parla ab dosos los reys que, quant vench hun jorn que null hom nou sabe, cascuns dels reys vench, ab si altre a cavall, en la mitjania de abdues les osts, e aqui ells se aturaren, e abraçaren se, e besaren se en la bocha, e ploraren abdos molt fort; e demanaren se perdo la hu al altre. E lo rey de Castella homilias al rey d'Arago molt fort, e prega lo que s'en anas ab ell a sa tenda e que menjas ab ell, e veuria sa filla e sos nets. E lo rey de Arago atorga lo y e ana s'en ab ell.
Quant les gents de les dues osts saberen aço e que abdosos los reys s'eren posats, null hom no pot asmar l'alegria que ells hagueren. E puix cascuns dels reys tornaren s'en en llurs terres ab llurs osts, e foren amichs, axi com d'abans eren. El regne de Navarra romas en poder del rey de Arago, tro quels infants fills del rey Tibaut foren grants creguts, que per ells mateix saberen gobernar llur terra. Mas lo major fo llevat rey e senyor de la terra, el menor hac sa partida, segons son pare hac ordenat. E aquell que fon rey mes no hac infants, e passa a Tunis ab lo rey de França, e de Tunis vengueren a Trapena en Cecilia. E aqui lo rey de Navarra mori. E son frare fo llevat rey; e pres per muller la sor del rey de França En Felip.
Com l'infant En Pere de Arago pres per muller la filla del rey Manfre de Cecilia.
iu lo comte que, quant lo noble infant En Pere de Arago, fill del rey En Jaume de Arago, fo de edat de muller a pendre, si huvia hun rey en Cecilia qui havia nom Manfre, rey de Cecilia, e fon fill del emperador Frederich de Alamanya. Aquest rey Manfre havia una filla de la primera muller, que havia tro á dotze anys. E feu parlar al noble infant En Pere d'Arago que la prengues per muller. E ell, ab consell de son pare, lo noble rey d'Arago En Jaume, tramessos missatgers al rey Manfre ab duas naus; de los quals messatgers fo la hun Ferran Sanches, frare del dit infant En Pere, de Arago, mas era bort, e l'altre En Guillem de Torrelles, cavallers
