que us volets treballar per donar profit e honor a vostres gents en tota la crestiandat, e volets venjar lo dapnatge que vostres homens han pres. Por que es ma fe, que Deus, que aquest cor vos ha donat, vos hi ajudara. E tots nosaltres devem fer nostre poder. E de mi us dich aytant: que y ire ab vos, e amenare vint cavallers valents e abrivats qui son per a guerres, ab bons cavalls e ab bones armes, e servents de muntanya aytants com obs ne havrem, e mariners, e d'altra companya. E darlos he bon sou, e fer he llurs ops, de mentre lla siam, de tot ço que mester havran. E no m'en vull tornar entro que vos ho vullats e la terra hagau conquista».
Com los barons del comtat de Barcelona han feta lur resposta. E torna a parlar hun poch del comte de Barcelona.
ra han feta los barons del comtat de Barcelona llur resposta al rey, que iran ab ell cascu ab son poder. Per que lo rey n'es molt pagat e alegre. E no ton maravella, per ço com tants richs homens se veu devant ajustats, tots alegres e joyosos per servir ell, e quel volien seguir a tota sa volentat sobrel fet de Mallorques. E si a Deu plau, vendra lo fet a acabament en tal guisa que Deu ne sera pagat.
Mas, si los Genovesos haguesen retut ço quel bon comte de Barcelona havia guanyat, ja aquesta guerra no fora, ne calguera al rey treballar, ne a sos barons. Que diu lo comte: que el bon comte de Barcelona passa ab sa ost a Mallorques e conques la ciutat de gran forç e fet d'armes; e quant la hac presa, hun missatge li vench de Barcelona, que li dix: que tots los Serrayns de les muntanyes de Prades e de Siurana e de tota la terra eren venguts assetiar la ciutat de Barcelona. E quant lo comte ho hac entes, feu se venir los Genovesos qui eren venguts ab ell a Mallorques:
«Barons, dix lo comte, yo us coman la ciutat de Mallorques; que grans affers m'han creguts a Barcelona, e conve m'i