de la ciutat, per tal que caygues; car be veya que d'altrament no podia res acabar de son enteniment. E los mestres, de mantinent, qui sabien fer aquella cava, per cas de aventura, esdevengueren se sempre en aquell lloch hon lleus la podien fer; per que, en negun lloch de la ciutat nos podia fer, si alli nos faes; per ço car la ciutat de Gerona es posada tota sobre rocha ferma. E los maestres faheren la cava gran e longa, e estalonaren lo mur. Mas En Ramon Folch, qui sabe aço, feu semblant que res non sabes. E d'altra part, de grans pedres e de groses que atrobaren en la vila, faheren hun gros mur de pedra secha, dintre aquell qui ja y era. E axi, quant los mestres del rey de França hagueren estalonat ab gran afany lo primer mur, e aquell puix fo caygut, e ells veren que altre mur hi havia dins, lexaren se de la cava a fer; car be veyen que no tenien via, ne ço que havien fet nols valia res, si bels havia costat tot lo mon.
Dels guasts quel rey de França feu fer en la ciutat de Gerona.
n apres lo rey de França fo molt despagat de aço, e feu fer hun giny que hom appella Gates, qui era tot emborbotat de cuyros de bou e de grossa fusta, en guisa que hom se podia acostar al mur de la ciutat per hon comença la cava, pus prop. E quant aquelles gates foren fetes e aparellades al peu del mur, huna nit, sus al cap del vespre, En Ramon Folch feu aparellar tro a cinch cents servents, tots guarnits e cuberts de ferre, ab los scuts abraçats; e porta cascu hun canterell ple d'oli en sa ma, en l'altre huna falla de thea; e ixqueren aquells servents de la ciutat be spertament ab llurs falles enceses. E ans quels Francesos de la ost se foren reconeguts, ja foren venguts los servents a les gates e hagueren les untades ab aquell oli que aportaven. E tantost meseren hi foch ab los dits fallons a les gates, e cremaren les totes, ab lo maestre que
