de les galeres del rey de França, quant hagueren hagut lo missatge, feren mantinent recollir los mariners e tota lur gent per los vexells; e qui a rems e qui a veles, vengueren s'en dins dos dies lla hon havia manat lo rey de França; e portaren molta vianda á llur obs e a cells qui venien per terra.
Ara lexa a parlar lo llibre del rey de França e de sa armada, e parlara del rey d'Arago e de sa ost.
Com lo rey En Pere d'Arago ab totes ses osts se lleva del coll de Panisars e trames alguns dels seus al pont de Girona.
uant los huyt milia cavallers del rey de França foren passats per lo lloch d'amunt dit es foren attendats prop la vila de Perelada, les novelles vengueren aytantost al rey d'Arago, per hun cavaller del comte de Ampuries qui les aporta. E lo rey, quant les hac enteses, romas tot vermell en la cara, e estech hun poch torbat entre si; no gens per ço que ell n'hagues regart, mas quant sabia que les gents de la terra se perdrien totes. E mantinent aparella alguns de sos richs homens e de sos consellers; e mes se en jochs e en estatgeries ab ells, e feu semblant que no ço preava gayre, e puix dix los axi:
«Barons, vos devets saber que be ha quinze dies passats que yo havia pensat que no seria bo que nos estiguessem aci, car nostres enemichs han gran poder e tendrien nos hi de aquests deu anys. E nos sabem be que no u porien durar, per raho de la fretura e de la pobrea que es en Catalunya. E axi, cuydar los iem destroir, menys de colp e de costada. Per que yo havia ordenat entre mi e leix, que si les messes eren fetes e les gents havien recollits llurs blats: quens partissem de aci e que lexassem entrar los Francesos; que nos porien gran dan fer, car establiriem les forces els castells, e ells havrien estar al pla; e moriren ne be la terça part per malalties; e la terça que
