Crònica de Bernat Desclot/Capítol LXIX

CAPITOL LXIX

Quant l'infant En Pere assetja hun castell de'n Ferran Sanches son germa bort.

Q

uant En Ferran Sanches e En Eximen d'Urea se foren partits de Carles e foren tornats en llur terra, En Ferrand Sanches parla ab tots los cavallers de Catalunya e de Arago, e dix los com l'infant En Pere los volia tolre e deseretar llurs costumes e de llurs tranquees; e quant que fos rey, no hagues poder en la terra que, axi com ara eren franchs, quels metria en grand servitut; e que si ara, mentre que no tenia poder, no s'en ajudaven, tot lur fet era perdut. Sobre aço empreseren se ab lo rey e ab l'infant En Pere, tant tro que fossen a fi venguts de llur enteniment.

En aquella saho l'infant En Pere havia feta una poblacio al entrant del comtat de Ampuries novellament aqui, qui ha nom Figueres. El comte de Ampuries, qui havia nom N'Uguet, vench hi ab tota sa ost, e pres la, e enderoca la, e aporta s'en les portes e la fusta a Castello. E En Ramon de Cardona, el comte de Pallars, e En Ferran Sanches meteren mans a guerrejar ab lo rey e ab lo infant, En Pere. E adonchs lo rey conech e sabe ço que En Ferran Sanches ab los altres barons

de Catalunya havien empres de fer mal contra ell e son fill, e dix al infant En Pere que anas en Arago e que amenas totes les osts de Arago sobre En Ferran Sanches, e que no s'en partis james tro quel hagues pres e gitat de la terra. E dona li plan poder sobre la terra.
E l'infant En Pere, quant hac oit lo comandament del rey, ana s'en en Arago e ajusta grans osts de cavallers e de homens de peu, e ana a asetjar hun castell molt gran qui ha nom Antillo, qui era d'En Ferran Sanches, hon era En Jorda de Pena, germa d'En Ferran Sanches de part de sa mare, ab gran res de cavallers e d'altres gents de armes; e combate lo molt forment nit e jorn. E cells del castell se deffenien molt enfortidament, e defenien lo castell al mils que podien, per ço com havien fiança que En Ramon de Cardona e el comte de Pallars ab tots los cavallers de Urgell e de llur terra los venguessen socorrer, e que faessen levar l'infant En Pere del setge; mas ells foren enganats de aquesta cosa, qu'ell ajusta ses osts en Catalunya e ana s'en sobrel comte de Ampuries. E En Ramon de Cardona ama mes ajudar al comte de Ampuries, que era son cunyat, que En Ferran Sanches. Mas stant lo rey ab ses osts en la terra del comte de Ampuries, el comte de Ampuries e En Ramon de Cardona veren que longament nos podien tenir al rey, e feren la sua volentat. El rey era misericordios e atorgals tot ço que ells volgueren, de aytant en fora que fessen dret al intant En Pere de ço que li havien fet, e que s'en avenguessen ab ell axi com poguessen. El rey ab totes ses osts exis de la terra del comte. E tornaren s'en en lurs terres, e lo rey torna s'en en Barcelona; e aço fo en la exida de juny.