Hanch no fo null temps vist tan bell arnes de cavallers e der mariners e de servents, e de belles cubertes de samits en llurs cuyraces, e de drap d'aur batut, e molta bella senyera, e molt bell peno d'aur e d'argent, e molt bells cavalls e de gran preu, molta bella sella de senyal; que quant eren guarnits en hun camp, molt era bella cosa de veer. E en tota aquella ost no hac Genovesos, ne Pisans, ne Venecians, ne Provençals, ne en mar ne en terra; que tota la armada era de Catalans e de Aragonesos, e tots triats e provats de llurs armes.
Com lo rey En Pere de Arago ab tota sa ost s'en vench en Cecilia.
iu lo comte que, quant les ost de tota Africha se foren, ajustades a Alcoyll, si que les muntanyes e los plans ne staven cuberts a cavall e a peu, lo rey los trames a dir: que s'aparellassen de la batalla. E quant los Serrayns ho hagueren entes, que jals hagueren provats e veyen que eren molt valents d'armes, feren resposta al rey: que hayrien llur consell. E d'altra part trameseren missatge al rey d'Arago, per hun mercader pisa que era en la ost dels Serrayns: que farien pau ab ells molt volenters, e que s'en anas en sa terra o lla hon se volgues, e ques trabuterien ab ell. E lo rey hac consell e dix: que puix quel convenia a partir de aqui, e havria anar en lloch hon havria mester sos cavallers e sa gent, e que la batalla no li acabaria res, e tot ço que havria d'ells havria de guany, feu los resposta: que no y era vengut per llur haver; mas, sis volien combatre ab ell, ques aparellassen de la batalla. E ells feren li altra resposta: que nos volien combatre ab ell, ans farien ab ell tota bona pau, e que li darien de tresor tant que ell se tendria per pagat; e ques trabuterien ab ell cascun any; e que ja havien trames a Tunis per lo tresor e per la resposta de Miral-Buzach qui era rey de Tunis.
Mentre quel rey estava axi en aquestes paraules, los missatgers del regne de Cecilia li vingueren un jorn devant e digueren
