Crònica de Bernat Desclot

arxiu histórich

CRÓNICA

del

REY EN PERE

E DELS SEUS ANTECESSORS PASSATS

per

bernat desclot


ab un prefaci sobre 'ls cronistas catalans

per

JOSEPH COROLEU
Corresponent de la Academia de la Historia





BARCELONA
Imprenta «La Renaixensa, Xuclá, 13, baixos
1885.

TAULA

	Págs.
Los cronistas catalans	5
Prólech	25
Cap. I.—Com lo bon comte de Barcelona exella mossenyor Guillem Ramon de Muncada.	26
Cap. II.—Com lo rey d'Arago assetja Fraga e y mori.	27
Cap. III.—Com lo bon comte de Barcelona pres huna filla del rey d'Arago per muller, a la qual era romas lo regne.	30
Cap. IV.—En qual manera lo rey En Pere de Arago engenra son fill, lo rey En Jaume que prech lo regne de Mallorques.	32
Cap. V.—Com Miramoli, serray molt poderos, feu paisatge en Spanya, e com los tres reys de Spanya li ixeren al encontre, e desbarataren tots los Serrayns, e prengueren certes ciutats e viles; e fon a XVI de joliol 1212.	36
Cap. VI.—En qual manera mori lo rey En Pere d'Arago, aquell que fon a la batalla de Ubeda.	42
Cap. VII.—Com lo comte de Barcelona ana en Alamanya sol ab hun caballer per companyo, per scusar la emperadriu de Alemanya.	44

Cap. VIII.—Com lo companyo del comte, que havia amenat en Alamanya, li fogi; e com lo bon comte de Barcelona entra en lo camp.	49
Cap. IX.—Com lo comte de Barcelona guanya la batalla e com s'en torna a Barcelona.	51
Cap. X.—Com la emperadriu de Alamanya ana cercar lo bon comte de Barcelona, e com l'emperador li dona lo comtat de Prohença.	53
Cap. XI.—De la coronacio del Infant En Jaume, fill del rey En Pere de Moref.	55
Cap. XII.—De les fayçons del rey En Jaume qui pres Mallorques e Valencia e tots los regnes.	55
Cap. XIII.—Quant lo rey En Jaume assetja Paniscola.	56
Cap. XIV.—Com lo rey d'Arago En Jaume tench parlament en Barcelona per lo passatge, per pendre la ylla de Mallorques.	57
Cap. XV.—Com respos l'arquebisbe de Tarragona.	59
Cap. XVI.—Com parla lo bisbe de Barcelona.	59
Cap. XVII.—Com parla lo bisbe de Girona.	60
Cap. XVIII.—Com respos l'artiacha de Barcelona.	60
Cap. XIX.—Com respos lo sagrista de Barcelona.	61
Cap. XX.—Com parla lo sagrista de Girona.	61
Cap. XXI.—Com respongueren los prelats e los clergues.	62
Cap. XXII.—Com respongueren los Templers.	62
Cap. XXIII.—Com parla lo comte en Nuno.	63
Cap. XXIV.—De ço que dix lo comte d'Ampuries.	63
Cap. XXV.—Com respos lo prous vescomte En Guillem de Moncada.	64
Cap. XXVI.—Com respos En Guillem Ramon de Moncada.	64
Cap. XXVII.—Com parla En Pere Berenguer o Ramon Berenguer.	65
Cap. XXVIII.—Com parla En Bernat de Senta-Eugenia.	65
Cap. XXIX.—Com los barons del comtat de Barcelona han feta lur resposta. E torna a parlar hun poch del comte de Barcelona.	66
Cap. XXX.—Com lo rey En Jaume de Arago mana fer galeres e lenys e altres vexells per passar a Mallorques.	67

