Com lo comte de Barcelona guanya la batalla e com s'en torna a Barcelona.
uant vench quels dos cavallers foren en lo camp lo cavaller alamany se comoch primer per scometre lo comte de Barcelona. E axi com es acostumat, que cell qui repta deu escometre primer a aquell qui es stat reptat, lo comte puny dels sperons son cavall, e mesa la llança devant, ana ferir lo cavaller, de tal manera que la llança li ana a passar dal altra part per mig lo cors, e abatel mort a terra; e puix pres lo cavall per les regnes e menal a huna part del camp; e puix torna sobrel cavaller, e veu que mort era del tot.
El comte dix a aquells que guardaven lo camp que tessen venir l'altre cavaller, qui ab aquell havia enantat ço que devia; e aquells dixeren ho al emperador. E lo emperador mana a aquell cavaller que degues entrar al camp, puix que ell veya que son companyo era mort al camp.
«Senyor, dix lo cavaller, no y entraria quim donava tot lo mon; e feu de mi ço que us placia, que mes am star a vostra merce e de madona la emperadriu que del cavaller strany. Molt es noble cavaller, e yo dich devant tota la cort: que ço que nos havem dit de madona la emperadriu, deyem per enveja e per mala volentat. E prech vos, senyor, que hagau merce de mi.
-Certes, dix lo emperador, no havrets altra merce, sino aytant com la emperadriu volra».
Ab tant mena lo hom devant la emperadriu qui stava en una casa de fusta que hom li havia feta devant lo camp; e aqui de prop havia bastit hun gran foch; que si lo comte fos estat vencut, que fora cremada. E quant lo cavaller fo devant la emperadriu, devalla de son cavall e fica los genolls en terra, e dix li: que hagues merce d'ell, que falsamente desleal havia dit d'ella ço que avia dit, e que faes tot ço que volgues.
