Crònica de Bernat Desclot/Capítol CLII
Com lo rey En Pere d'Arago ab sa cavaleria se exi de Castello e vengueren s'en a Girona.
«Senyor, mon senyor sots natural, e no consentiria nenguna cosa contra vos, e majorment que ma fe ne pogues menys valer. E fas vos assaber per cert: que, si vos aturats aci tro a dema ora de tercia, quel rey e quants cavallers hic son, seran traits e llivrats als Francesos ab la vila ensemps. E en aço, senyor, nom menys-preets».
Quant lo comte hac enteses les novelles, no ho tench a poch, e cuytosament vench s'en al rey d'Arago; e trobal ques volia ja colgar; e dix li les novelles que aquell hom li havia dites; e el rey estech torbat en si, e estech, que hanch nos volia despullar; mas trames per lo comte de Pallars e per tots los altres richs homens, e feu los se venir devant; e dix los quel comte de Ampuries li havia dit aço; e tuyt hagueren gran temor, car creyen que, quesque lo comte dixes, que ell volgues consentir en la traicio. E puix trameteren celadament per la vila, e trobaren quels homens estaven de vint en vint, de trenta en trenta, en parlament per les places e per los carrers de la vila.
E quant lo rey e el comte e els altres cavallers higueren aço entes, tengueren ho a mal senyal; e tot secretament trameseren missatgers a les companyes dels cavallers e dels servents qui no eren de la vila: que, quant oyrien repicar los senys bon mati, fossen arreats, tuyt ab llurs armes, e tost dellivre vinguessen a aquella porta vers Torrella de Mon Griu. E ells ordenaren d'altra part, ab lo rey quels ho consella:
que, bon mati, sus en l'alba, ans que fos be de dia clar, faesen metre vers aquella part hon eren los Francesos; el comte faria exir los homens de la vila ab se; e el rey, ab sos cavallers e ab totes ses companyes, que s'ixquessen de la vila tost yvaç ab llurs armes; e que desemparassen la vila, e que tenguessen llur carrera.
E quant aquest ordenament fo fet, estigueren tota la nit, el rey e els cavallers e l'altra companya, tots guarnits; e replegaren tota llur roba soptosament; e lendema mati, lo rey feu exir hun hom de sa casa deffora la vila, vers aquella part hon eren los Francesos, e dix li ques metes son elm.
Feu ho axi com lo rey ho hac manat. E quant fo deffora, pres se a cridar a grans crits «Via fora! cavallers e servents, que veus aci los Francesos!». E el rey feu mantinent repicar los senys, e mana que tuyt ixquessen al so.
El comte de Ampuries cavalca en son cavall e ana per tota la vila, e feya exir de fora al so tots los homens de la vila estadans. E el rey e ses companyes guarniren d'altre part. E els homens de la vila, cells que y consentiren, ço es aquells que en la traicio eren consents, quant veren guarnir lo rey e los cavallers, hagueren gran goig, e meseren se primer; car cuydaven se quel rey ab ses companyes los seguissen apres, e puix quant serien de fora, quels lexassen al camp, e ells que s'en tornassen en la vila e quels trayssen als Francesos.
E axi com tots los homens de la vila, o la major partida, foren exits al so, lo rey ab tots los cavallers e ab l'altra companya sua foren guarnits entretant; e ixqueren de fora llurs ostals, e anaren s'en tuyt ensemps a les portes vers aquella part hon s'en volien anar; mas trobaren les tancades. E lo rey feu trencar les cadenes mantinent e les barreres, e ixqueren de fora la vila ab gran res de cavallers. Els homens de la vila regiraren se; e com veren aço, tingueren se per escarnits; e tornaren s'en en la vila; e aturaren gran res de la companya del rey e adzembles carregades de roba. Mas lo comte de Ampuries era romas tot de tras, e lexas anar a ells ab huna gran maça que tenia al puny. E los homens de la vila vergonyaren lo, per ço com era llur senyor natural, e feren li tuyt loch, e lexaren mal llur grat ço que havien aturat. E axi lo comte, com viu que tota la companya del rey e les adzembles foren
lla defora la vila, punyi son cavall dels sperons e dona salt defora; e els homens de la vila faeren semblant ques tinguessen tots per morts e per desemparats, e ploraren e deyen que s'en yrien ab lo comte llur sehyor e que farien ab ell mort e vida, bon que anas. Mas ells no eren despagats per ço com lo comte s'en anava enans eren dolents com lo rey e els cavallers los eren axi escapats, que nols havien pogut trair ne llivrar al rey de França a qui u havien promes.
E el comte quils oy que axi li ploraven darrere, giras de tras a ells e dix los axi.
-«Tornats vos en, en mal punt e en mala ventura que Deu vos do, a fur de vilans, bars e traydors que sots!».
E ells qui u hagueren entes obeyren lo y be, que mantinent s'en tornaren a la vila. E apres, com lo rey, e el comte, e cells qui eren ab ells hagueren huna milia cavalcat, giraren se e veren que ja havien posada la senyera del rey de França e del cardenal en los murs de Castello, e y hagueren recollits los Francesos, e cridaven per los murs: «França! França! Monjoy! Monjoya!». E el rey d'Arago, qui u vehe e u oy, dix al comte de Ampuries: «Per ma testa! En comte, nons haviem mes a trigar; que veus ja los Francesos en Castello».
E axi lo rey e sa companya parlant e cavalcant vengueren s'en a hun seu castell qui es prop de Girona, qui ha nom Pontons. E aqui apella hun cavaller seu, qui ha nom Berenguer de Mont-Pao, e dix li: que anas tost e ivaç a Torella de Mon Griu e que s'en menas los tres fills del rey En Jaume de Mallorques, quel rey d'Arago hi havia fets metre en preso quant vench de Perpinya, e que s'en aportas los cofrens e el repost del rey de Mallorques quesque y era. E el cavaller feu lo manament del rey de mantinent. E ana s'en a Torrella de Mon Griu, e amena s'en los tres fills del rey de Mallorques d'amunt dits. Mas no us cuydets quels cofrens ne la ultra roba nel tresor quel rey hi avia acomanat s'en portas gens; car los homens de la vila, quant hagueren oyt quel rey d'Arago havia desemparat Castello e tot Ampurla, tengueren se per morts, e empararen se del castell e de tot ço que trobaren, per tal que u livrassen als Francesos e que atrobassen merce ab ells. Axi que, de guisa se empararen del castell los homens de Torella que a penes fo a temps En Berenguer de Mont Pao d'amunt
dit que tragues los fills del rey de Mallorques. Mas aquells s'en mena per força. Puix vench s'en al rey. E el rey trames aquells infants, aquells tres, a la ciutat de Barcelona; puix ell cavalca e vench s'en a la ciutat de Girona. E aqui ell atroba totes les osts de Catalunya que ell havia aqui fetes venir, com se partiren del coll de Panisars. E troba encara que los almugavers robaven ja lo call juhich de Girona, e los homens de la vila qui desemparaven ja llurs alberchs e que s'en anaven per pahor dels Francesos. E lo rey, com aço viu, fon molt despagat; e ab huna maça, ell punyi son caval; e cavalcant lexas anar als almugavers que barregaven lo call, e nafra ne molts, e feu ne penjar dos o tres; e axi romas aquell fet.