Cap. XXXI.—Com lo rey de Arago En Jaume se parti de Leyda e ana s'en en Arago.	70
Cap. XXXII.—Dels companyons que mena ab si lo comte En Nuno.	70
Cap. XXXIII.—Dels companyons que mena ab si En Guillem de Moncada.	71
Cap. XXXIV.—Com lo rey En Jaume de Arago se recolli ab tota sa ost per passar a Mallorques.	71
Cap. XXXV.—Com la ost del rey d'Arago pres terra en la ylla de Mallorques a hun lloch al qual dien Senta-Ponça.	72
Cap. XXXVI.—Com la ost del rey d'Arago se mescla ab la ost del rey serray, e com mori En Guillem de Moncada.	75
Cap. XXXVII.—Com lo rey d'Arago desbarata lo rey serrayn e assetja la ciutat de Mallorques.	78
Cap. XXXVIII.—Com lo rey serray de Mallorques entra en ciutat celadament.	80
Cap. XXXIX.—Com lo rey d'Arago sabe quel rey serray era tornat en la ciutat, e com se acunsa hun rich Moro de les muntanyes ab lo rey d'Arago.	81
Cap. XL.—Quant lo rey feya combatre fort la ciutat, e com lo rey serray feu metre los catius crestians al mur, perque no tirassen, e com començaren a fer caves.	83
Cap. XLI.—Com lo rey serray de Mallorques comença de fer parlar al Rey, e plach li al Rey.	86
Cap. XLII.—Com lo Rey d'Arago feu fer un castel de fusta per combatre la ciutat.	87
Cap. XLIII.—Com lo comte de Ampuries feu cavar lo mur a la part de ponent.	88
Cap. XLIV.—Com se aparellaren tots per entrar e per pendre la ciutat de Mallorques.	88
Cap. XVL.—Com hun rich hom serray de la Vila de Mallorques vench á convidar lo comte en Nuno.	90
Cap. XLVI.—Quan lo Rey En Jaume d'Arago feu un cavaller novell que havia nom en Caroç.	92
Cap. XLVII.—Com lo Rey en Jaume d'Arago pres la ciutat de Mallorques e fou en l'any de Nostre Senyor 1228, a trente hu de dehembre.	93

Cap. XLVIII.—Com lo rey En Jaume de Arago se parti de Mallorques e torna en Catalunya.	95
Cap. XLIX.—Com lo rey En Jaume de Arago pres la ciutat de Valencia ab tot lo regne, e fo a 18 del mes de setembre, any 1238.	96
Cap. L.—De la guerra que fo entre lo rey de Arago é lo rey N'Amfos, son gendre.	104
Cap. LI.—Com l'infant En Pere de Arago pres per muller la filla del rey Manfre de Cecilia.	106
Cap. LII.—Com lo apostoli feu donacio al comte Carles del regne de Cecilia.	108
Cap. LIII.—Com lo comte Carles se aparella per anar á la terra del rey Manfre.	108
Cap. LIV.—Com lo comte Carles trames a N'Anrich de Castella en Tunis que li prestas los seus tresors, e com los hi presta.	108
Cap. LV.—Com lo comte Carles ab tota sa ost s'en vench al pont de Xipre.	109
Cap. LVI.—Com lo rey Manfre tench consell ab sos barons.	109
Cap. LVII.—Com lo rey Manfre e lo comte Carles estaven cascuns aparellats per fer la batalla.	110
Cap. LVIII.—Com lo rey Manfre fou vencut e desbaratat per lo comte Carles.	111
Cap. LIX.—Com Corali nebot del emperador e del rey Manfre, vench sobre lo rey Carles.	112
Cap. LX.—Quant N'Anrich de Castella desafia lo rey Carles e s'en ana a Roma.	112
Cap. LXI.—Aparellament de la gran batalla que fon entre Corali, nebot del rey Manfre, e Carles.	114
Cap. LXII.—De la gran batalla que fon entre Corali, nebot del rey Manfre, e lo rey Carles.	115
Cap. LXIII.—De la preso de Corali e de sos companyons e de la sentencia qu'eu en Napols, de mort a tots.	116
Cap. LXIV.—De la gran nomenada per totes parts del mon de aquest rey Carles.	119
Cap. LXV.—Com lo rey En Jaume de Arago, ab lo infant En Pere son fill prengueren Murcia ab tot lo regno, e fo en l'any 1266.	120

