Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXXVIII

CAPITOL CXXVIII

Com lo princep, fill del rey Carles, feu retre al almirall del rey d'Arago la germana de la reyna de Arago que ell tenia presa.

Q

uant la principesa, muller del princep, entes que son marit era pres e tota la sua armada era desbaratada per les gents del rey d'Arago, hac tan gran dolor en son cor que mantinent caech esbalaida e exi de son seny, e estech gran temps que no parla, e perde la color axi com si fos morta. Mas les dones e les donzelles qui ab ella eren la comfortaren e la tornaren en son seny, e li feren remembrant ço quel princep li havia manat de aquella dona: que li fos tramesa. Quant la princessa fo tornada en son seny, membra li de son marit, e aytantost entra s'en en huna cambra, e feu venir aquella dona qui era sor de la reyna d'Arago e de Cecilia, e area la molt be de richs vestirs e de riques joyes, e puix agenollas a sos peus e dix li:  «Bella amigua e dolça, be vets que les aventures de aquest segle son molt grans; e en pocha hora es hom rich, e en

pocha hora es hom pobre, e pert hom si mateix e tot quant ha. E certes, yo us he amada e honrada de mon poder, e hanch no us fiu res que us tornas a pesar ni a enuig. Per Deu vos prech, que sia u membrant de mon senyor lo princep, e que preguets madona la reyna que ella no li faça nenguna mala preso, ne haga per ella negun mal. -Certes, dix ella, madona, yo hi fare tot mon poder en ell honrar aytant com puxa; e som molt despagada com la sua noble persona pren negun dan en res».
 Ab tant la sor de la reyna de Arago e de Cecilia pres comiat de la princessa, e el cavaller que y era vengut atresi; e muntaren al lleny armat, e puix tengueren llur via tro a la armada del rey d'Arago e de Cecilia. E vengueren a la galera del almirall hon lo princep era. E la dona munta en la galera, e hac gran goig; e aqui fo molt be servida per lo almirall e per tots los altres.