de res; que hanch lo senyal del rey d'Arago no fo vencut ne torna atras, ans ha vencut e vencra tos temps sos enemichs. E yo he fe en Deu, que u fare en guisa que mon senyor lo rey e vos ne serets pagats».
Ab tant los comits e los nauchers feren homenatge a madona la reyna, e preseren comiat d'ella molt tenrament e plorent. E madona la reyna acomanals a Deu, plorant, e a Nostra Dona Santa Maria. E l'almirall recollis, e tots los altres ab ell. E quant foren recollits, bateren de rems e partiren de Mecina. E aqui totes les galeres donaren de popa en terra; e l'almirall mana a totes les galeres, ço es les gents de les galeres, ques armassen e que fessen mostra, per veure com eren apparellats.
Quant totes les gents de les galeres foren armades e apparellades, molt les feya bell veher, que hanch no foren altres tambe armades, ne hanch no fo vist tan bell arnes, ne de belles cuyraces de samits e de draps d'aur, e de capells de ferre febrits, e de bells escuts, e de bones ballestes, e de bones llances, els ferres febrits, e helms, que cascun valia miga dobla d'aur.
Com En Roger de Lluria, almirall del rey En Pere d'Arago e de Cecilia preyca a les sus gents de la sua armada.
uant l'almirall viu tanta bella companya e tan be armada, fo molt alegre com tan be eren apparellats; e dix los axi:
«Barons, nostre senyor lo rey d'Arago e de Cecilia nos no sabem pas si es en Arago o en Catalunya o en Navarra; mas, hon que ell sia, nos som aci per ell. E sabets be que hanch la sua senyera no fo vencuda ne torna atras; que aquesta gracia li ha feta Deu, per ço car molts treballs ha sofferts per crexer la fe de Jesus Crist. E yo dich vos aço, per tal que siats be apparellats, que, ans que sien dotze jorns passats, havrem haguda
