Crònica de Bernat Desclot/Capítol CLIII
| ← Capítol CLII | Capítol CLIII Crònica de Bernat Desclot |
Capítol CLIV → |
En qual manera lo rey En Pere d'Arago feu establir la ciutat de Girona, e com la acomana a'n Ramon Folch.
«Barons, no es temps que longues paraules vos deia fer, jat sia quel fet ho demana. Ja veets com son entrats los Francesos en Catalunya, sens mal nengu que no han pres al passar, per la raho de la traycio que han feyta a mi e a vosaltres alguns homens de Castello de Ampuries. Mas be he fe en Deu, que no vol que falsia ne traicio vingua a bona fi, que a la llonga nos havrem victoria de nostres enemichs. E no us cuydets que, per ço com yo he desemparats e fets desemparar molts llochs d'Ampurla, que y haja res feyt per flaquea de cor; que no u he. Mas axi ho he atrobat de consell ab mi en leix e ab mos richs-homens. Que mes val que nos hajam desemparats los lochs e els castells; que per força los nos porien tolre los Francesos. Que si y haguessem mes stabliments, perderem la vianda els homens que y meterem; e ara no y podem perdre sino los logars. Si tots los Francesos son en la terra nons ha que fer; e si nos los ne podiem may gitar ab honrament, nons
seria tan gran proffit; per tal com si ells estan longament aqui, despendran tota quanta vianda han ajustada. Axi havran s'en a tornar, que no havran res acabat. E no havem reguart que ja hi puxen tornar altra vegada de aquests tres anys, car no porien haver compliment de vianda; e llavors, qui morts qui vius. E majorment, com yo us he dit altra vegada, que no creats que tornen tots vius en França cells que hic son exits o passats; car los huns per malalties, los altres per mescles, los altres per guerra plana, ab valença de Deu, cuydarem en guisa aminuar lurs osts, que, ans de dos mesos, si tant hi aturen, sins ho acordam ne podent replegar nostres osts o gens, los porem donar batalla, e exir en camp a dia sabut. Per que, es enteniment meu, que yo no tingua aci sino homens d'armes sabuts a cavall e a peu, e vosaltres tuyt que us en tornets, de part de Deu. Mas per tal com yo no he be apparellat de tenir aci aquells homens que y havria mester, es obs que vosaltres me façats socors de homens sabuts; e si no atrobats los homens qui romanre hic vullen, donats me huna cantitat sabuda cascuns, que sia competent o soficient de donar a vos e a mi de pendre, e yo trobar los he. E de aquest servey no m'en digats de no, que menys de vosaltres no poria deffendre la terra. E sapiats que, si yo hagues ab que pogues fer aço sens vostra ajuda, sols no u demanara a vosaltres; mas no u he, sapiats per cert».
Quant lo rey hac parlat, hagueren los promens de la ost llurs acorts ab si, e veheren que en negun tall nos podien scusar bonament de aquest fet, tan gran obs hi era, e tant benignament los ho havia demanat lo rey. E responeren li axi al rey: Que be veyen lo seu treball, e reconexien l'estament de la terra de Catalunya, e que tot hom devia fer son efforç de ajudar al senyor rey en aytal cas; mas la pobrea e la fretura era tan gran en Catalunya que no u podien fer en manera que devrien; per que, pregaven al senyor rey que hagues en aço son esguart, e ells farien li aytant acorriment com porien, mas no aytant com volrien.
E axi com los promens de les osts hagueren aço parlat ab lo rey, lo rey fo ben llur pagat. E ans que partissen de aqui avengueren se ab ell cascuns de certa cantitat de diners que li donaren, segons lo poder de cascun llogar. E lendema mati
partiren les osts de les ciutats e dels llochs e de les viles de Catalunya, e vingueren s'en cascuns a llurs ostals. E el rey romas en Gerona ab sos cavallers e ab sos richs-homens e ab alguns servents que y romangueren, ço es assaber almugavers e adalits e altres servents de frontera. E aqui hac son consell e son acort, e ja que faria de la ciutat de Gerona, si la derenclirien o si la establirien. Quant a acort e consell que farien de la ciutat? digueren: que bo seria que s'establis, si trobava lo rey qui hi volgues romanir.
E ab tant, quant tuyt hagueren dit llur enteniment e parlat, e foren scusats al rey de aturar en establiment de Gerona, levas En Ramon Folch, vescomte de Cardona, e dix al rey:
«Yo son castella de Gerona; e per dret e per usansa de Catalunya nom puch scusar, ne he en voluntat que faça. E romandre, si us volets, en Gerona. E llivrats me aquells cavallers e aquella companya que mester hi sia, ab prou vianda; que o tuyt perdrem lo cors, o sens vostra sabuda e sens vostra voluntat nos no lexarem aytal força com es la ciutat de Gerona, si donchs per defalliment de vianda no ho feyem. E maravell m'ho molt, senyor, com negun n'havets amprat de romanir aci, sino a mi que u deig fer per les rahons d'amunt dites».
