semblant, mas vosaltres, que tots dies me fets demandes novelles. E axi es me vigares que, si de aquests cent anys hi estava, que tota hora hi havria assats affer. Mas yo no puix aturar aci per nenguna res, per ço car yo se per cert: quel rey de França, ab tot son poder e ab ajudu del apostoli, se aparella de venir en breu sobre mi e ma terra, ço e assaber Catalunya. E yo som me massa triguat de aparellar me com puixa, esperant m'en puxa defendre de tan grans dos guerres. E no he obs a triguar; car ja es lo dit rey de França a Tolosa per venir sobre Catalunya. E com yo hagues perduda la terra de Catalunya, ja no la trobaria de ara tan bona. Per que yom he a partir d'aci per aquesta raho. E nom puix pensar que poguets dir ara, sens gran perjudici meu, que vos fossets pagats de mi. Ab tant coman vo a Deu. E si volets deffendre vos e ma terra, e vostra que es, de mes enemichs e vostres, farets ho be e gint e si no, no y puix als fer. Mas yo he fe en Deu que vosaltres sots tals que farets ço que devets, ara e tots temps».
E quant lo rey hac aço dit, levas de aqui e ana a menjar. E en breu de dies vench a jornades vers Leyda; cal venir passa per hun monestir de dones de la orde del Espital que ha nom Xixona; e trach ne huna filla del comte de Foix que havia nom dona Costança, qui era aqui en habit setglar, la qual ell havia acomanada, per ço ques nodris ab les doncs; e mena la s'en ab si tro a Leyda. E fon hi lo diumenge de Rams, mentre hom deya les misses. E aqui fon rebut ab gran honor per los homens de la ciutat; e puix partis de aqui per anar vers Barcelona, e lexa la dita donzella, filla de comte de Foix, al seu castell de Lleyda.
Com lo rey En Pere feu roceguar e penjar a'n Berenguer Oller de Barcelona ab set de ses companyons.
n aquell temps havia hun hom en la ciutat de Barcelona que havia nom En Berenguer Oller, e era de vils gents; mas havia ajustats molts de sos pars en la dita ciutat; e qui per grat qui per força, havia quaix tot lo poble menut de Barcelona
