Com lo rey En Pere de Arago tench consell ab los barons e cavallers en la vila de Peralada.
o rey d'Arago que veu que axi era, conech que no seria bo que ell se aventuras de estar en aquell lloch pla, e si per desastre se prenia, que ell fos perdut e puix tota la terra per ell; e apella tots sos cavallers e sos barons que y eren, ço es assaber: lo comte d'Urgell e lo comte de Pallars, e En Ramon Folch vescomte de Cardona, e En Dalmau viscomte de Roca-Berti, senyor de aquella vila de Peralada, e En Ramon de Moncada, senyor de Fraga, e En Guillem de Moncada, senescal de Catalunya, e En Pere de Moncada, senyor de Aytona, e En Berenguer d'Entença, senyor de Mora e de Falset, e En Berenguer de Pug-alt, En Ramon de Cervera, senyor de Guneda e de Castell de Seu, e En Ramon Berenguer e En Guillem de Anglesola, e gran res de altres richs homens e cavallers de Catalunya qui eren aqui ab lo rey; e el rey parlals e dix axi:
«Barons, tots temps he haguda ma fe en vosaltres, axi com a naturals vassalls meus, e se, quant yo us demanas de consell, quel me darieu tal, que seria a vos e a mi e a tota la terra util e profitos. E ara es mester quel me donets. Vosaltres vets com som aci en aquest logar, yo e vosaltres, hon es tota Catalunya, per ço com yo son lo rey e senyor, e vosaltres capdals e senyors apres de mi de la terra. E vets encara com nostres enemichs nos son ja a les portes ens combaten regeament, ens han ja combatuts el lloch. Aquest no m'es vigares que sia tal que a la longua se puxa tenir al rey de França e a tan gran poder com ell ha ab si amenat. Per que, si vosaltres ho tenits per bo, reconegam la força. Si y ha prou vianda, e sis pot stablir a mig any de la vianda que y es, aventurem nos, e lexem hic aquelles companyes qui mester hie sien, e nos façam e partixcam nos d'aci, que nons devem metre a hun punt de perdre; que no seria ardiment, ans seria follia. E si per aventura