Cap. LXVI.—Com lo rey de Castella ana a parlar ab lo apostoli.	122
Cap. LXVII.—En qual manera los Serrayns paliers del regne de Valencia se alsaren contra lo rey de Arago e fon migant juny, any 1276.	124
Cap. LXVIII.—Quant en Ferrand Sanches germa del infant En Pere guerrejava ab ell e ab son pare.	126
Cap. LXIX.—Quant l'infant En Pere assetja hun castell de'n Ferran Sanches son germa bort.	127
Cap. LXX.—Quant l'infant En Pere feu negar En Ferran Sanches son germa bort.	128
Cap. LXXI.—Com lo comte de Ampuries se vench a metre en poder del infant En Pere.	130
Cap. LXXII.—Com l'infant En Pere perdona al comte d'Ampuries d'avant los barons e tot lo poble.	131
Cap. LXXIII.—Com lo rey En Jaume de Arago mori, e fo lo darrer dia de agost, en lo any de Nostre Senyor 1276.	134
Cap. LXXIV.—Quant lo rey En Pere pres la vila de Muntesa e cobra tot lo regne.	135
Cap. LXXV.—Com lo rey En Pere de Arago pres tots los barons de Catalunya en Balaguer, e fo en lo mes de joliol, any 1280.	137
Cap. LXXVI.—Com lo rey En Pere de Arago hac vistes ab lo rey de França e ab lo rey de Castella.	143
Cap. LXXVII.—Dels missatgers qu'hun Serray qui stava en Constantina pres Alcoll trames al rey En Pere de Arago.	146
Cap. LXXVIII.—De la resposta quel rey En Pere de Arago trames al Serray de Alcoll.	147
Cap. LXXIX.—Com lo rey En Pere de Arago acorda de anar a Constantina, e recolli ab totes ses gents per passar a Alcoll.	148
Cap. LXXX.—Com lo rey En Pere de Arago ab sa ost pres terra en Alcoll, terra de Serrayns.	150
Cap. LXXXI.—Com les gents del regne de Cecilia occiren tots los Francesos qui staven en Cecilia per Carles, e fon a 14 de maig, 1282.	152

Cap. LXXXII.—Com lo rey Carles ab totes ses osts passa en Cecilia.	154
Cap. LXXXIII.—Dels ardiments que feyen les gents del rey En Pere de Arago estant a Alcoyll.	154
Cap. LXXXIV.—Com lo rey En Pere d'Arago tench consell ab sos barons.	157
Cap. LXXXV.—Com lo rey En Pere d'Arago, stant en la villa de Alcoyll de Barberia, trames sos missatgers al apostoli.	158
Cap. LXXXVI.—De la resposta que feu lo apostoli als missatgers del rey En Pere d'Arago.	159
Cap. LXXXVII.—Com les gents del regne de Cecilia tingueren son consell per lo fet de Carles.	160
Cap. LXXXVIII.—Com los grans homens e totes les gents del regne de Cecilia trameteren llurs missatgers al rey En Pere d'Arago en Alcoyll.	161
Cap. LXXXIX.—De hun gran ardiment que feu lo noble en Arnau Roger, comte de Pallars.	164
Cap. XC.—Com lo rey En Pere de Arago ab tota sa ost s'en vench en Cecilia.	166
Cap. XCI.—Quant lo rey En Pere de Arago s'en vench a Palerm per tenir consell.	168
Cap. XCII.—Quant lo rey En Pere d'Arago trames sos missatgers al rey Carles.	170
Cap. XCIII.—De ço quel rey Carles dix e feu dir als missatgers del rey En Pere d'Arago.	172
Cap. XCIV.—Com lo rey Carles e tota sa ost s'en passaren a Regols.	174
Cap. XCV.—Com lo rey En Pere de Arago s'en vench a Mecina.	174
Cap. XCVI.—De la gran honor que tota la gent de Mecina feren al rey En Pere de Arago.	176
Cap. XCVII.—Com lo rey Carles dona comiat a gran res de sa gent.	177
Cap. XCVIII.—Com quatorze galeres del rey de Arago desbarataren quaranta galeres del rey Carles, e'n prengueren vint e dos.	177
Cap. XCIX.—Com lo rey Carles trames missatgers al rey En Pere d'Arago e quel reptassen de part sua.	182
Cap. C.—Quant lo rey En Pere d'Arago e lo rey