E quant aço hac dit En Ramon Folch, respos li lo rey en axi:
«Sapiats, En Ramon Folch, per cert, que yo us ho agraeix molt les paraules que dites havets; e profert de paraula ho farets de feyt. Mas yo no volria amprar vos, que sots hu dels millors homens de ma terra. -Senyor, dix En Ramon Folch, yo us fas gracies de aço que vos deyts e de la planyença quem fets; mas si yo son aytal com vos deyts, mester es que mostrem los meus fets. Per que us dich sus aci: que si volets establir la ciutat de Girona, que no y romandra negu, sino yo que son castella de aquest lloch. -Ara donchs, ço dix lo rey, yo us llivrare huytanta cavallers ab servents e ab llurs armes de cos de cavall; e seran los servents dos milia e cinch cents, bons e triats; entrels quals havra sicents ballesters ab ses bones ballestes. E lexar vos he prou vianda d'aci a la festa de Nadal. E si tro llavors podets tenir la ciutat, ja despuix no he reguart que la perdam. -Senyor, ço dix En Ramon Folch, grans merces com m'ho havets atorgat. E yo, si a Deu plau, fer ho he en
tal manera que yo e mon linatge de Cardona seran tots temps en bona nomenadade aquest fet».
E lo rey encontinent feu fer manament en Gerona: que tot hom que fo estadant en la ciutat, clergue o lech, o crestia o juheu, que dins tres jorns hagues procurat que pogues exir d'allen; e que no y romangues nengu, sino cells quel rey hi metria en establiment.
E quant los homens de la vila hagueren oida la crida, sabels fort bo, car havien gran reguart dels Francesos, que poca havia que s'en foren tuyt anats, si gosassen. E mantinent aparellas cascu al mils que poch, e ixqueren se tuyt de la ciutat. E el rey feu ajustar tota quanta vianda poch atrobar de la terra de Barcelona en lla, e mes la en Gerona; e mes hi, moltons salats e porchs vius, e gallines per els malalts, e tota res que poch atrobar que les bo a stabliment; e llivra per companyons a En Ramon Folch, En Guillem de Castell-Auli, En Guillem de Anglesola, e alguns altres richs homens; e feu li compliment als huytanta cavallers que li havia promesos de livrar; e encara de mes, a llivrar li trenta ballesters a cavall. En axi que, entre tots, eren cent homens a cavall ab llurs armes. E llivra li d'altra part dos milia e cinch cents servents bons e triats e de bon tall, ab llurs armes, entre llancers e ballesters. Entrels quals ni havia sicents qui eren ballesters serrayns del regne de Valencia, e aportaven tots ballestes de dos peus.
Quant aço hac fet lo rey, partis de Girona ab tota sa cavalleria. E En Ramon Folch, vescomte de Cardona, romas en Girona en stabliment ab la companya d'amunt dita. E tantost feu barreres e barbacanes de fusta per los murs e per carreres de la ciutat, e feu descobrir aquelles que eren defora lo mur vell a totes parts; e meteren la fusta dins la ciutat.
E devets saber que la ciutat de Girona es posada en hun recost qui es riba de huna aygua, e ha nom Teher; e es murada en gir de bon mur e forts, que es be antich; e sus alt, al cap de la ciutat vers levant, es la sgleya de Santa-Maria qui es la seu major. E als llats de la sgleya, vers mig jorn, es lo palau del bisbe. E d'amunt sobre tot, al pus alt loch de la ciutat, a man dreta del palau del bisbe, ha huna torre qui es molt bella e fort e alta, de gros mur, de pedra e de calç, E ha nom
la torre Geronella; e aqui es la major força de la ciutat. E En Ramon Folch establi be la ciutat segons d'amunt es dit, aytant com lo mur antich encloya; e tot l'als desempara, levat la sgleya de Sent Feliu qui es fora lo mur vell, sus al peu de la escala par la qual hom munta a la seu. Establi aquella sgleya, mas no y poch tenir molt longament.
E el rey d'altra part ab tota sa companya a cavall e a peu, com se fo partit de Gerona, vench s'en a la ciutat de Barcelona. E tota la gent de la terra, aytant com es huna jornada de Barcelona a en lla, qui veren e saberen quel rey era vengut a Barcelona, tengueren se per desesperats; e lexaren tots los alberchs, e desempararen les viles e els castells, e els masos, e els logars, que nengu no y romas; e atenien vers les muntanyes e vers les forests dels munts. Mas totes aquestes forces se tenien encara per lo rey d'Arago; primerament: Castell Nou e Mont Squiu, e huna altra força de huna dona qui ha nom Na Stella de Castell Nou; les quals forces son en Rosello. Tenien se encara en Ampurla; primerament: lo castell de Roca Berti, e Requesens, e Carmenço, e lo castell de Lerz, e la força de Sent Salvador. E totes aquestes forces son del comte d'Ampuries e d'En Dalmau de Roca Berti, e reclamaven se per lo rey d'Arago. E en Gerones se tenia, primerament: la ciutat de Gerona, e lo castell de Besaldu, e Camp Redo. E en Valles se tenia lo castell de Monsoriu, qui est hu dels bells e dels nobles del mon, e es del comte de Ampuries; item, lo castell de Moncada, qui es del vescomte de Bearn; item, lo castell de Moncornes, qui es de Berenguer d'Entença.
E exceptades aquestes forces d'amunt scrites e nomenades, tots los altres lochs, de huna jornada en lla de Barcelona, eren desemparats e havien lexats rovechs; que nengu no y era romas, tant eren espaordits, car oiren dir quels Francesos tenien tot Ampurla e quel rey d'Arago s'en era vengut a Barcelona.
Ara lexem a parlar del rey d'Arago, e parlarem del rey de França e de sa ost e de les sues galeres e dels altres vexells que havien armat sobre mar.