers Barcelona.
E quant hagueren anat tro a deu milles, la armada major del rey de França, qui era a Palamos, ixque devant ells. E los almiralls del rey d'Arago qui veren aço, no pogueren als fer; e desempararen les cinch galeres que s'en menaven, e trasqueren ne l'almirall En Guillem de Lodeva damunt dit, ab d'altres, e puix meseren les a fons. E quant aço hagueren feyt, bateren de rems e feren la via de Mallorqua, e empelegaren se fort a la mar. E ab tant la nit sobrevench, e la armada del rey de França no sabe quina via se feyen les galeres del rey d'Arago, car no les veyen. E axi hac a romanir l'encalç aquella vegada.
E les galeres del rey d'Arago, tota aquella nit, a rems e a veles, anaren tant que lendema, ora de tercia, foren en Barcelona. E entraren per la plaga ab gran goig e ab gran gatzara. E puix los almiralls llivraren los presos al rey e reconegueren quin mal havien pres. E no trobaren que haguessen perdudes sino quatre persones, salvant que y havia prop de quatre cents persones nafrades, de les quals n'i moriren prop de trenta cinh. E el rey d'Arago guarda los presos; e rete gracies a Deu, com tan gran victoria havia donada a les sues galeres contra cells de sos enemichs.
E mantinent lo rey d'Arago trames huna barcha armada en Cecilia, e feu assaber aquesta batalla e aquest desbarat de les galeres del rey de França a la regina e a'n Jaume son fill e a tots los homens de Cecilia, per tal que haguessen goig tuyt e que s'en alegrassen. E feyals assaber encara: com ell se maravellava molt com la armada de Cecilia no era venguda en Catalunya; per quels deya els manava: que, vistes les presents, la armada vengues a totes passades. E tantost com lo rey hac fet aquest manament, los missatgers anaren en Cecilia e comtaren aquestes noves a madona la reyna e a'n Jaume son fill; e ells hagueren ne gran goig e alegria gran; e no fo maravella. Mas la armada de Cecilia no podia venir tant y vaç en Catalunya, car havien a fer altres coses que avant oyrets.
Ara lexarem a parlar del fet de la armada e del fet dels ardits e de les batalles que feyen sobre mar, e parlarem altra peça de ço ques feya en terra.