les se acordaren de fer batalla ells ab dos a Bordeu.	183
Cap. CI.—Com lo apostoli trames en ajuda del rey Carles cinch cents cavallers francesos.	186
Cap. CII.—Com lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia ab tota sa ost prengue Regols e occiren gran res de los Francesos.	187
Cap. CIII.—Com hun almogaver, que prengueren les gents del princep de la Morea, se combate ab hun cavaller frances el vence, e com madona la reyna, muller del rey En Pere d'Arago s'en vench en Cecilia.	192
Cap. CIV.—Com lo rey En Pere d'Arago se parti de Cecilia e s'en ana a Bordeu per fer la batalla ab lo rey Carles, e com entra en lo camp..	194
Cap. CV.—Com lo rey En Pere d'Arago parti de Bordeus e s'en torna a son regne.	202
Cap. CVI.—Com lo rey Felip de França trames deu milia homens a cavall e molta gent a peu a correr en Arago.	205
Cap. CVII.—Com lo rey En Pere d'Arago apparella sos missatgers per enviar al rey de França.	207
Cap. CVIII.—Com los missatgers del rey En Pere d'Arago anaren al rey de França.	208
Cap. CIX.—Com lo rey de França no volgue parlar ab los missatgers del rey d'Arago.	209
Cap. CX.—Com lo rey Carles feu armar vint galeres a Macella e madona la reyna de Arago vint a Mecina.	211
Cap. CXI.—Com les galeres dels Prohençals vengueren a Malta.	213
Cap. CXII.—Com les galeres dels Catalans vengueren al port de Malta.	213
Cap. CXIII.—Com les galeres del rey d'Arago desbarataren e prengueren les galeres del rey Carles.	215
Cap. CXIV.—Com En Roger de Lluria s'en torna ab les sues galeres e ab aquelles que hac preses, a Mecina.	217
Cap. CXV.—Com torna a parlar lo libre del princep fill del rey Carles.	218

Cap. CXVI.—Com les galeres del rey d'Arago e de Cecilia feren gran mal en Calabria e en lo principat e per tota la ribera tro a Napols.	219
Cap. CXVII.—Com lo rey de Arago En Pere assetja la ciutat de Albarazi ab tota sa ost.	220
Cap. CXVIII.—Com lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia pres la ciutat de Albarazi e la forni be, que negu no li pogues noure.	222
Cap. CXIX.—Com madona la reyna d'Arago e de Cecilia feu armar vint e quatre galeres e d'altres lenys a Mecina.	226
Cap. CXX.—Quant madona la reyna feu armar trente quatre galeres e d'altres lenys a Mecina.	227
Cap. CXXI.—Com En Roger de Lluria, almirall del rey En Pere d'Arago e de Cecilia preyca a les sus gents de la sua armada.	228
Cap. CXXII.—Com lo princep, fill del rey Carles, feu armar a Napols vint e huyt galeres e d'altres lenys.	229
Cap. CXXIII.—Com l'almirall del rey d'Arago hac consell ab sa gent qual via fahesen.	230
Cap. CXXIV.—Quant la armada del rey d'Arago passa d'avant Napols, e aço fo en lo mes de juny, en l'any 1284.	230
Cap. CXXV.—Com lo princep ab sos cavallers muntaren en les sues galeres e feren la via de les galeres del rey d'Arago.	232
Cap. CXXVI.—Com l'almirall del rey d'Arago feu fer una escala de vint galeres, e les altres feu metre en reguarda.	233
Cap. CXXVII.—Com En Roger de Lluria, almirall del rey d'Arago, pres lo princep, fill del rey Carles, e desbarata totes ses galeres.	233
Cap. CXXVIII.—Com lo princep, fill del rey Carles, feu retre al almirall del rey d'Arago la germana de la reyna de Arago que ell tenia presa.	235
Cap. CXXIX.—Quant l'almirall del rey d'Arago s'en torna a Mecina ab lo guany que havia fet.	236
Cap. CXXX.—Com lo rey En Pere de Arago e de Cecilia ana ab ses osts en Tudela de Navarra.	237

