Crònica de Bernat Desclot/Capítol XLVII
| ← Capítol XLVI | Capítol XLVII Crònica de Bernat Desclot |
Capítol XLVIII → |
Com lo Rey en Jaume d'Arago pres la ciutat de Mallorques e fou en l'any de Nostre Senyor 1228, a trente hu de dehembre.
El rey feu assaber a tuyt per la ost que s'en aparellassen de entrar en la ciutat. E tuyt anaren oir les misses, e confesaren, e combregaren; e puix anaren se dinar de plors e de lagremes e d'altris menjars, e perdonaren se los uns als altres. E prengueren lurs armes. E quant foren tots armats, a cavall e a peu, anaren se vers aquella part hon devien entrar.
Ab tant hun servent qui ere de Barcelona, ana desrenjar ab hun peno que aportava, e munta s'en al mur; e cinch de altres servents anaren hi al dos, e enderrocaren los Serrayns que y eren en huna torre; e aqui posaren lo peno real; e puix sonaren ab les spases a la ost que pensasen de entrar en la ciutat; e cridaren: «Via dins! via dins! que tot es nostre!».
Don los crestians foren molt alegres de aço. E apres de
aquest, entraren ben trecents servents molt be aparellats; e puix tota la cavalleria comença de entrar. Mas lo primer cavaller qui entra havia nom Marti Pereç de Pina; e puix apres tots los altres al pus tost que pogueren. E quant foren tots entrats, ajustaren se tots en hun lloch; e puix anaren avant; e feriren en la gran pressa dels Serrayns que s'eren ajustats en aquella carrera; si quels svayren els occiren tots. E axi anaren avant, tallant e occint Serrayns, tro al castell del rey que hom apella l'Al-Mudayna. E tota l'altra gent anaren a la ciutat, amunt e avall occint Serrayns; si que tot aquel jorn no faheren als. E cells qui s'eren recollits al castell dels Juheus reteren se al rey per fer ses volentats.
E en aquest endemig e axi stant, homens de Tortosa atrobaren lo rey serray en un corral, e amenaren lo al rey. E lo rey livral al comte En Nuno, quil s'en amenas a son ostal. E demanaren li de moltes coses. Entre les altres, dixeren li quels fes llivrar lo castell de Al-Mudayna; e ell sempre trames hi sos missatgers, e aytantost fo retut. Puix dixeren li fes venir los catius crestians; e ell feu los venir; e foren cent huytanta. E quant foren devant lo rey, agenollaren se d'avant ell, e besaren li les mans. E el rey e cells qui ab ell eren ploraren de pietat dels catius que tan mal havien passat.
Ab tot, lo vespre fon vengut e tuyt foren albergats en la ciutat; e los catius anaren s'en, cascuns ab los amichs; e foren mantinent desferrats, e reposaren se aquella nuyt; e erals be mester, que molt havien treballat aquell jorn. Mas en l'entrar ne al pendre de la ciutat no y moriren sino cinch crestians a peu, qui foren al vall atrobats.
E quant vench lendema mati que foren llevats, anaren oir missa e puig tornaren se dinar. E quant se foren dinats, cascuns anaren per la ciutat, guardant e badant tot aquell jorn. E veren quants Serrayns morts per cases e per carreres, e per orts e per corrals, que gran feredat era sols de veure. E axi passaren aquell jorn. E quant vench lendema, hagueren llur consell: que si los Serrayns morts no gitaven de la ciutat ans que pudissen, que null hom no poria durar, ans havrien a desemparar la ciutat.
Sobre aço, l'arquebisbe e els bisbes donaren mil jorns de perdo a tot hom que hun Serray mort gitas deffora la ciutat.
E axi les gents volenters, per amor del perdo, ab cavalls e ab mules e ab rocins rocejaren e gitaren tots los morts de la ciutat. E puix hagueren lur perdo guanyat. E hagueren molta lenya, e cremaren los. E foren cinquanta milia aquells que foren presos vius e foren catius. E puix reposaren se bellament e en pau, axi com cells qui ho avien be ops, que molt de temps ho havien treballat.
El rey parti la terra per cavallers, segons que era honrat hom ne y era anat ab molts cavallers; e als homens de peu atressi; e donals la ciutat francha e quitia, sens dret ne usatge que no fossen tenguts de donar a null hom; encara, que tot hom hi fos franch, anent e venint, crestian o Serray o Juheu, de tot ço que y aportas ne tragues, que no fos tengut de nengu dret a donar.
E axi la ciutat de Mallorques se pobla de crestians, e tota la ylla. E puix lo rey ab tots sos barons torna s'en en Catalunya e pensa de altres affers, segons que en aquest libre trobarets e oirets.