ell fos en guerra, e encara si aquell rey de Mallorques ho contrastava, segons que en les cartes de les convinences es contengut, qui foren fetes entrel rey d'Arago e el rey de Mallorques. E axi molts d'ells, qui en aço no volgueren consentir, segons que d'amunt es dit, ixqueren se de la vila de nit, ab llurs infants e ab llurs mullers, que menar los s'en podia, e ab llurs bens mobles que s'en pogueren portar vengueren s'en al rey d'Arago e en la sua terra.
E el comte de Foix e el senescal, quant hagueren acabat ab los homens de Perpinya lo fet per lo que eren venguts, tornaren s'en al rey de França e al cardenal e comtaren los ho. E sempre lendema feu lo rey de França desatendar les osts; e atendaren se entre Perpinya e huna casa del Temple qui ha nom lo mas de Deu. E ixqueren li los homens de Perpinya, e feren li homenatge e sagrament: que nols nourien de aquesta guerra, ans li observarien les covinences que li havien promeses de attendre, en poder del comte de Foix e del senescal de Tholosa. El rey de França en apres, ab ses osts ana d'amunt e d'avall per Rosello. Eren tants les gents que nols podia hom capdellar que nos destroissen la terra, aytant com podien, a totes parts. E abtant lo rey de França hac entes quel rey d'Arago era fuyt e sol no s'havia cura de aquesta guerra; e ordena que lendema entras en Catalunya. E vench s'en atendar ab ses osts prop hun lloch qui s'apella el Volo e es luny de Panisars dues llegues, poch mes o poch menys.
Ara lexa a parlar lo libre del rey de França e de ses osts, e parlara del noble rey En Pere de Arago e de Cecilia.
Com lo noble rey En Pere d'Arago ab fort pocha companya, s'en puja al coll de Panisars.
iu lo comte que, quant lo rey d'Arago fo vengut de Perpinya en la sua terra de Catalunya e n'hac lexada anar la regina muller del rey de Mallorques, e presos al castell de Torrella de Mongriu sos fills, e el fill del senyor de