Cap. CXXXI.—Com lo rey de França ajusta e feu son pertret per terra e per mar, per venir contra lo rey d'Arago en la sua terra.	239
Cap. CXXXII.—Com lo rey En Pere de Arago tench parlament a Saragoça ab los homens d'Arago.	240
Cap. CXXXIII.—Com lo rey En Pere feu roceguar e penjar a'n Berenguer Oller de Barcelona ab set de sos companys.	241
Cap. CXXXIV.—Com lo rey En Pere d'Arago ana sobre son frare, lo rey de Mallorques.	244
Cap. CXXXV.—Com les gents de la vila de Perpinya se llevaren contra lo rey d'Arago.	252
Cap. CXXXVI.—Com lo rey En Jaume de Mallorques trames sos missatjers al rey de França contra son frare lo rey d'Arago.	257
Cap. CXXXVII.—Com lo rey de França vench ab tot son poder sobre lo rey d'Arago e sa terra, ço es en Catalunya.	263
Cap. CXXXVIII.—Com lo rey de França se atenda en la orta de Perpinya.	266
Cap. CXXXIX.—Com lo noble rey En Pere d'Arago ab fort poca companya, s'en puja al coll de Panissars.	270
Cap. CXL.—Com lo rey de França ab tota sa ost s'en tornen al pla del Rosello.	274
Cap. CXLI.—Com los Francesos prengueren la ciutat de Euna per força d'armes, e mataren totes les gents de la ciutat.	279
Cap. CXLII.—Quant lo rey En Pere d'Arago ana en Coplliure per haver lo castell de Coplliure.	281
Cap. CXLIII.—De hun gran ardit que feu N'Uguet compte d'Ampurias contra los francesos.	284
Cap. CXLIV.—Dels missatgers quel rey de França e el cardenal trameteren al rey En Pere d'Arago.	287
Cap. CXLV.—Com les gents de la ost del rey de França s'en tornen molts en llurs terres.	288
Cap. CXLVI.—Com los francesos entran en Catalunya per un mal pas qu'es sobre la vila de Peralada.	289
Cap. CXLVII.—Com lo rey En Pere d'Arago ab totes ses osts se lleva del coll de Panisars e trames alguns dels seus al pont de Girona.	292

Cap. CXLVIII.—Com lo rey En Pere d'Arago s'en vench a Figueres.	295
Cap. CXLIX.—Com lo rey En Pere de Arago tench consell ab sos barons e cavallers en la vila de Peralda.	298
Cap. CL.—Com les gents e els cavallers del rey d'Arago desempararen la vila de Peralda.	300
Cap. CLI.—Com lo rey En Pere de Arago tench consell ab los homens de Castello.	303
Cap. CLII.—Com lo rey En Pere d'Arago ab sa cavaleria se eixi de Castello e vengueren s'en á Girona.	305
Cap. CLIII.—En qual manera lo rey En Pere d'Arago feu establir la ciutat de Girona, e com la acomana a'n Ramon Folch.	308
Cap. CLIV.—Com les galeres del rey de França vengueren a Blanes qui es a quatre legues prop de Barcelona, e com los Francesos prengueren lo castel de Lerz.	313
Cap. CLV.—Com lo cardenal mes en possesio de la terra de Catalunya a Carlot, fill del rey de França.	314
Cap. CLVI.—Com lo rey de França ab tota sa ost s'en vench attendar apres Gerona.	315
Cap. CLVII.—Dels ardiments que feyen los cavallers de Catalunya quis posaren en frontera e corrien tot dia a fer mal a la ost del rey de França.	320
Cap. CLVIII.—Com onze galeres del rey d'Arago desbarataren vint e quatre galeres del rey de França.	327
Cap. CLIX.—Com lo rey d'Arago ab tota sa cavalleria passa davant la ost dels Francesos; aço fo lo san jorn de santa Maria d'Agost, en lo any de Nostre Senyor 1285.	329
Cap. CLX.—De la gran pestilencia de les mosques que trames sobre los Francesos.	338
Cap. CLXI.—Com lo rey de Fransa feu fer una gran cava per enderocar lo mur de la ciutat de Gerona.	339
Cap. CLXII.—Dels guasts quel rey de França feu fer á la ciutat de Gerona.	340

Cap. CLXIII.—Dels castells e dels cadafals quel rey de França feu fer per pendre la ciutat de Gerona.	341
Cap. CLXIV.—Com lo rey de França fou fer scalas de moltes maneres per scalar los murs de la ciutat de Gerona.	342
Cap. CLXV.—Com lo rey de França feu fer parlar pleyt a En Ramon Folch, e com En Roger de Lluria, ab la armada qui era en Cecilia, vench en Barcelona.	343
Cap. CLXVI.—Com en Roger de Lluria, ab la armada del rey d'Arago e de Cecilia, desbarata la armada del rey de França.	346
Cap. CLXVII.—Com lo rey de França mori, e lo Francesos ixqueren de la terra de Catalunya, e s'en tornaren ab gran dan que y prengueren, que tots hi moriren o gran res.	353
Cap. CLXVIII.—En qual manera lo noble rey En Pere de Arago cobra Gerona e tota la sua terra; e en qual manera mori; e del gran dol que fon fet per totes les sues terres e per totes les sues gents.	362