Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXLVI


CAPITOL CXLVI

Com los Francesos entran en Catalunya per un mal pas qu'es sobre la vila de Peralada.


M
entre quel rey de França e el cardenal estaven en aquest parlament, vench los devant hun abat de huna abadia de monges negres qui es en Catalunya e ha nom Sent Pere de Roses; e vench ab hun cavaller qui ha nom En Guillem de Pau; e dix los de part del rey de Mallorques:

 «Senyor, nostre senyor lo rey de Mallorques nos tramet acia vos, e fa us assaber que ell s'es treballat e studiat a profit vostre e de vostra gent, com pugau entrar en Catalunya mal

grat de Pere d'Arago, e ha trobada carrera que pora fer, si a Deu plau».
 Quant aquests missatgers hagueren dites llurs paraules, dixlos lo cardenal:

 «Bells fills, be siats vos venguts; que be es nostra fe, quel rey de Mallorques daria e faria tota res que fos a honor e profit de la sgleya de Roma e de la corona de França; e nos retrem li'n guardo en breu, si Deus ho vol. E deyts vostra missatgeria, de part de Deu».
 E llevas l'abat de Sent Pere de Roses d'amunt dit; e dix: com lo rey de Mallorques damunt dit li havia trames missatge que parlas ab los homens de la terra del comte de Ampuries, e specialment ab alguns homens de Castello de Ampuries; com ell li havia ja parlat, e promes a ells gran be e gran profit llur que seria, si donaven e mostraven via e carrera com lo rey de França pogues entrar en Catalunya; e que si u feyen aquells, havia promes que serien franchs, ells e aquells de Coplliure, e tot llur llinatge per tots temps, e si consentir no hi volien, quels en seguiria gran dan.
 Dix encara: com havien trobat ab ells e ordenat: que ells farien en guisa, si hom los assegurava ells e llurs coses, quel rey de França poria entrar en breu en Catalunya, sobre hun pas qui es sobre la vila de Peralada, per tal com les gents de Catalunya ne el rey d'Arago nos sospitava que allens poguessen entrar, per raho de la malea o de la estretura e de la legea de la carrera qui era en aquell pas.
 E dix encara: com lo rey de Mallorques havia fet obrar be per deu dies a piques en aquell lloch per adobar les carreres, e com un piquer de Castello, qui era bandeiat del comte de Ampuries, havia mostrat e trobat e espiat aquell cami, per mil sous de tornesos que hom li havia promesos.
 Quant l'abat de Sent Pere de Roses hac dita la missatgeria, e ses paraules finades, lo cardenal e el rey de França hagueren gran goig e tengueren tot llur fet per guanyat. E hagut llur consell, ordenaren ques arreassen lendema tots cells del consell e de la ost, e quels ho fes hom assaber; e quant vingues al vespre; ques partissen de aqui, e farien segons que trobarien aparellat.
 Ab tant fo lo consell tengut. El rey de França feu cridar que tots fossen arreats lendema mati ab llurs armes. E carregaren les adzembles de llur roba e llur vianda; e sus a ora de vespres, començaren de s'atendar; e meseren foch a les baraques; e partiren se tuyt d'aqui, e vengueren s'en aquell vespre a llats de la muntanya, entro que foren aquell lloch hon lo rey de Mallorques los havia trames a dir que porien passar; e aqui ells se attendaren aquella nit. E quant fon ja alta nit be, lo rey de França exi de sa ost, tro a huyt milia cavallers ab llurs armes e tro a deu milia servents; e aportaren cascu vianda trosada per quatre jorns; e manals que passasen per aquell lloch, e que dexasen de lloch en lloch ses spies e ses talayes; e si veyen que nos pogues fer lo passar, que s'en tornassen tot quet; e si passar podien per la montanya, que passasen, e que no s'en tornassen per nenguna manera ne per nenguna res, si tots hi sabien morir; que ell hi seria en breu ab tota sa companya e ab totes les osts, lla hon ells fossen.
 Quant lo rey de França hac fet aquest manement, anaren s'en tantost los huyt milia cavallers, ab los servents quel rey de França los llivra; e passaren per aquell lloch; que hanch contrast no y trobaren, tro que foren al pus stret lloch del coll, hon havia trenta servents de Castello d'Ampuries qui estaven en guarda. Mas no sospitaren res d'aço, n'en saberen mot, tro quels Francesos foren de part d'amunt. E ells quils veren hanch no hagueren cura de res, ne de pendre sols llur roba ne llurs armes, mas que mils pensaren de fogir per la muntanya avall vers Castello e vers Peralada. E els Francesos ques veren d'alt, e que al pugar no havien trobat empaig, tengueren se per estorts; e podien ho ben fer. Ab tant poch a poch devallaren sen tro lla jus baix, prop del pla, en hun puget qui es assats prop de la vila de Peralada. E aqui attendaren se tots justats en hun lloch be stret, ab gran regart que havien. Empero trameseren missatge al rey de França: com eren passats, e que eren en aytal lloch atendats; e lo rey de França hac gran goig. Mas no us cuydets que gosas ell ne el cardenal passar encara que hanch no gosaven aventurar de passars tro a cap de tres dies. Mas trames missatge a la armada, a les galeres que eren en Narbona e en Coplliure, que venguessen al pus tost que poguessen, e prenguessen terra entre Castello e lo monastir de Sent Pere de Roses. E los almiralls de les galeres del rey de França, quant hagueren hagut lo missatge, feren mantinent recollir los mariners e tota lur gent per los vexells; e qui a rems e qui a veles, vengueren s'en dins dos dies lla hon havia manat lo rey de França; e portaren molta vianda á llur obs e a cells qui venien per terra.
 Ara lexa a parlar lo llibre del rey de França e de sa armada, e parlara del rey d'Arago e de sa ost.